Anar al contingut

Iglésia de Sant Joan Batista (Cabanes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia de Sant Joan Batista (Cabanes)

L'iglésia de Sant Joan Batista de Cabanes, d'estil barroc, és un temple catòlic en el centre de la població i sèu d'una parròquia de la Diòcesis de Segorbe-Castelló.

Història

Torre

Substituint una iglésia de chicotetes dimensions, possiblement d'orige migeval, el 6 de giner de 1722 s'inicia la construcció d'un nou temple, en traça d'un arquitecte de Valéncia i dirigida pel mestre d'obres Pau Ferrer.[1]

Des de 1750 les obres s'acceleren, i en 1764 les obres estan terminades a falta del campanar, la cúpula i la frontera. Durant els anys següents es decora l'interior en la participació de l'arquitecte Bartolomé Ribelles,[2] i des de 1779 a 1791 es realisa la frontera en disseny i direcció d'obres d' Andreu Moreno, i en la participació de l'escultor Cristóbal Maurat, el qual realisa la portada.[3][4] De l'anterior iglésia es conserva la capella de la Comunió, feta construir pel cabanense Francisco Gavaldá, bisbe de Segorbe, en 1658, per a depositar els restants dels seus pares.[5]

Les grans destrosses produïdes durant la Guerra Civil varen ser restaurades en 1964.[6]

És un Be de Rellevància Local en la categoria de Monument d'Interés Local per la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.[7]

Arquitectura

Estructura

Es tracta d'un temple d'una sola nau, en capelles laterals comunicades per chicotetes obertures, travessia en cúpula, i sacristia i capella de la Comunió als costats del presbiteri. La nau es cobrix per volta de canó en [luneto]]s i el presbiteri és llaugerament abocinado.[8]

Frontera

El frontispici del temple està arrematat per un rebanc mixtilínea en forma de pentine de subjectar el cabell.[9] És un espai que busca la simetria, i a on el proyecte inicial sembla exigir dos torres campanar, de les que només hi ha construïda una.[8]

El frontis està centrat per una portada en obertura d'arc carpanel en les dovelas moldurades alternant diversos marbres, emmarcada per dos columnes corintias que soporten un entablamento curve, en un friso decorat en guirnaldas i baix el rebanc, decoració de canecillos. Dalt, una hornacina en arc mixtilíneo, sostinguda per una ménsula adornada en un angelito, en l'image del titular, emmarcada per dos pilastras que ixen de ménsulas i a on el capitel està substituït per putti, i pináculos en els extrems. Per damunt, una finestra flanquejada de pilastres corintias, les quals soporten un frontón circular, dona més verticalitat en la portada.[8]

En els extrems de la frontera, dos pilastres dòriques d'orde jaganta en cada costat soporten un entablamento senzill, el rebanc del que arremata la frontera en els extrems.

Interior

Un entablamento, soportat per pilastres corintias, circunvala el perímetro de la nau, a excepció de la capçalera. Elements de rocalla decoren les claus dels arcs, rodegen les finestres, perfilen les lunetas i donen moviment als arcs.[8]

Campanar

Adossat a la frontera, en el costat de l'Epístola, té planta quadrada, en dos cossos separats per una rebanc, el primer massiç, decorat en pilastres [orde dòric|dòriques]], i el segon, en vans de mig punt en cada cara flanquejades per pilastres jòniques en guirnaldas penjant. Per les característiques monumentals de la frontera sembla inacabat.

Colecció museográfica

En 2011 es varen reformar diversos espais de l'iglésia; i els antics trasagrario i archiu es varen convertir en espais expositius, el primer per a l'art sacre de l'iglésia parroquial, i el segon, per a l'aixovar i el tesor de la Verge de les Santes.[10] De l'orfebreria, les pintures i els ornaments llitúrgics que posseïa la parròquia abans de la guerra civil, encara conserva varis objectes valiosos, d'entre els que destaquen:[4]

  • Lignum Crucis o Relicario de la Vora Cruz, de 1470, de taller valencià. Argent dorat, repujada, cincelada i en elements de fundició. Està compost per peu romboidal, tronc de sis costats i quatre cossos, templete quadrangular en pináculos en els cantons, i arrematat per una creu renaixentista, afegida posteriorment.[11]
  • “Cáliz gòtic, del segon terç del sigle XV, de taller morellano o tortosino. Argent dorat, repujada, cincelada, elements de fundició i esmalt translúcidos verts i blaus. Peu original perdut i substituït per un barroc, tronc de tres cossos, el central en forma de nuc globular de sis costats en cabujones esmaltados, i got pla llaugerament cóncau sostingut per fulls.[12]
  • Cáliz renaixentiste, del segon terç del XVI, en punzón de Valéncia. Argent repujada, cincelada i en elements de fundició. Peu circular, tronc cilíndric i pla format per quatre cossos destacant el tercer, en forma de nuc lenticular, i vas decorat en la part inferior.[13]
  • Terno de Santa María del segon terç del XVI, de taller valencià. Compost per una capa, dos dalmáticas, dos manípulos, dos collarines, una estola i una casulla, tot realisat en vellut tallat llaurat en enviaments esteses, rullat en fondos efecte canalé, seda i fils metàlics, a on es combinen elements de vellut roig i blanc en brodats i pasamanerías, els quals estan elaborats en sedes policromas, lli i fils metàlics.[14]
  • Relleus de fusta policroma d'un antic retaule del XVII.

Referències i notes

  1. ↑ Gil Saura 2004: p. 350.
  2. ↑ Llaguno i Amírola 1829: p. 307.
  3. ↑ Gil Saura 2004: pp. 350-351.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sánchez Adell 1990: p. 164.
  5. ↑ Mundina Milallave 1988: p. 157.
  6. ↑ Gil Saura 2004: p. 351.
  7. ↑ docv. gva. es/portal/portal/2007/02/13/pdf/2007_1870. pdf Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Gil Saura 2004: p. 352.
  9. ↑ Vilaplana 1996-1997: p. 27.
  10. ↑ Gil Cabrera 2013: pp. 13-17.
  11. ↑ Gil Cabrera 2013: pp. 64-66.
  12. ↑ Gil Cabrera 2013: pp. 22-25.
  13. ↑ Gil Cabrera 2013: pp. 26-29.
  14. ↑ Gil Cabrera 2013: pp. 120-129.

Bibliografia

  • Gil Cabrera, Josep Lluís, Montolio Torán, David, Ventura Rius, Albert (coord). Catàleg de la col•lecció museogràfica d'Art Sacre de la Parròquia de Cabanes. Diputació Castelló. 2013. isbn=978-84-15301-32-5
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castelló. Diputació Castelló. 2004. isbn=84-89944-93-8.
  • Llaguno i Amírola, Eugenio. Notícies dels Arquitectes i Arquitectura d'Espanya des de la seua restauració. url=http://books. google. cat/books? id=fjU06w0cFI0C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |consulta=31 maig 2010 |volum=vol. 4. Imprenta Real. Madrit. 1829.
  • Mundina Milallave, Bernardo. Història, Geografia i Estadística de la província de Castelló. Confederació Espanyola de Caixes d'Aforro. Madrit. 1988. ISBN=84-7580-527-2.
  • Sánchez Adell, José, Rodríguez Culebras, Ramón, Olucha Montins, Fernando. Castelló de la Plana i la seua província. Inculca. Castelló. 1990 ISBN=84-404-7693-0
  • Vilaplana, David. Arquitectura barroca castellonenca i de les comarques limítrofes. Estudis Castellonencs, núm. 7. 1996-1997. Pàgines=pp. 15-40. ISBN 84-86895-90-1


Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_de_Sant_Joan_Batista_(Cabanes)&oldid=1492071»