Torianita
La torianita és un mineral rar, originalment descobert per Ananda Coomaraswamy en 1904 com uraninita, pero reconegut com una nova espècie per Wyndham R. Dunstan. Es diu aixina a causa del seu alt percentage de tori (al voltant del 70% de ThO2), encara que també conté els òxits d'urani, lantano, ceri i didimio (praseodimi i neodimi).
L'heli està present i el mineral és llaugerament menys radioactivo que la pechblenda, pero més difícil per a protegir-nos d'ell, per les seues rajos gamma d'alta energia. És més comú en graves-pedres precioses aluvials de Sri Lanka, a on es presenta principalment en forma de chicotets i pesats cristals cúbics negres, com desgastats per l'aigua. Els cristals més grans (per lo general els tamanys apleguen fins a al voltant d'1,5 cm, sent molt rars els tamanys majors de 2,5 cm; els més grans són de 6 cm i de fins a 2,2 quilos) i procedixen de Madagascar.
Química
Basada en el color, el pes específic i la composició, es distinguixen tres tipos de torianita:
- α-torianita
- β-torianita
- γ-torianita
La torianita i la uraninita i formen una série completa de dissolució sòlides en material sintètic i natural. La divisió entre les dos espècies està en Th:O = 1:1 en O fins al 46,50% i Th, del 45,3% al 87,9% Els elements cridats terres rares, principalment Ce, substituïxen al Th en cantitats de fins al 8% en pes. El ceri està provablement present com a Ce4+. Es coneix la série completa en material sintètic: CeO2 - PRO2 - ThO2 - UO2. Menudes cantitats de Fe3+ i Zr també poden ser isomorfas en Th. El plom Pb present és provablement d'orige radiogénico.
Varietats
- Aldanita -. Una varietat de torianita que conté d'un 14,9% a un 29,0% d'UO2, i de l'11,2% al 12,5% de PbO
- Uranotorianita[1]
- Torianita en Ceri
- Torianita contenint Lantano
Referències
- ↑ Notes sobre minerals radioactivos. Antonio Vega Seoane. Munibe Ciències Naturals nº 7 (1955) Pág. 208-215 Societat de Ciències Aranzadi.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torianita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.