Hipsistarianos
Els hipsistarianos o hipsisteros són els adoradores de Hypsistos (en grec: Ὕψιστος, el deu "Altíssim"), secta judeo-pagana que va florir aproximadament entre el 200 a. C. i l'any 400, en grups principalment en Àsia Menor (Capadocia, Bitinia i Ponto) i en les costes russes del Mar Negra. Reunix una série d'elements presos del cristianisme, judaisme, zoroastrisme i cults orientals.
Alguns estudiosos identifiquen el grup o grups, en els temerosos de Deu, que no estan circumcidats, semiprosélitos i simpatisants en el judaisme helenístic.[1][2]
Història
Els noms Hypsianistai i Hypsianoi apareixen en Gregori Nacianceno (Orat., XVIII, 5) i el nom Hypsistianoi en Gregori de Nisa (Contra Eunom., II), sobre l'any 374. No obstant, un gran número de tablillas votives, inscripcions i els oràculs de Dídimo i Klaros establixen fòra de tot dubte que el cult a Hypsistos (Hypsistos, en l'adició de Theos, "deu", Zeus o Atis, pero en freqüència sense l'adició) com a únic deu estava molt estés en els països adjacents al Bósforo (cf. Fets 16:17"Estos hòmens són siervo del Deu Altíssim" - oràcul de la pitonisa en Filipos).
L'ús helenístic contemporàneu de ὕψιστος (hýpsistos) com a terme religiós sembla derivar i ser compatible en el terme, com ya havia aparegut molt abans en la Septuaginta. (el grec Ύψίστος, traduïx a l'hebreu elyon, עליון i en espanyol "el més alt" o "altíssim"). En la Septuaginta, la paraula "hypsisto-" és usada més de cinquanta voltes com a títul per a Yahveh (el Tetragrammaton) o en relació directa en ell (en major freqüència en els Salms, Daniel, i Eclesiastés).
Aixina, una interpretació de "Hypsisto" i térmens derivats que definixen un grup particular no està soportat pel seu us comú com a terme genèric en la Septuaginta grega. A menos que s'indique una atra cosa, tots els usos deuen ser assumides per a establir l'ús comú del terme. Molts grups diferents parlant grecs utilisen térmens comuns gregues per a deu. L'ús de térmens comuns solament mostra un llenguage comú. Usant els térmens comuns, és especulatiu interpretar unions o fusions particulars.
Sembla provable que el cult capadocio natiu de Zeus Sabazios s'unira deliberadament al cult de Yahveh Sabaoth practicat per les numeroses i intelectualment predominants colónies judeues, i que es varen formar associacions (sodalicia, thiasoi) estrictament monoteistes, que fraternizaron en els judeus, pero que es consideraven a sí mateixos lliures de la Llei mosaica. L'importància de les exaltades idees d'estes associacions pot entrevore's en el fet de que quan algú li va preguntar a Apolo de Klaros si solament Hypsistos no tenia ni principi ni final, va respondre: "Ell és el Senyor de tot, en el seu orige en sí mateixa, existent per sí mateixa, que governa totes les coses en forma indecible, que comprén els cels, s'estenen per la terra, montat sobre les ones de la mar, mesclant fòc en aigua, sol en aire i terra en fòc; de hivern, estiu, autumne i primavera, causant els canvis en estes estacions, lo que du totes les coses cap a la llum i establint el seu destí en armonioso orde.”
L'existència dels hipsistarianos va poder haver segut parcialment responsable de la rapidea de l'expansió del cristianisme per Àsia Menor, encara que no tots varen acceptar la nova fe i varen continuar existint chicotetes comunitats de monoteistes, ni cristians, ni judeus, especialment en Capadocia. Gregori el Vell, pare de Gregori Nacianceno va pertànyer a esta secta en la seua joventut, i apareixen descrits en el panegíric escrit pel seu fill. Varen rebujar els ídols i els sacrificis no abrahámicos, reconeixien al Creador (pantokrator) i a l'Altíssim, a qui, no obstant, en oposició als cristians, li negaven el títul de "Pare". Tenien algunes costums en comuna en els judeus, com guardar el dissabte (Sàbat) o les distincions en els menjars, pero rebujaven la circumcisió.
Persio va poder haver tingut en ment als Hipsistarianos quan va ridiculisar a estos religiosos híbrits en la Sàtira V, 179 - 184, i Tertulià sembla referir-se a ells en "Ad nationes", I, XIII. L'afirmació de que varen continuar existint fins al IX, està basada en una interpretació errònea de Nicéforo de Constantinopla, "Antirhet. Adv. Const. Copr.", I, en Migne, PG, col. 209. Els Hipsistarianos provablement apareixen denominats com Coelicoloe en un decret dels emperadors Honorio i Teodosio II (any 408), quan els seus llocs de cult són transferits als catòlics.
Referències
Bibliografia
- Marcel Simon, «Théos Hypsistos», en Ex orbe Religionum (Mélanges G. Windengren), ed. Brill, 1972, I, p. 372-385.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipsistarianos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Història del cristianisme
- Paganisme
- Judaisme
- Zoroastrisme
- Religions monoteistes
- Judaisme i paganisme
- Història del judaisme
- Branques del judaisme
- Cristianisme i judaisme
- Cristianisme i paganisme
- Judeocristianisme
- Helenisme i cristianisme
- Helenisme
- Antigues confessions cristianes
- Cismes en el Cristianisme
- Cismes en el Judaisme
- Cristianisme primitiu i judaisme
- Paganocristianisme
- Patrologia
- Heterodoxia judeua
- Heterodoxia cristiana
- Helenisme i judaisme