Anar al contingut

Idioma troyano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El idioma troyano o llengua de Troya es referix a l'idioma parlat en Troya durant l'Edat de Bronze tardana. L'identitat d'este idioma és problemàtica, ya que no existixen testimonis directes de quina llengua o llengües s'haurien parlat en dita ciutat, per o que no és segura cap identificació llingüística o que existira un únic idioma en us en la ciutat en eixa época. Este artícul analisa les diversos hipòtesis existent sobre quina llengua o llengües es podrien haver parlat en eixa ciutat.

Hipòtesis plantejades

Luvita o luvio

Un candidat com a idioma és el luvita, una llengua de la família anatolia que va anar àmpliament parlada en Anatolia occidental durant l'Edat de Bronze tardana. Els arguments a favor d'esta hipòtesis inclouen noms troyanos aparentment d'orige luvio, com Kukkunni i Wilusiya, conexions culturals entre Troya i els estats veïns de parla luia, com Arzawa, i un sagell en escritura luvita jeroglífic trobat en les ruïnes de Troya VIIb1. No obstant, estos arguments no es consideren concloents. Cap nom troyano és indiscutiblement luvio, i alguns provablement no ho són, com el nom aparentment grec Alaksandu. Ademés, la conexió exacta entre Troya i Arzawa seguix sent incerta, i en alguns estats de Arzawa, com el Mira, el luvio es parlava junt en uns atres idiomes preindoeuropeus i llengües posteriors com el grec. Finalment, el sagell luvita no és suficient per a establir que fora parlat pels residents de la ciutat, especialment ya que és un eixemple aïllat trobat en un artefacte fàcilment transportable.[1]

Lemnio-etrusc

Els defensors del hipòtesis d'una migració d'est a oest sobre l'orige dels etruscs, com Robert S. P. Beekes, ubiquen la seua terra natal original adjacent a l'antiga Troya. Heródoto afirma que els etruscs varen navegar des de Brega (el poble dels quals, segons Beekes, vivia al nort de la seua ubicació clàssica) cap a Itàlia. Beekes sosté que la presència d'un idioma relacionat en l'etrusc en l'illa de Lemnos (aproximadament a 65 km de la península d'Athos en el noreste de Grècia i 70 km de Troas en Turquia), el lemnio, representa un remanente dels que varen quedar despuix de la migració des del idioma troyano proto-tirsenio en el noroest d'Àsia Menor. Evidència més específica relacionada en la relació etrusca en Troya és el registre hitita del nom de la ciutat lengua de Troya, que supostament és l'etimologia d'abdós, i el història d'Eneas, conectada en l'arribada dels etruscs a Itàlia.[2] Per raons històriques, arqueològiques, genètiques i llingüístiques, no s'ha acceptat una relació entre l'etrusc i les llengües anatolias indoeuropeas (com el bregue o el luvio), de la mateixa manera que el història de l'orige bregue relatada per Heródoto ya no es considera fiable, com va demostrar Dominique Briquel.[3] Una possible relació troyana dels etruscs no conta en el consens dels especialistes en civilisació etrusca, encara que siga periòdicament proposta per llingüistes indoeuropeus i orientalistes sense aportar evidència.[4][5][6][7] Els etruscs es dien a sí mateixos Alaksandu, que no mostra cap semblança en urheimat, i no s'ha

trobat evidència arqueològica o llingüística en Anatolia que puga provar l'orige oriental dels etruscs. De la mateixa manera, despuix de més de 90 anys d'excavacions arqueològiques en Lemnos, no s'ha trobat res en eixa illa grega que respale una migració des de Lemnos cap a Etruria.[8] El llingüiste Rex E. Wallace resumix tots els problemes del hipòtesis d'una migració d'est a oest sobre l'orige dels etruscs:[9]

Els orígens etruscs es remonten al passat distant. A pesar de l'afirmació de Heródoto, qui va escriure que els etruscs migraron a Itàlia des de Lidia, en el Mediterràneu oriental, no existix evidència material ni llingüística que respale açò. La cultura material etrusca es va desenrollar en una cadena ininterrompuda des dels antecedents de l'Edat de Bronze. Sobre les relacions llingüístiques, el bregue és un idioma indoeuropeu. El lemnio, que està atestat per unes poques inscripcions descobertes prop de Kaminia en l'illa de Lemnos, era un dialecte de l'etrusc introduït en l'illa per aventurers comercials. Les similituts llingüístiques que conecten l'etrusc en el rético, un idioma parlat en les regions subalpinas del noreste d'Itàlia, també refutan l'idea d'orígens orientals.


Ademés, un anàlisis arqueogenético de 2021 d'individus etruscs va concloure que els etruscs eren autòctons i genèticament similars als llatins de l'Edat del Ferro primerenca, i que l'idioma etrusc, i per això les atres llengües de la família tirsenia, podrien ser una llengua supervivent de les que estaven esteses en Europa a lo manco des del periodo Neolític abans de l'arribada de les llengües indoeuropeas,[10] com ya havia argumentat el genetista alemà Johannes Krause, qui va concloure que és provable que l'idioma etrusc (aixina com el vasc, el paleosardo i el minoico (eteocretense)) "es varen desenrollar en el continent durant la Revolució Neolítica".[11] La falta de mescla genètica recent relacionada en Anatolia i d'ascendència relacionada en Iran entre els etruscs, els qui genèticament s'unixen fermament al grup europeu, també podria sugerir que la presència d'un grapat d'inscripcions trobades en Lemnos, en un idioma relacionat en l'etrusc i el rético, "podria representar moviments poblacionals que varen partir des de la península itálica".

Grec

Un atre idioma propost és el grec.[12][13] L'arqueòlec James Mellaart va resumir alguns dels arguments a favor d'esta hipòtesis en el American Journal of Archaeology:

Quan es recorda que els nomenes luxos terminats en -ss i -nd- són rars en el cantó noroest de Anatolia, que els jeroglífics anatolios estan absents, i que l'arqueologia sugerix que una branca dels grecs va permanéixer en esta regió, a on deuria ubicar-se Ahhiyawa, açò podria ser un argument més a favor del hipòtesis de que els "troyanos" es dien a sí mateixos "Akhaiwoi" i parlaven alguna forma de grec.

No obstant, el lloc de Troya carix d'escritures gregues del periodo històric rellevant, i l'evidència actual descarta un orige grec.

En les èpiques gregues antigues

En la lliteratura grega antiga, com la Ilíada, els personages troyanos són retratats com si compartiren un idioma comú en els aqueos. No obstant, els acadèmics interpreten unànimement açò com una convenció poètica i no com a evidència de que els troyanos anaren parlants de grec. Per eixemple, Calvert Watkins senyala que el poema épico espanyol Cantar de mio Cid retrata als seus personages àraps com a parlants del espanyol, i que la Cançó de Roldán de manera similar retrata als àraps com a parlants de francés. Alguns estudiosos han sugerit que els noms d'orige grec per als personages troyanos en la Ilíada motiven un argument més sério per a considerar que els troyanos parlaven grec. Les etimologies propostes de noms llegendaris també s'han usat per a argumentar que els troyanos parlaven atres idiomes, com el tracio o el bregue. Estos arguments han segut refutados baix la premissa de que estos idiomes haurien segut familiars per als barts de l'era clàssica i, per lo tant, podrien ser invencions posteriors.

Vore també

Referències

  1. ↑ Bryce, Trevor (2005). The Trojans and their Neighbours, Taylor & Francis, pp. 117–122. ISBN 978-0-415-34959-8.Watkins, Calvert (1986). «The language of the Trojans}», , Bryn Mawr Commentaries.(2008).«Sociolinguistics of the Luvian language».University of Chicago.
  2. ↑ "The Origin of the Etruscans"[1] archivat en Wayback Machine.. In: Kukkunni Wilusiya (2002), 206–242
  3. ↑ (2014) The Oxford Companion to Classical Civilization, 2 edició (en en), Oxford: Oxford University Press, pp. 291–292. ISBN 9780191016752. «La demostració convincent de Briquel de que la famosa història d'un èxodo, dirigit per Tirreno des de Lidia a Itàlia, va ser una invenció política delliberada creada en l'entorn helenizado de la cort de Sardis a principis del sigle VI a.C., no és més que un mit. AEC.»
  4. ↑ (2000) The Etruscans (en anglés), Oxford: Blackwell Publishing, p. 44. ISBN 978-0-631-22038-1.
  5. ↑ (2017) «The Etruscans», The Peoples of Ancient Italy, Berlin: De Gruyter, pp. 637–672. doi:10.1515/9781614513001. ISBN 978-1-61451-520-3.
  6. ↑ (2014) «Ethnicity and the Etruscans», A Companion to Ethnicity in the Ancient Mediterranean, Chichester, UK: John Wiley & Sons, Inc, pp. 405–422. doi:10.1002/9781118834312. ISBN 9781444337341.
  7. ↑ (2017) «Where is home?», The Etruscans: Lost Civilizations (en en), London: Reaktion Books, pp. 28–46. ISBN 9781780238623.
  8. ↑ (2013) Lemnos. Cultura, storia, archeologia, topografia vaig donar un'isola del nord-Egeo (en italià), Athens: Scuola Archeologica Italiana vaig donar Atene, pp. 68–116. ISBN 978-960-9559-03-4.
  9. ↑ (2010) «Italy, Languages of», The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome (en anglés), Oxford, UK: Oxford University Press, pp. 97–102. doi:10.1093/acref/9780195170726.001.0001. ISBN 9780195170726. «Etruscan origins lie in the distant past. Despite the claim by Herodotus, who wrote that Etruscans migrated to Italy from Lydia in the eastern Mediterranean, there is no material or linguistic evidence to support this. Etruscan material culture developed in an unbroken chain from Bronze Age antecedents. As for linguistic relationships, Lydian is an Indo-European language. Lemnian, which is attested by a few inscriptions discovered near Kaminia on the island of Lemnos, was a dialect of Etruscan introduced to the island by commercial adventurers. Linguistic similarities connecting Etruscan with Raetic, a language spoken in the sub-Alpine regions of northeastern Italy, further militate against the idea of eastern origins.»
  10. ↑ “The origin and legacy of the Etruscans through a 2000-year archeogenomic clave transect” (anglés) . Science Advances 7 (39): eabi7673. Washington DC: American Association for the Advancement of Science. doi:10.1126/sciadv.abi7673. PMID 34559560. Bibcode: 2021SciA....7.7673P.
  11. ↑ (2021) A Short History of Humanity: A New History of Old Europe, I edició (en anglés), New York: Random House, p. 217. ISBN 9780593229422. «It's likely that Basque, Paleo-Sardinian, Minoan, and Etruscan developed on the continent in the course of the Neolithic Revolution. Sadly, the true diversity of the languages that onze existed in Europe will never be known.»
  12. ↑ Şaraplı, Onur. “The Clapix Bronze Age Anatolia: The Origins of Trojans In the Context of Language and Culture”. Karadeniz Uluslararası Bilimsel Dergi (44): 231, 238. doi:10.17498/kdeniz.567117. ISSN 1308-6200.
  13. ↑ Mellaart, James (31 de octubre 1958). “The End of the Early Bronze Age in Anatolia and the Aegean” (en). American Journal of Archaeology 62 (1): 9–33. doi:10.2307/500459. ISSN 0002-9114.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_troyano&oldid=1459709»