Vesuvianita
La vesuvianita, també coneguda com idocrasa, és un sorosilicato de fòrmula Ca10(Mg, Fe)2A el4(SiO4)5(Si2O7)2(OH,F)4 que pot presentar-se de color vert, marró, groc, o blau. La vesuvianita apareix com a cristals tetragonals en depòsits de tipo skarns i en calcàreas que han segut someses a metamorfisme de contacte. Els cristals més límpidos solen utilisar-se com gemes.
Va ser descoberta com xenolitos en el mont Vesubi, d'ahí el seu nom i va ser descrita per Abraham Gottlob Werner en l'any 1795.[1]
Varietats
- Una varietat blavenca coneguda com cyprina ha segut descoberta en Franklin (Nova Jersey) i en atres localisacions; el blau és per impurees de coure.
- La californita és un nom a voltes usat per a referir-se a una vesuvianita pareguda al jade, també coneguda pels noms california-jade, american-jade i 'vesuvianita-jade.
- La xanthita és una varietat rica en manganeso.
- Durant molts anys es va considerar a la wiluita com una varietat de vesubiana procedent del Wilui, Siberia. Estudis moderns han demostrat que es tracta de dos espècies distintes.[2]
- Idocrasa és un antic sinònim, a voltes usat per a referir-se a les vesuvianitas que alcançaven la calitat de gemas.
Referències
- Deere, W. A. et al., 1962, Roc Forming Minerals: Vol. 1 Ortho- and Ring Silicates, pp. 113 – 120
- Webmineral data
- Vesuvianite at Franklin -Sterling
- Mindat - Cyprine var. w/ location data
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vesuvianita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.