Harpagophytum procumbens
Harpagophytum procumbens és una espècie de planta herbàcea de la família de les pedaliàcees natural del sur d'Àfrica. Vulgarment se li coneix com harpagófito (planta en garfios en grec) o «garra del diable» per la morfologia dels seus fruts, unes càpsules llenyoses recobertes d'espines ganchudas i aceradas.

Distribució
La planta creix principalment en substrat arenenc. Les dos subespècies reconegudes per a la planta posseïxen àrees de distribució que no es solapan i alternen en les tres subespècies de Harpagophytum zeyheri. Aixina Harpagophytum procumbens sbsp procumbens ocupa amblias regions de Botswana, Namíbia i la província de Northern Cape de Suràfrica. Per la seua banda, Harpagophytum procumbens sbsp transvaalensis està present en la província surafricana de Limpopo i la zona adjacent a la frontera entre Botswana i Zimbawe.
Descripció
És una planta xerófita. El seu tale és de porte postrat i està format per varis brots de fins a 1'5 metros de llongitut i un rizoma molt extens en tubèrculs d'un màxim de 20 centímetros de llongitut en les seues raïls secundàries. Les fulles són opostes, pecioladas i tri a penta lobuladas en fins a 65 milímetros de llongitut i 40 d'esgambi. El seu color és vert grisàceu per la presència de glàndules de mucílac, l'envés és pubescente.
Les flors tenen morfologia infundibuliforme (forma d'embut) en fins a 7 centímetros de llongitut i colors variables del roig al púrpura en la seua zona distal i groguenca en la seua base. El seu frut és una càpsula bilocular dehiscente ovada i plana. Característicament, esta càpsula es troba armada en dos espinas centrals de fins a 7 centímetros de llongitut i dos files d'entre 12 i 16 espines laterals curvades perpendicularment a l'eix principal.
Composició química
Els metabòlits secundaris millor coneguts en Harpagophytum procumbens són derivats terpénicos iridoides, característics del orde Lamiales, que poden tindre diverses funcions com principis actius en Farmacologia. Destaca el Procúmbido un epímero del Antirinósido, el 8-O-cinamoilo o Harpagósido, el 8-O-(4-hidroxicinamoilo) i el Procumbósido, tots ells presents en raïl.
Propietats i activitat farmacològica
La raïl secundària de Harpagophytum procumbens seca, en pols o en infusió és utilisada en medicina tradicional per al tractament de dolors articulares i tendinitis, problemes digestius tals com flatulència, distensió abdominal o pèrdua de gana. Segons l'Agència Europea de Medicaments no existixen estudis mèdics que avalen tals propietats, basant-se estes únicament en el seu us prolongat a lo llarc del temps.
Diversos estudis realisats en extracte de raïl en animals indiquen que posseïx certa capacitat analgésica perifèrica i antiinflamatoria. Esta activitat és molt depenent de la via d'administració, sent efectiva la via intraperitoneal, encara que no l'oral (a lo manco respecte a l'activitat antiinflamatoria). També mostra completa independència respecte a qualsevol dels principis actius coneguts en la planta, per lo que s'ignora qué compost causa els efectes observats. L'activitat en el sistema cardiovascular, una reducció de la pressió arterial i la freqüència cardíaca, semblen ser promoguts pel Harpagósido i per atres substàncies no identificades.
Els preparats d'este vegetal poden provocar diversos desórdens per hipersensibilidad als seus principis actius causant diarrea, bossadas, nàusea, dolor abdominal, mal de cap, mareigs i reaccions cutànees. No es recomana la seua ingestió per part d'embarassadas, lactants ni per pacients en úlcera gàstrica o duodenal o problemes cardiovasculars.
Taxonomia
Harpagophytum procumbens va ser descrita per (Burch.) DC. ex Meisn. i publicat en Pl. Vasc. Gen. 206 1840.[1]
Referències
- ↑ «Harpagophytum procumbens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de setembre de 2014.
Enllaços externs
- Wikispecies té un artícul sobre Harpagophytum procumbens.
- National Institute of Medicine article on Devil's Claw
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harpagophytum procumbens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.