Hegetotheria
Els hegetoterios (Hegetotheria) són un suborden extint de mamífers placentarios del orde Notoungulata, pertanyent al clado Meridiungulata, també extint i que inclou els ungulats suramericans. Eren animals herbívors de chicotet i mijà tamany que varen viure en Sudamérica.
Característiques
Els hegetoterios inclouen animals semblants als lagomorfos i els rosegadors per la seua forma, sistema de locomoció i modo de vida. Molts d'ells posseïen pates atrasseres llargues, que els haurien permés córrer donant grans passos. A sovint varen ser inclosos en el suborde Typotheria. Exclusivament suramericans, presenten #conformació per a la carrera i el bot en sensible allargament de les extremitats posteriors en algunes espècies. Les seues poblacions contaven en un número ingent d'individus, sent algunes de les espècies, empleades pels paleontologos i paleografos, per a determinar l'época.
Els representants més tardans posseïen una diastema entre els incisius i els molars i tant els incisius com els molar creixien durant tota la vida (hipselodontes o euhipsodontes).[1]
Varen aparéixer poc despuix que els interatéridos, a mitan del Eoceno, i no es varen extinguir fins al Plioceno, fa al voltant de 3 millons d'anys.
Diversitat
Animals chicotets poc diversificados en un principi. Se'ls ha considerat en una posició basal dins de l'orde dels notoungulats i en totes les característiques dels ungulats primitius. Varen passar de tindre l'aspecte i ocupar el caseta ecològica dels damanes, a ser el grup més abundant en espècies, comprenent 9 tàxons. El clado consta de 13 arqueohirácidos, 5 mesotéridos i 10 hegetotéridos.
Considerats els grups Mesotheriidae i Hegetotheriidae monofileticos, la diversificació i #especialisació que es varen produir en els Archaeohyracidae varen ser adquirides de forma independent en les tres famílies. La seua diversitat d'adaptacions dentals és indicativa de l'àmplia varietat de casetes herbívores que varen aplegar a ocupar. Per la seua semblança als Hyracoidea (damanes), molts varen ser batejats erròneament en antepassats d'estos: Acoelohyrax, Archaeohyrax, Archaeotypotherium, Eohyrax, Protarchaeohyrax, Pseudhyrax, entre uns atres. Hegetotherium presentava molgues molt simples comparades en les dels tipoterios.
Pachyrukhos de 30 cm, posseïa una coa curta i extremitats posteriors més llargues. Anava a bots, com fan els conills al que s'assemblava en tot, grans conques oculars, inclús els hàbits nocturns i un oït molt desenrollat, que podia implicar grans orelles.
Referències
- ↑ [387:ANMMHN2.0.CO;2 «A new middle Miocene hegetotheriid (Notoungulata: Typotheria) and a phylogeny of the Hegetotheriidae»].Journal of Vertebrate Paleontology.26(2)
- 387–399.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2006)26[387:ANMMHN]2.0.CO;2.Consultat el 16 de setembre de 2020.
- Cifelli, Richard L. 1993. The phylogeny of the native South American ungulates. pp. 195-216 in F. S. Szalay, M. J. Novacek and M. C. McKenna (eds.) Mammal Phylogeny, Volume 2, Placentals. Springer-Verlag, New York. ISBN 0-387-97853-4
- McKenna, Malcolm C., and Bell, Susan K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8