Idioma protoiranio

El idioma proto-iranio o idioma proto-iránico^[1] és un protoidioma reconstruït de la branca dels idiomes iranios de la família d'idiomes indoeuropeos. Com a tal, és l'antepassat dels idiomes iranís com el persa, sogdiano, zazaki, mazandarani, kurdo i uns atres.

L'idioma protoiranio era un idioma satem descendent de l'idioma protoindoiranio, que a la seua volta prové del idioma protoindoeuropeo. Provablement va desaparéixer menys d'un mileni despuix del idioma avéstico, i menys de dos milenis despuix del protoindoeuropeo.

Aspectes històrics, socials i culturals

A partir de les evidència arqueològiques, genètiques, llingüístiques i les rutes de dispersió s'ha conjeturado que els hipotètics parlants de protoprotoiranio haurien ocupat a principis del II mileni a. C. regions d'Àsia Central. Varis autors han propost més específicament que els protoindoiranios i podrien haver segut els mateixos individus que varen viure durant l'horisó arqueològic Andrónovo.

Dialectes

Skjærvø postula que varen existir a lo manco quatre dialectes que varen sorgir inicialment del protoiranio, dos dels quals estan documentats per texts:^[2]

1. Antic iranio nort-occidental (no documentat, antecessor del osético) 2. Antic iranio nort-oriental (no documentat, antecessor del jotanés medieval i del modern wakhi) 3. Antic iranio central (documentat, inclou l'avéstico i el medo, antecessor de la majoria de les llengües iranias modernes) 4. Antic iranio suroccidental (documentat, inclou el persa antic, antecessor del persa modern)

cal senyalar que s'utilisa una terminologia diferent per a les llengües modernes: el osético a sovint s'ha classificat com una llengua "iranio nororiental", mentres que "iranio noroccidental" sol referir-se a llengües ubicades al noroest del persa, com el zaza o les llengües caspias.

Fonologia

Correspondències fonològiques entre el protoindoeuropeo i el avéstico

indoeur.		avést.	indoeuropeo	avéstico
p	→	p	ph₂tḗr ‘pare’	pitar-
bʱ	→	b	bʱréh₂tēr ‘germà’	brātar-
t	→	t	túh₂ ‘tu’	tū
d	→	d	dóru ‘fusta’	dāuru
dʱ	→	d	dʱoHnéh₂ ‘grane’	dāna-
ḱ	→	s	doneḱm̥t ‘dèu’	donasa
ǵ	→	z	ǵónu ‘genoll’	zānu-
ǵʱ	→	z	ǵʰimós ‘hivern’	ziiā̊ (gen. zəmō)
k	→	x č	kruh₂rós ‘sanguinós’	xrūdona
g	→	g ǰ	h₂éugés- ‘força’	aoǰah
gʱ	→	g z	dl̥h₁gʱós ‘llarc’	donarəga-
kʷ	→	k č	kʷós ‘quí’	kō
gʷ	→	g ǰ	gʷṓws ‘vaca’	gao-

Correspondència entre veus germanes en idiomes indoiranios

protoindoiranio	avéstico^[3]	persa antic	persa	sánscrito védico
**Háĉwas ‘cavall’	aspa	torra^[4]	اسب asb (< del medo)	aśvaḥ
bʰāgás ‘porció, quota’	bāga	bāga-	باغ bâğ	bhāgá
bʱráHtā- ‘germà’	brātar	brātar-	برادر barâdar	bhratṛi
bʱumi ‘terra’		būla meuaš	بوم bum	bhumi
**mr̥tás ‘mortal, home’	mərəta ‘mort’	martiya-	مرد mard	márta
mā́Has ‘lluna, més’	mā̊	māha	ماه mâh	massa
**vasara ‘primavera’	vaŋri	vāhara-	بهار bahâr	vasar ‘matutino, matinada’
**arta ‘veritat’	aša	arta	(?) راست râst ‘correcte’	ṛita
dʰráugʰas ‘mentira, falsetat’	draoγa	drauga	دروغ doruğ	droha
**sáumas ‘brebaje sagrat’	haoma		hōm	soma

Iranio antic

El terme iranio antic es referix a l'etapa de l'història irania representada per les primeres llengües escrites: l'avéstico i el persa antic. Estos dos idiomes solen considerar-se pertanyents a branques principals diferents del iranio, i moltes de les seues similituts també es troben en atres llengües iranias. No obstant, existixen molts arguments que sugerixen que vàries d'estes característiques del iranio antic podrien no haver estat presents encara en el protoiranio, sino que podrien haver-se difòs a través d'un continu dialectal ya dividit en dialectes (vejau teoria d'ones). Ademés, la majoria de les llengües iranias no poden derivar-se directament de cap dels dos idiomes iranios antics documentats: varen deure existir numerosos dialectes iranios antics no escrits, que els seus descendents apareixen en registres escrits solament posteriorment.

Vocalisació de laringals

Es creu que les consonants laringals del protoindoeuropeo es varen conservar fins a una etapa prou tardana en les llengües indoiranias, a lo manco en algunes posicions. No obstant, la laringal silàbica (H̥) es va eliminar en sílabes no inicials.^[5]

l > r

Este canvi està àmpliament estés en les llengües iranias i inclús en tot el indoiranio: també apareix en el sánscrito védico. El avéstico no té cap fonema /l/. Aixina i tot, moltes paraules que en atres llengües indoeuropeas mostren una /l/ original conserven /l/ en vàries llengües iranias, com el persa modern, el kurdo i el zazaki. Eixemples inclouen el persa lab 'llavi', līz- 'llepar', gulū ('gola'; compare's en el llatí gula); o el zazaki lü ('rabosot'; compare's en el llatí vulpēs). No obstant, esta conservació no és sistemàtica i provablement s'ha vist reduïda per préstams interdialectals de formes en r, i en alguns casos estesa pel préstam de paraules de llengües iranias occidentals menors al persa.^[6]

s > h

Esta desonorisació va ocórrer quan s no estava precedida per k, n, p, t o seguida de t (en el cas de la qual es va conservar com a s).^[5] Este canvi es dona en totes les llengües iranias.

Oclusivas aspirades

Les oclusives aspirades del protoindoiranio pʰ, tʰ i kʰ es fricativizaron en f, θ i x en la majoria de les llengües iranias. No obstant, semblen haver revertit a aspirades en el parachi, algunes varietats del kurdo i les llengües saka (jotanés i tumshuqués, pero no el wakhi, que conserva les fricatives); i haver-se fusionat en les oclusives sordes aspirades en el balochi. En el cas del saka, és provable una influència secundària del prácrito gandhari.

c, **dz > s, **z

Les palatovelares del protoindoeuropeo ḱ, ǵ (i ǵʰ) es varen alvançar a africades ć, dź en el protoindoiranio (etapa conservada en les llengües nuristaníes). El seu desenroll en el iranio antic mostra divergències: el avéstico, de la mateixa manera que la majoria de les llengües iranias posteriors, presenta /s/ i /z/, mentres que el persa antic mostra /θ/ i /d/. (A l'inici de paraula, este últim també evoluciona a /s/ en el persa mig.) El canvi c > s deu ser posterior al canvie s > h, ya que esta nova s no es va vore afectada pel canvi anterior. El grup consonàntic **ts (com en el protoindoiranio **matsya-, "peix") es va fusionar en c, ya que abdós eren idèntics en iranio.^[5]

**cw > **sp

Este canvi tampoc s'aplica clarament a totes les llengües iranias. El persa antic i els seus descendents mostren /s/, de la mateixa manera que possiblement el kurdo i el balochi.^[7] Les llengües saka mostren /š/. El restant de llengües iranias tenen /sp/ o un desenroll posterior (com /fs/ en l'osético).

θr > c

Este canvi és típic del persa antic i els seus descendents, en contrast en el avéstico i la majoria de les llengües documentades per primera volta en els periodos iranio mig o modern. És possible que el kurdo i el balochi també compartixquen este canvi.^[7]

Referències

↑ Liverani, Mario: The ancient Near East: history, society and economy.
↑ Skjærvø, Prods Oktor (2009). «Old Iranian}», , Routledge, pp. 50–51.
↑ Skjærvø (2003). fas. harvard. edu/~iranian/Avesta/index. html An introduction to young avestan, pp. Glossary.
↑ Fortson, Benjamin (2004): Indo-european language and culture: an introduction. Wiley-Blackwell. pág. 238. ISBN 978-1-4051-0316-9.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Cathcart 2015, p. 9
↑ Schwarz, Martin (2008). “Iranian l, and some Persian and Zaza Etymologies”. Iran and the Caucasus 12 (2): 281–287. doi:10.1163/157338408X406056.
↑ ^7,0 ^7,1 (2003) «Balochi and the Concept of North-Western Iranian», The Balochi and Their Neighbours. Ethnic and Linguistic Contact in Balochistan in Historical and Modern Claves, Wiesbaden: Reichert, pp. 49–60.

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma protoiranio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Liverani, Mario: The ancient Near East: history, society and economy.

[2] Skjærvø, Prods Oktor (2009). «Old Iranian}», , Routledge, pp. 50–51.

[Skjaervo-3] Skjærvø (2003). fas. harvard. edu/~iranian/Avesta/index. html An introduction to young avestan, pp. Glossary.

[Fortson-4] Fortson, Benjamin (2004): Indo-european language and culture: an introduction. Wiley-Blackwell. pág. 238. ISBN 978-1-4051-0316-9.

[C2015-9-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Cathcart 2015, p. 9

[6] Schwarz, Martin (2008). “Iranian l, and some Persian and Zaza Etymologies”. Iran and the Caucasus 12 (2): 281–287. doi:10.1163/157338408X406056.

[Korn1-7] 7,0 ^7,1 (2003) «Balochi and the Concept of North-Western Iranian», The Balochi and Their Neighbours. Ethnic and Linguistic Contact in Balochistan in Historical and Modern Claves, Wiesbaden: Reichert, pp. 49–60.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]