Hexàgon hivernal
El Hexàgon hivernal o també círcul de hivern és una figura astronòmica o seudoconstelació en forma d'hexàgon imaginari, visible durant l'hivern en l'hemisferi nort.
.png)
Els seus vèrtiços es correspondrien en Rigel, Aldebarán, Capella, Pólux/Cástor, Procyon i Siri (Cástor i Pólux estan molt prop una de l'atra (solament uns graus)).
En la major part de la Terra (llevat l'illa Sur de Nova Zelanda i l'extrem sur de Chile i Argentina i l'Antàrtida) esta figura és perfectament visible en el cel des de decembre fins a març. En els tròpics i l'hemisferi sur (en este últim cridada "hexàgon d'estiu") pot ser considerada com formada per la lluenta estrela Canopus, més al sur, en lloc de Siri.
El Triàngul hivernal, més chicotet pero més definit (d'acort al seu nom) i per lo tant més fàcil de localisar, és aproximadament equilátero i compartix dos vèrtiços en el hexàgon (Siri i Procyon). El tercer vèrtiç és Betelgeuse. Estes tres estreles estan entre les dèu estreles més lluentes vistes des de la Terra, sent Siri la més lluenta. Betelgeuse és també fàcil de localisar, puix és el muscle d'Orión; una volta localisat el triàngul el hexàgon és més fàcil de divisar.
Les estreles del hexàgon formen part de sis constelacions. En el sentit del rellonge al voltant del hexàgon, començant en Siri, vorem a Canis Major, Canis Minor, Géminis, Auriga, Tauro i Orión. Aixina, un observador que localise Orión pot ubicar el triàngul i el hexàgon per a ubicar aixina les atres cinc constelacions.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hexágono invernal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.