Andalucita
La andalucita és un mineral silicat de fòrmula química A el2SiO5.[1] Ocasionalment pot utilisar-se com gema.
Història
[editar | editar còdic]En 1789, Jacques Louis de Bournon va descriure a partir de mostres de roques granítiques de Ipornobert, Montbrison en el Forez, un mineral al que va donar el nom de «feldespat adamantino d'un roig violeta»,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut pensant que es tractava d'un tipo de feldespat. Posteriorment, Jean-Claude Delamétherie (1789) va estudiar unes mostres que havia dut a França des d'Espanya Launoy, un comerciant de minerals, descobrint que es tractava d'un nou mineral, al que va donar el nom de andalousite, dedicada a Andalusia, per supondre que les mostres estudiades procedien d'allí. Pronte va quedar clar que procedien de Castella, i finalment va poder deduir-se que la localitat real era El Cardoso, en la província de Guadalajara (Espanya).[2]
Aspecte del mineral
[editar | editar còdic]Forma
[editar | editar còdic]Este mineral forma part de moltes roques metamòrfiques, en les que no sempre cristaliza de manera visible, pero quan ho fa adopta formes de cristals prismàtics d'hàbit senzill, de base quadrada, o be cristals redonejats, masses columnars, agregats radials o granulados. Els cristals poden aplegar a ser de tamany considerable, encara que els que posseïxen caràcter de gema són inusuals i d'escàs tamany.
Coloració
[editar | editar còdic]En general, la andalucita presenta un color carnoso més o menys violáceo, que pot canviar a gris quan existixen alteracions externes. És casi sempre opaca, encara que ocasionalment pot ser transparent, i és en este cas quan es destina a gemología. Els cristals tenen un color marró verdoso dominant, pero pel seu intens pleocroísmo (canvi de color segons l'orientació del cristal), este varia en els canvis de posició i el moviment de la peça, lo que podria comprometre l'èxit de la talla si esta es realisa en poc conte. Els cristals transparents, despuix de ser facetados, donen com a resultat eixemplars de gran bellea; pero, en carir de tradició en joyeria, no han calat en el teixit comercial. Per a la seua talla se solen usar distribucions riques en facetes i prou grosses, com la talla en diamant, coixí o llàgrima, que realcen al màxim els canvis de lluentor i color.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mindat-Andalusite».
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerals i Mines d'Espanya. Silicat, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit-Fundació Gomez Pardo, p. 91-111. ISBN 978-84-8321-883-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Andalucita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.