Anar al contingut

Hevea benthamiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hevea benthamiana


Hevea benthamiana també cridat caucho o goma seringa[1] és una espècie d'arbre que pertany a la família de les Euforbiàcees. El gènero Hevea comprén a unes vint espècies aproximadament, la majoria localisades en la conca del riu Amazones i l'Orinoco en països com Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.[1]

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Johannes Müller Argoviensis i publicat en Linnaea 34: 204. 1865.[2] El caucho americà prové d'espècies dels gèneros Hevea (Euphorbiaceae). Castilloa (Moraceae) i Hancornia (Apocynaceae).

Etimologia

El nom botànic Hevea nom genèric que és el nom vernàcul amprat pels indígenes per a designar a estos arbres, i benthamiana epítet otorgat en honor del botànic anglés George Bentham (1880-1884).

El Caucho Hevea, conegut també en els noms vulgars de "goma seringa", "jacia", "goma fina", "seringa blanca", pero el nom més popular internacionalment, és el de caucho (paraula d'orige indígena composta per Ca, que significa arbre i uchú, que vol dir que plora).[1] Fa alusió al làtex que desprén quan se li fa una incisió. Científicament el caucho-hevea és Hevea benthamiana Müll.Arg.

Descripció

És un arbre de fins a 20 m d'alt (aïllat aplega a 45 m);[3] en làtex abundant, blanc, espés; es posa de manifest davant qualsevol incisió en el tronc o en les branques. Ramitas jóvens i peciols dels fulls pubérulos. Estípulas linear-lanceoladas, d'uns 3 mm de llarc. Fulles alternes, compostes, en 3 foliols o hojitas sancers, pinnatinervios. Oblongo-aovados, de 9 a 12 cm de llarc per 4 a 5 cm d'ample, llaugerament pubescents en la cara inferior. Flors menudes, axilars, agrupades en inflorescència tan larfas com els fulls. ramitas de les inflorescència ferrugineo-tomentosas; flors masculines i femenines separades, pero planta monoica; les masculines d'uns 2 mm de llarc; les femenines de 4 a 5 mm de llarc. Càliç en 5 lòbuls profundament partits; lòbuls angost-triangulars a lanceolados, llaugerament acuminats. Les flors solen estar presents a mediat del periodo de sequia. Estams: 10, ovari ferrugineo-sedoso. Fruts grans, llenyosos, formats per tres cocos, llavors menudes, ovoides

Hàbitat

L'espècie és originària del nort de Brasil, Colòmbia i Veneçuela. El seu ranc està completament al nort del riu Amazones i cobrix gran part del sistema del riu Negre i el riu Vaupés.[4] Creix en àrees de selva tropical que s'inunden en freqüència, a sovint en associació en la planta Mauritia carana.[5] Per les seues diferents necessitats d'hàbitat, no s'estén a l'oest com el Hevea guianensis, el Hevea nitida o el Hevea pauciflora.[4]

Història

Els primers historiadors, del temps de la colónia referien en sorpresa com els indígenes de Mèxic i d'Haití i d'atres països es divertien jugant en unes pilotes elàstiques, que feyen rebotar en les mans, peus, muscles, etc. les quals fabricaven en la resina d'un arbre cridat ’’ule’’. Que també servia per a impermeabilizar les teles i curar dolències. Estes observacions varen ser referides per historiadors com Pedro Màrtir de Anghiera (1521). Slahan (1529). Fernández Oviedo (1535). Despuix no torna a parlar-se d'açò durant els següents dos sigles fins que l'astrònom francés Carlos M.de la Condamine (1735) ho va donar a conéixer a l'Acadèmia de Ciències de París. La Condamine va visitar Equador i a la seua tornada de Quito va tindre l'oportunitat de visitar Amazones, recaptant valioses senyes sobre productes indígenes. Açò li va permetre donar a conéixer, en París, les primeres notícies sobre la quina i caucho.

Els anglesos varen prendre de Brasil llavors, les quals varen sembrar en les seues colónies tropicals d'Àsia i el mercat americà va decaure.[6] Durant molts anys anteriors a la Segona Guerra Mundial que és quan es va inventar el caucho sintètic, l'arbre de caucho-Hevea va desnugar moltes ambicions i va encendre sanguinoses rivalitats en els escenaris econòmics en els quals va aplegar a ser una de les riquees vegetals més cotisades de l'indústria mundial. En tota la conca de l'Amazones i de l'Orinoco s'estenien estos arbres que oculten baix la seua corfa grisa el valiós làtex espés i blanc de tantes aplicacions domèstiques.

En Veneçuela

El vast Estat d'Amazones està representat en la flora emblemàtica de Veneçuela per un dels arbres que ha tingut una importància extraordinària en l'indústria internacional i particularment en la de cauchos per a vehículs.[6]

Usos

H. benthamiana produïx un làtex de bona calitat que és llaugerament inferior en calitat al de l'arbre de caucho de Pará, Hevea brasiliensis. L'arbre es cultiva per a la producció de caucho, pero no àmpliament com a cultiu de plantació, encara que ocasionalment es cultiva en Veneçuela, Sri Lanka, Malàsia i Indonèsia.[5] S'ha utilisat en programes de millorament per a aumentar la resistència a malalties i millorar les qualitats de creiximent de Hevea brasiliensis. Les llavors contenen composts ciànics, substàncies tòxiques i venenoses per als humans quan estan crues, Algunes persones locals les mengen comunament quan estan ben cuites pero unes atres les usen solament en temps d'escassea d'aliments.[5] Les llavors són hervir per 24 hores, despuix el líquit es tensa i la massa que queda té similitut a l'arròs que s'ha hervir molt.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hevea Benthamiana | Caucho» (en es). Arborización (2020-05-07). Consultat el 2022-06-25.
  2. ↑ «Hevea benthamiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de març de 2014.
  3. ↑ "Elastòmer-L'arbre del caucho", Encyclopaedia Britannica, 2008
  4. ↑ 4,0 4,1 Sethura, M.R.; Mathew, Ninan T. (2012). Natural Rubber: Biology, Cultivation and Technology (en inglés), Elsevier Science, p. 50–62. ISBN 978-0-444-59780-9.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Hevea benthamiana - Useful Tropical Plants». tropical.theferns.info. Consultat el 2022-06-25.
  6. ↑ 6,0 6,1 Clots, Jesús (2013). Arbres emblemàtics de Veneçuela, Societat de Ciències Naturals La Salle. ISBN 978-980-235-044-5.

Bibliografia

  • Jesús Clots F. 1985. Flora Emblemàtica de Veneçuela. Editorial Armitano, Caracas Veneçuela. ISBN 980-216-008-3
  • Zhang, J; VAR Huss, X Sun, K Chang, D Pa. 2008. Morphology and phylogenetic position of a trebouxiophycean green algae (Chlorophyta) growing on the rubber tree, Hevea brasiliensis, with the description of a new genus and species. Eur. J. Phycol. 43(2): 185 - 193