Idioma lemnio

El lemnio va ser una llengua parlada en el VI en l'illa de Lemnos. El seu principal testimoni és una inscripció trobada en una estela funerària, coneguda com estela de Lemnos, descoberta en 1885 prop de Kaminia; en 2009 es va fer pública una atra inscripció d'Hefestia. Ademés, els fragments d'inscripcions en ceràmica local mostra que era la llengua de la comunitat local. El lemnio és académicamente acceptat com una llengua estretament relacionada en l'etrusc. En acabant de que Atenes conquistara l'illa en la segona mitat d'eixe sigle, va ser substituït pel grec àtic.

Sistema d'escritura

Les inscripcions estan escrites en un alfabet similar a l'utilisat per a escriure l'idioma etrusc i al d'antigues inscripcions frigias, tots els derivats models eubeos (alfabet grec occidental, alfabets d'Àsia Menor). Estos models són en última instància d'orige semític occidental i varen ser adaptats per varis pobles des d'abans del VIII

Classificació

La relació entre el lemnio, l'etrusc i el rético (agrupades com llengües tirsénicas) és àmpliament acceptada donades les proves dels estrets vínculs en el vocabulari i la gramàtica. Per eixemple,

• tant l'etrusc com el lemnio compartixen dos casos datiu, masculí -si i femení-colectiu -ale, mostrat tant en l'estela de Lemnos (Hulaie-ši "per a Hulaie", Φukiasi-ale "per als foceos") com en inscripcions escrites en etrusc (aule-si "Per a Aule" en el cipo de Perugia aixina com en l'inscripció la meua mulu Laris-ale Velχaina-si "Vaig ser beneït per Laris Velchaina").
• També compartixen el genitiu masculí en -s i un passat simple en -a-i (Etrusc <-i> com en ame "era" (<**amai); lemnio <-ai> com en šivai "viu").

Descripció llingüística

Vocals

Com en l'etrusc, el lemnio sembla haver tingut un sistema de quatre vocals escrites <i, i, a, o>. A partir dels signes adoptats en l'escritura es conjectura que /i, i/ serien (vocals anteriors i que /o, a/ posteriors. Tal i com succeïx en atres llengües sense distinció entre /o/ i /o/ (com els que es troben en séneca o en náhuatl), és provable que la transliteración com "o" del símbol de omikron va ser, de fet, destinat a registrar diversos alòfons com [o, o, ɔ], etc. Açò no és rar tenint en conte que llengües diferents poden prendre la mateixa lletra per a transcribir sons diferents. És més be una coincidència que les llengües veïnes d'esta regió, l'hitita i l'acadio, també presenten el mateix sistema de quatre vocals, faltant la o. Açò sugerix un àrea d'influència primerenca.

L'estela de Lemnos

Estela de Lemnos.

L'estela va ser trobada incrustada en la paret de l'iglésia en Kaminia i ara es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. La datació del VI es basa que en el 510 a. C. el ateniense Milcíades va invadir Lemnos, helenizando l'illa. L'estela mostra un bajorrelieve en un bust d'un home en caixco i l'inscripció està escrita en un alfabet similar al alfabet grec occidental (calcídico). L'inscripció aixina mateix està escrita a modo bustrofedon i havia segut transliterado, pero no va ser traduït en èxit fins a un anàlisis llingüístic sério comparant-ho en l'etrusc en combinació en els alvanços en la pròpia traducció dels texts etruscs.

L'inscripció consta de 198 caràcters, formant entre 33 i 40 paraules, indicant-se la separació de paraules en tres punts en algunes ocasions. El text consta de tres parts, dos escrites en vertical i una en horisontal. És comprensible és la frase avis sialchvis ("xixanta anys", B.3), que recorda a l'etrusc avils maχs śealχisc (tenia sesenta y cinco anys").

Front:

A.1. hολαιεζ:ναφοθ:ζιαζι (hulaieš:naφoθ:šiaši)

A.2. μαραζ:μαϝ (maraš:mav)

A.3. σιαλχϝειζ:αϝιζ (sialχveiš:aviš)

A.4. εϝισθο:ζεροναιθ (evisθo:šerunaiθ)

A.5. ζιϝαι (šivai)

A.6. ακερ:ταϝαρζιο (aker:tavaršiu)

A.7. ϝαναλασιαλ:ζεροναι:μοριναιλ (vanalasial:šerunai:murinaic)

Lateral:

B.1. hολαιεζιφοκιασιαλε:ζεροναιθ:εϝισθο:τοϝερονα (hulaieši:φukiasiale:šerunaiθ:evisθo:tuveruna)

B.2. ρομ:hαραλιο:ζιϝαι:επτεζιο:αραι:τιζ:φοκε (rum:haraliu:šivai:eptešiu:arai:tuš:φuke)

B.3. ζιϝαι:αϝιζ:σιαλχϝιζ:μαραζμ:αϝιζ:αομαι (šivai:aviš:sialχvaig voreš:marašm:aviš:aumai)

Fonts

• Larissa Bonfante, Etruscan, 1990, Berkeley and els Angeles, University of Califòrnia Press, 0-520-07118-2
• Dieter H. Steinbauer, Neues Handbuch dones Etruskischen, 1999, Scripta Mercaturae Verlag
• O. Hoffmann, A. Debrunner, A. Scherer. Storia della lingua greca. Gaetano Macchiaroli editore, Napoli, 1969, pp. 25-26
• Antoine Meillet, Lineamenti vaig donar storia della lingua greca. Einaudi, Torino, 2003, pp. 72-73 ISBN 978-88-06-16525-3
• Fernand Braudel, Memòries del Mediterràneu, Bompiani, Milano, 1999, pag. 250 ISBN 88-452-3152-6