Hibonita

Hibonita

La hibonita és un mineral de la classe dels minerals òxits, i dins d'esta pertany al cridat "grup de la magnetoplumbita". Va ser descoberta per Paul Hibon en 1956 en el districte d'Amboasary (Madagascar), sent nomenada aixina pel llinage del seu descobridor.

Característiques químiques

És un òxit d'alumini, calcio i ceri, pero que és tan freqüent que el primer estiga substituït total o parcialment per titani o magnesi que l'Associació Mineralógica Internacional considera en les seues últimes classificacions a estos cinc metals com consittuyentes de la seua fòrmula. El grup de la magnetoplumbita en el que s'enquadra són tots òxits complexos de varis metals, que cristalográficamente estan ralacionados en el corindón o l'espinela.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro i silici.

Formació i jaciments

Apareix com a secundari en roques metamòrfiques, tals com calcàreas metamorfizadas, piroxenita, gneiss i roques granuladas en anfibolita o facies de granulita. També s'ha trobat en sediment aluvials.

És un mineral accessori molt comú en inclusions riques en calci i alumini en algunes condrita carbonatadas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: plagioclasa càlcica, corindón, espinela, torianita, titanita, anortita, grosularia, zoisita, clinozoisita, vesuvianita, hercynita, andalucita, cianita, diópsido, rútil o magnetita.