Himnes reals sumerio
Els varen constituir un gènero lliterari sumerio. En el seu orige narraven els ardits bèlics de major importància dels reis d'Ur en época del Renaixença sumerio, a finals de el III mileni a. C., aplegant a ser el gènero per excelència de l'Estat. Exaltaven també els papers religiós i ceremonial de la realea i els alts càrrecs sacerdotales, i reforçaven l'idea de que el rei era l'intermediari directe entre els deus i el poble. Els himnes reals varen ser especialment populars durant el regnat de Shulgi.[1]
En Ur varen existir dos subgéneros. Uns himnes es dirigien al rei, beneint la seua vida. Uns atres, molt més complexos, es varen redactar de la manera que el propi rei hauria de llegir-los. Provablement tots s'acompanyaven en música i es recitaven o cantaven en la cort durant les celebracions i les festes. Estaven escrits en sumerio, l'idioma oficial de l'administració i la llengua franca dels intelectuals. No obstant, el sumerio ya havia segut oblidat pel poble, per lo que potser els himnes reals varen ser un intent de distanciar d'ell a les èlits.[1] Quan els himnes es dedicaven als deus, terminaven en l'observació , indicant que devien acompanyar-se en música de timbales. Quan es dedicaven a reis ho feyen en , que significava música d'arpa i lira.[2]
Més vesprada, provablement els himnes varen buscar la llegitimitat de les dinasties sorgides en Isin i Larsa despuix del desmembramiento del protoimperio de Ur. En haver-se extinguit el poder de la tercera dinastia de Ur, que havia controlat pràcticament tota la Baixa Mesopotamia, va haver de recórrer-se a la tradició sumerio que relaciona a Enlil en Nippur, anterior al Imperi acadio, quan Sumerio estava dividida en ciutats-Estat d'igual ranc.[3]
El gènero va perdre importància en l'arribada d'Hammurabi al tro de Babilonia. Es conserva un himne real dirigit a ell i escrit en acadio i sumerio, confeccionat a eixemple dels de Ur III.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Leick, Gwendolyn (2002). Mesopotamia. L'invenció de la ciutat, Paidós, pp. 167-168. ISBN 8449312752.
- ↑ Klíma, Josef (1980). Societat i cultura en l'antiga Mesopotamia, Akal, p. 234. ISBN 8473395174.
- ↑ Postgate, Nicholas (1999). La Mesopotamia arcaica: societat i economia en l'amanecer de l'història, Akal, p. 63. ISBN 8446010364.
- ↑ Blázquez, José María; Institut Gallach (1999). Història universal. Vol. 1: Prehistòria i primeres cultures, Oceà. ISBN 8449408296.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Himnos reales sumerios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.