Anar al contingut

Idioma hoti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El idioma hoti (també joti, hodï , waruwaru, yuwana o shikana) és una llengua aïllada parlada pels hoti en la zona del Estat Amazones, Veneçola. Més específicament, a l'est i noreste de Sant Joan de Manapiare.

Classificació

[editar | editar còdic]

El hoti és una llengua de difícil classificació i no existix acort sobre cual és el seu parentesc. Segons Migliazzi, hi ha un 20 % de lèxic similar al yanomamö.[1]

Pel llarc veïnat, registra freqüents intercanvis de paraules en la llengua piaroa, de la família sáliba,[2] i Coppens senyala la possibilitat d'un parentesc genètic entre el hoti i eixa família.[3] La mateixa opinió sostenen Egleé i Stanford Zent.[4] Jolkesky (2016) va una miqueta més allà propon incloure el hoti, la família sáliba-piaroa, en una branca d'una nova família, que inicialment va denominar "macrofamilia daha", i que incloïa també el ticuna i l'andoque.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Posteriorment, va revisar les senyes i renombró a la nova família com "macrofamilia duho", incloent el yurí i excloent el andoque.[5]

Atres investigadors han trobat similituts lèxiques en les llengües makú i han propost classificar l'idioma hoti dins de la família Puinave-Makú.[6][7]

Fonologia

[editar | editar còdic]

El primer anàlisis fonològic va ser realisat per Diana Vilera:[8]

Vocals

orals nassals
anterior central posterior anterior central posterior
tancades i ɨ o ĩ ɨ͂ ũ
miges i ɘ o ɘ͂ õ
obertes a ã

Consonants

labial alveolar palatal velar labiovelar glotal
simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada
oclusivas sordes t ʰt ç ʰç k ʰk ʰkʷ ʔ
oclusivas sonores b ʰb d ʰd J ʰJ
fricativas h
vibrants ɾ ʰɾ
aproximantes w ʰw j ʰj

Les oclusives sonores entre vocals nassals es realisen com nassals [m n ɲ].

Miguel Marcello Quatra no considera com a fonema ni ʰkʷ. El seu anàlisis registra la lateral /l/ en volta dona vibrant ɾ.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Migliazzi, Ernesto C. 1985. "Languages of the Orinoco-Amazon region"; H. M. Klein & L. Stark (eds.): South American Indian Languages: 17-139. Austin: University of Texas Press.
  2. clld. org/ ASJP offical page
  3. Coppens, Walter 1983. "Els Hoti; W. Coppens (ed.), Els aborigen de Veneçola II: 243-301. Caracas: Fundació La Salle / Monte Avila Editors.
  4. Zent, Stanford i Egleé L. Zent 2008. "Els Jodï"; Miguel Ángel Perera (ed.), Els Aborigen de Veneçola: 499-570. Caracas: Ed. Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques - Monte Àvila ed. - ICAS - Fundació La Salle.
  5. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. Henley, Paul; Marie-Claude Mattéi-Müller i Howard Reid 1996. "Cultural and linguistic affinities of the foraging people of North Amazònia: a new perspective"; Antropològica 83: 3-37. Caracas.
  7. Mattéi-Müller, Marie-Claude; P. Henley i H. Reid. 1997. "Relacions entre els Hodï de Veneçola i els Makú de Brasil i Colòmbia. Nou enfocament referent a la clasificacion de les llengües Makú"; Z. Zucchi i S. Vidal (eds) Història i Etnicidad en el Noroest Amazonico. Mèrida: Consell de Publicacions de l'Universitat dels Andes. p. p. 61-82.
  8. Vilera Díaz, Diana C. (1985) "Introducció morfològica de la llengua Hoti". Tesis de Llicenciatura em Antropologia. Caracas: Universitat Central de Veneçola.
  9. Quatra, Miguel Marcello (2008) ?? Bajkewa jkwïkïdëwa-jya jodï ine - Dodo ine. Diccionari bàsic Castellà - Jodï. Caracas: Edicions IVIC. ISBN 9789802610969

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]