Iglésia La Llum del Món

Iglésia La Llum del Món

La Iglésia del Deu Viu Columna i Respal de la Veritat «La Llum del Món» (o, simplement, La Llum del Món) és una organisació cristiana unicitaria i restauracionista present en diversos països, la sèu central dels quals s'ubica en la ciutat mexicana de Guadalajara, Jalisco.

Segons les sifres oficials del Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), cap al 2000 La Llum del Món tenia menys de doscents mil membres en Mèxic, mentres que per al 2010 contava en 188,326 membres en eixe país. Açò diferix considerablement de les estadístiques pròpies de l'organisació, la qual parlava, per al 2000, de prop d'un milló i mig de seguidors en Mèxic, i d'uns cinc millons de seguidors en total, sumant als atres 28 països en que estava present. Al 2025, es parla d'un total de més de 6 millons de fidels en el món. Aixina mateix, segons el seu lloc web oficial, en 2014 haurien realisat un total de cinc millons de batismes en cinquanta països. En tot, s'ha afirmat que és la segona iglésia en major cantitat de fidels en Mèxic, considerant que l'Iglésia catòlica és la primera.

Segons les seues creències, es tracta de la «verdadera iglésia» fundada per Jesucristo en el I, restaurada en 1926 per Eusebio Joaquín González. Si be es considera a sí mateixa com una iglésia cristiana, estudiosos la classifiquen com a part del moviment religiós heterodoxo cridat pentecostalisme unicitario, donat el seu orige i pràctiques religioses.

Va ser fundada en Guadalajara, Jalisco, Mèxic, el 6 d'abril de 1926, per Eusebio Joaquín González. Va ser dirigida per Samuel Joaquín Flores, fill del fundador, des de 1964 —fins a la seua mort— en 2014, quan ho va succeir el seu fill Naason Joaquín García, detingut en 2019 va ser condenat en 2022 en els Estats Units a 16 anys i 8 mesos de presó per tres càrrecs d'abús sexual a menors d'edat, despuix de declarar-se culpable.

Història i autoritats

Fundació

La Llum del Món va ser fundada per Eusebio Joaquín González, qui va nàixer en 1896 en Colotlán (Jalisco). D'una família d'escassos recursos, durant la revolució mexicana es va unir al eixèrcit constitucionalista i va lluitar contra els rebels des de 1915 fins al final de la guerra en 1921. En 1926, mentres servia en Coahuila, va entrar en contacte en ministres de l'Iglésia Apostólica de la Fe en Crist Jesús i va deixar l'eixèrcit. En la seua esposa, Elisa Flores, va viure un temps en Monterrey, treballant al servici dels líders d'eixa iglésia, fins que Joaquín González va proclamar haver rebut una revelació el 6 d'abril de 1926 en la que Deu li hauria donat el nom de «Aarón» i li va encomanar restaurar la primitiva iglésia cristiana.^{cita requerida}

En la seua esposa va viajar durant huit mesos, fins a aplegar a Guadalajara, Jalisco. En eixe moment, Jalisco era el centre de la Guerra Cristera, un moviment radical de catòlics involucrat en un conflicte armat contra de l'administració del president Plutarco Elías Calles. Allí, un número considerable de seguidors, especialment d'escassos recursos, es va adherir a les seues creències.^{cita requerida}

El 18 de juliol de 1943, Joaquín González va afirmar rebre una atra revelació divina, que li va dir que es batejara i, en ell, tota l'iglésia «en el nom del Senyor Jesucristo».^{cita requerida} En 1953, el llavors governador de Jalisco li va obsequiar al dirigent religiós catorze hectàrees a l'est de la ciutat de Guadalajara, i va iniciar una colónia cridada «Bella Província», la qual continua sent la més important de l'organisació.^{cita requerida} Joaquín González va fallir el 9 de juny de 1964, als 66 anys d'edat.

Segona presidència (1964-2014)

Samuel Joaquín Flores va nàixer el 14 de febrer de 1937 en Guadalajara^{cita requerida} i va ser batejat en l'iglésia La Llum del Món als 14 anys. Es va convertir en part del cos ministerial de l'iglésia i va obtindre el control de l'iglésia als 27 anys, despuix del decés del seu pare Joaquín González. Durant el liderage de Joaquín Flores, l'organisació es va centrar en el creiximent internacional a través d'una estratègia misionero.^{cita requerida}

D'acort en l'iglésia, Joaquín Flores va ser apòstol i també àngel del apocalipsis, qui per mig d'un somi o visió en Veracruz, Deu li va dir que era eixe àngel. Va fallir el 8 de decembre de 2014, als 77 anys, en Guadalajara, Jalisco.

Colónia Bella Província

A principis de la década de 1950, Joaquín González va adquirir catorze hectàrees en les afores de Guadalajara per a fundar la comunitat de Bella Província al voltant de la seua iglésia. En els primers anys de la seua fundació i gràcies a una relació positiva en el govern de Marcelino García Barragán, l'estat va implementar els servicis de drenage, aigua potable i allumenat públic. En els seus començos, va tindre rodalia i vínculs en el Partit Revolucionari Institucional (PRI), primer, i despuix també en el Partit Acció Nacional (PAN).

Cap a l'any 2000, la colónia Bella Província contava en un hospital, servici de primers auxilis, una farmàcia, un mercat, dos unitats deportives, un jardí de chiquets, escoles, correu, registre civil, un banc, una llibreria i una estació de policia.

Els governs de Guadalajara han otorgat a esta iglésia recolze per a la realisació de les seues celebracions, com la Santa Convocación. Alguns diputats han participat en les celebracions del natalici de Joaquín Flores. L'iglésia ha segut criticada per l'obtenció de servicis públics a canvi de respal polític.

Sèu internacional

Interior del temple Sede Internacional, en Guadalajara, Jalisco.

L'iglésia, ubicada en la ciutat de Guadalajara, és la sèu internacional de l'organisació, està registrada davant la Secretaria de Governació en la clau SGAR 7. Es caracterisa per la seua estructura piramidal, i es va construir entre 1983 i 1991 en els aportes econòmics dels seus membres. És l'edifici religiós més alt de la ciutat, i el de major tamany de Llatinoamèrica, pot albergar a 12.000 persones i s'utilisa per a les cerimònies anuals. Els membres acodixen des de tot lo món cada 14 d'agost per a celebrar la Sant Sopar, i en 2012 celebrava el natalici de Samuel Joaquín Flores cada 14 de febrer.

La colónia que rodeja el temple és coneguda com a Bella Província i és un barri habitat casi exclusivament per membres de l'iglésia. En atres comunitats de Mèxic, els membres solen viure prop uns d'uns atres i al voltant dels seus temples, i s'establixen chicotets barris.^{cita requerida}

El primer temple de la Llum del Món es va fundar en 1934, en el barri Sant Joan de Deu, de Guadalajara, i despuix es va traslladar al carrer 12 d'octubre.

En els anys 2000 va comprar un zoològic de casi 140 hectàrees cridat «Silver Wolf Ranch» en les afores de Seguin, Texas.

Tercera presidència (2014-present)

Naasón Joaquín García va nàixer el 7 de maig de 1969 en Guadalajara, Jalisco. El 14 de juny de 1992 es va casar en Ànima Zamora, en qui té 3 fills. Abans de convertir-se en líder de la Llum del Món, va ser ministre del grup en Santa Ana, Califòrnia, i anteriorment va servir com a ministre per a atres congregació en Califòrnia i Arizona.

Naasón és el tercer líder de la llum del món en successió, net del fundador Eusebio Joaquin Gonzalez a qui se li va conéixer com Aaron, i fill de Samuel Joaquín Flores a qui va succeir com a màxim jerarca de la Llum del Món una semana despuix de la seua mort, el 14 de decembre de 2014. D'acort en l'iglésia, Naasón Joaquín García és apòstol i també àngel del apocalipsis. Va ser homenajat en l'Institut Nacional de Belles arts i Lliteratura. Des del 4 de juny de 2019 esta detingut en Los Àngeles, Califòrnia, esperant a complir la seua condena el 4 de giner de 2036.

Doctrina

Temple de la Llum del Món en Houston, Texas.

Temple de la Llum del Món en Silao, Guanajuato.

Erro al crear miniatura:

Temple de la Llum del Món en Xalapa, Veracruz.

Erro al crear miniatura:

Iglésia La Llum del Món en Cancún, Mèxic, en 2017.

Doctrina fonamental

La Llum del Món establix els seus principis en la Bíblia. Les seues creències són monoteistas, i sostenen que Jesucristo és fill de Deu i salvador del món, i que va ser encarnat en la Verge María per intervenció del Esperit Sant i que la seua mort va ser un sacrifici humà i agradable a Deu. Per tractar-se d'una Iglésia no trinitaria —que rebuja la doctrina de la Santíssima Trinitat—, és dir, unitarista, en La Llum del Món es bateja «en el nom de Jesucristo» i no «en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant». Consideren que el batisme en aigua és vàlit només en nom de Jesucristo, i que és una confirmació de que el home pot accedir al Regne dels cels. Creuen que l'Iglésia establida per Jesucristo és per a totes les nacions i per a tot aquell cridat a la salvació. Creuen en la segona vinguda de Crist. Sostenen que cada home té lliure albir, inclosa l'elecció del credo religiós. Creuen en "la ciència com un dò de Deu, el coneiximent del qual deu servir a les més grans causes de l'humanitat" i afirmen que "impondre determinats estats civils, despullar els bens i atentar contra l'integritat familiar va en contra dels principis ètics i morals".

Atres creències i pràctiques

Consideren que la Bíblia, a la que criden “lletra morta”, únicament pot ser interpretada pels enviats de Deu, que són varons.

Els membres d'esta iglésia consideren que Samuel Joaquín Flores va nàixer mort i que el seu pare li infundió vida, fent-li superior al restant dels sers humans, independentment de la seua edat. Creuen que com a apòstol, la seua autoritat és vitalícia; li'l considera un mediador entre el món profà i el món sagrat; els aaronitas (com se'ls crida) diuen que: «Solament es pot aplegar a Deu a través del siervo Samuel, només es pot alcançar la salvació eterna en nom de Samuel». Els creents de la Llum del Món consideren que Joaquín Flores els proporciona benestar espiritual i material. També sostenen que és omnisciente.

De la mateixa manera que els pentecostales, creuen en la glosolalia pero, a diferència dels pentecostales clàssics, creuen que el parlar en llengües és la confirmació per a aplegar a ser germans espirituals i entrar en el regne de Deu, i que estes llengües únicament poden ser otorgades al moment de rebre l'Esperit Sant.

Existix, dins de la seua estructura organizacional, un nepotisme sagrat, és dir, se'ls dona la preferència als parents per a ocupar càrrecs o ocupacions, en este cas d'orde diví. L'iglésia venera a Elisa Flores, a qui cridaven «la jefecita». En 2011, Eva García, esposa de Joaquín Flores, és venerada de la mateixa manera que els seus fills i nets. En les cases dels feligresos poden observar-se les seues fotografies en les parets. No obstant, María no és subjecte de veneració, i en els llocs de cult no es troba image alguna de sants, creus ni cap atra representació que puga considerar-se objecte de cult.

L'iglésia no conta en un cos gobernant, sino que el líder va ser establit per mandat diví. Tots els membres tenen que participar i contribuir a l'iglésia, a la que consideren la seua família. D'acort en De la Torre i Fortuny (1991), els membres creuen que cada persona està en el seu just lloc, i eixos papers es perceben com alguna cosa natural, diví, i no se senten dominats ni tampoc senten que les activitats que realisen siguen imposicions. Els seus cults de alabanza i d'adoració són únicament en les seues veus, i ensenyen cançons per a l'us en general, en freqüència en cors.^{cita requerida} De forma similar a l'Iglésia catòlica, Aarón i Samuel són considerats intercesores dels hòmens davant Deu, i substituïxen aixina a la Verge de Guadalupe o als sants.