Handbol
El balonmà o handball[1] és un deport de pilota en el que s'enfronten dos equips que tenen com a objectiu anotar més gols que el seu adversari en la porteria contrària, similar pero més menut que el del fútbol, per ad açò deuen transportar la pilota botant-la en les mans o donant una cantitat llimitada de passos els quals són 3, i passant-la a un atre jugador del teu equip.
Cada equip es compon de 7 jugadors, 6 en camp i un de porter, podent l'equip contar en atres 7 jugadors (o menys, o cap) i fins a 9 reserves en competicions oficials que poden intercanviar-se en qualsevol moment en els seus companyers. Es juga en un camp rectangular, en una porteria a cada costat del camp. L'objectiu del joc és desplaçar una pilota a través del camp, valent-se fonamentalment de les mans, per a intentar introduir-la dins de la porteria contrària, acció que es denomina punt. L'equip que marque més gols en concloure el partit, que consta de dos parts de trenta minuts, és el que resulta guanyador, podent donar-se també l'empat.
Han segut molts els jocs de pilota que han utilisat les mans a lo llarc de l'història; no obstant, el balonmà modern és relativament recent, puix les seues primeres reglamentacions es remonten als últims anys del sigle XIX i la normalisació definitiva de les mateixes no va aplegar fins a 1926, any en que es uniformizaron les regles per al joc entre equips d'onze jugadors i a l'aire lliure, el denominat balonmà a 11.[2] Dita modalitat va aplegar a participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, pero en el pas dels anys, el balonmà va començar a practicar-se en pista coberta, lo que va fer que el número de jugadors es reduïra a sèt. Pese a que durant un temps varen conviure el balonmà a onze i a sèt, solament este últim va perviure, debutant com deport olímpic en els Jocs Olímpics de Munich 1972.[2]
Naturalea del joc (Regles)
[editar | editar còdic]El balonmà es juga seguint una série de regles, cridades oficialment Regles de joc, que són modificades cada quatre anys.[3] Este deport es practica en una pilota esfèrica, a on dos equips de sèt jugadors cada u (sis jugadors «de camp» i un porter) competixen per encaixar la mateixa en la porteria rival, marcant aixina un gol. L'equip que més gols haja marcat al final del partit és el guanyador; si abdós equips marquen la mateixa cantitat de gols, llavors es declara un empat.
La regla principal és que els jugadors, llevat els porters, no poden tocar intencionalmente la pilota en les seues peus durant el joc.
En un joc típic, els jugadors intenten dur el baló valent-se del control individual de la mateixa, o de passes a companyers, fins a les rodalies de la porteria rival, defesa per un porter. Una volta allí, tractaran d'introduir la pilota en la porteria contrària per mig de llançaments. Els jugadors rivals intenten recuperar el control de la pilota interceptant els passes, llevant-te la pilota al jugador que la du o bloquejant els dispars en els seus braçs i màs. El contacte físic entre jugadors és continu, pero està subjecte a una série de restriccions. El joc fluïx lliurement i es deté solament quan el àrbit ho decidix.
És un deport que en el temps ha potenciat el joc d'atac, desenrollant-se regles que llimiten el temps de possessió del baló d'un equip si este no conseguix llançar a porteria.
Les regles no especifiquen cap atra posició dels jugadors aparte de la del porter, pero en el pas del temps s'han desenrollat una série de posicions en el restant del camp. A grans traces, s'identifiquen cinc posicions de joc: pivot, lateral, extrem, central i porter. A la seua volta, algunes d'estes posicions (lateral i extrem) es subdividen en els costats del camp en que els jugadors s'eixerciten la major part del temps. Aixina, per eixemple, poden existir un extrem dret i un lateral esquerre. Els sis jugadors de camp poden distribuir-se en qualsevol combinació i encara que els jugadors solen mantindre's durant la majoria del temps en una posició, hi ha poques restriccions sobre el seu moviment en el camp. L'esquema dels jugadors en el terreny de joc es denomina formació de l'equip, alguna cosa que s'intenta en la mà, junt en la tàctica, depén del entrenador.
Posició
[editar | editar còdic]Porter
[editar | editar còdic]- Artícul principal → arquero (balonmà).
El arquero és l'únic jugador que, dins de l'àrea, pot donar els passos que vullga en la pilota en les mans sense necessitat de fer-la botar. Deu anar identificat d'un color distint en la seua equitació al del restant de jugadors, i és l'únic que pot tocar la pilota en les seues cames, encara que solament en intenció defensiva (com detindre un dispar). Fòra de l'àrea deu comportar-se com qualsevol atre jugador del camp. Si este té la pilota no podrà eixir de l'àrea picant la pilota. En un penal es podrà alvançar fins a una llínea situada a 4 metros de la llínea de fondo i a 2 metros de la llínea de l'àrea.
Central
[editar | editar còdic]- Artícul principal → central (balonmà).
És el jugador de primera llínea situat entre abdós costats, que dins de la cancha dirigix el joc a través de creus i demés jugades planificades i coordinades en tot moment en ell com a principal protagoniste. Per tant no és tan rellevant la seua força o velocitat com la seua visió de joc i destrea. En cas de fallo d'atac de l'equip contrari, el central és, normalment, la persona que rep el baló del porter per a iniciar el seu atac. En defensa, el central, normalment, es coloca en el centre de la llínea defensiva junt en el pivot.
Extrem
[editar | editar còdic]- Artícul principal → extrem (balonmà).
Els extrems es coloquen un a cada costat dels laterals, en els cantons de la pista. Solen ser jugadors ràpits, àgils, poc pesats i en gran capacitat de bot. Aprofiten al màxim el terreny de joc per a obrir les defenses i generar buits. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seua posició. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1).
Lateral
[editar | editar còdic]- Artícul principal → lateral_ (balonmà).
Els laterals se situen un a cada costat del central. Solen ser jugadors alts i corpulentos en un potent llançament. S'utilisen per a trencar defenses tancades des de la llínea de 9 metros. Són els que assistixen en la majoria d'ocasions als extrems per la seua proximitat.
Pivot
[editar | editar còdic]- Artícul principal → pivot (balonmà).
Finalment, el pivot és l'encarregat d'internar-se en la defensa rival i obrir buits. Són jugadors robusts, que funcionen be en el cos a cos. Els seus moviments deixen pas lliure als laterals, pero també es convertixen en golejadors quan reben un passe i tenen l'oportunitat de girar-se en velocitat cap a la porteria.[4]
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]Per a establir els orígens del balonmà molts investigadors tracten de buscar similituts i punts de contacte en jocs propis dels grecs i els romans. Sembla llògic pensar que l'agilitat de l'home en les seues mans va poder dur-li ya en les primeres civilisacions conegudes a utilisar-les per als seus jocs. No obstant, el balonmà, tal i com s'entén ara, és un deport realment molt jove, del primer quarto del sigle XX.
En l'antiga Grècia va existir el «joc de urania», en el que s'usava un baló de mida pareguda a una poma que devia ser sostingut en l'aire. En un dels llibres fonamentals de la lliteratura clàssica, la Odissea, Homero parla d'este joc i explica cóm dos dels seus protagonistes llançaven la pilota a l'aire en direcció als núvols i l'agarraven botant, ans que els seus peus tornaren a chafar el sol. Algunes escenes d'este tipo de diversió varen ser trobades en la muralla d'Atenes en 1926.
Posteriorment, també entre els romans, el mege Claudio Galeno havia aconsellat als seus malalts la pràctica del harpastum, una modalitat que es realisava en una pilota i en les mans. Allò va ocórrer al voltant dels anys 150 a. C. Molt més alvance, ya en l'Edat Mija, el trobador Walter Von der Vogelwide va descriure aixina mateix el «joc de la pilota», que consistia en atrapar el baló en vol d'una forma pareguda a com li'l passen ara els jugadors de balonmà. Era practicat principalment en la Cort i els trobadors ho varen batejar com el «primer joc d'estiu». De tots modos, era una pràctica deportiva no estructurada, sense cap tipo de reglament ni de normes.[5]
Actualitat
[editar | editar còdic]El balonmà es va desenrollar a partir d'una série de jocs similars, que varen estar en vigor al començ de el XX, practicats en el centre i nort d'Europa. En 1926 es va establir el Reglament Internacional de Balonmà; en 1928 es va fundar la Federació Internacional Amateur de Balonmà per onze països durant els IX Jocs Olímpics d'Estiu. Este organisme més vesprada es va convertir en l'actual Federació Internacional de Balonmà (IHF).
En la primera part de el XX, el balonmà va ser jugat en l'estil d'onze contra onze (balonmà a 11), que es practicava a l'aire lliure en camps de fútbol i, de fet, esta versió del joc seguix sent practicada per persones en països com Àustria i Alemània.
A mida que la popularitat del balonmà comença a aumentar en tota Europa, escomencen a estudiar-se noves modificacions en el nort d'Europa, pel seu clima més fret. La necessitat de practicar el balonmà en interior es va fer evident. En la seua modalitat d'interior, este deport es va transformar en un joc més ràpit i vistós, que va ajudar a que el restant d'Europa escomençara a practicar-ho.
En 1954, la IHF organisa el primer Campeonat del Món Masculí, convertint-se Suècia en campeona. Tres anys més vesprada, Checoslovàquia va guanyar el primer Mundial de Balonmà Femení. Els escandinaus, junt en Alemània i la antiga Unió Soviètica, varen ser les potències en el món del balonmà. Açò ha anat canviant durant les últimes décades, degut a que la popularitat d'este deport ha aumentat en el restant de països europeus (en excepció del Regne Unit), aixina com en el Nort d'Àfrica, principalment per l'influència francesa.
El balonmà d'interior i a l'aire lliure varen gojar de la mateixa popularitat fins a principis de la década de 1960. En 1965 el Comité Olímpic Internacional va aprovar la modalitat d'interior per a que es practicara en els Jocs Olímpics i en el nom de «balonmà», el qual ara es referix exclusivament al balonmà a sèt. Sent la seua primera participació en categoria masculina en els Jocs Olímpics de Munich 1972 i en categoria femenina en els Jocs Olímpics de Montreal 1976.
El balonmà és àmpliament practicat en Europa, pero encara no ha conseguit guanyar popularitat en el restant del món: encara conta com un deport minoritari i d'escassa rellevància en els països de parla anglesa, en Amèrica (a on últimament països com Brasil i Argentina han millorat el seu nivell competitiu), Àfrica i Àsia (continents a on solament és practicat professionalment en alguns països àraps, i en el cas del balonmà femení per Corea del Sur i Angola). Els equips d'estos països competixen regularment en els campeonats mundials i en els tornejos Olímpics.
Mides del camp i regles
[editar | editar còdic]La porteria està situada en la zona central de cada llínea exterior de porteria. Les porteries estaran fermament fixades al sol o a les parets que estan darrere d'elles per a major seguritat. Les seues mides són de 2 m d'alt per 3 m d'ample, pintada a dos colors en franges de 2 decímetros i l'ample dels postes i la cuixera és de 8 centímetros, mida que coincidix en l'ample de la llínea de gol. Dita porteria es troba dins d'un àrea de 74,5 m², traçada a partir de dos quartos de círcul, en centre en cada u dels postes i ràdio de 6 metros, units per una llínea paralela a la llínea de gol.
Totes les llínees del terreny formen part de la superfície que delimiten, medint les llínees de gol, 8 cm d'ample entre els postes de la porteria, mentres que les atres llínees seran de 5 cm.
La llínea de colp franc és una llínea discontínua; es marca a 3 m per fòra de la llínea de l'àrea de porteria. Tant els segments de la llínea com els espais entre ells mediran 15 cm i la llínea de 7 m serà de 1 m de llarc i estarà pintada directament front a la porteria. Serà paralela a la llínea de gol i se situarà a una distància de 7 m d'ella. La llínea de llimitació del porter (utilisada solament per a penaltis) serà de 15 cm de llongitut i es traça directament davant de la porteria, se situa a una distància de 4 m d'ella.
La llínea de canvi (un segment de la llínea de banda) per a cada equip s'estén des de la llínea central a un punt situat a una distància de 4,5 m d'ella. Este punt final de la llínea de canvi està delimitat per una llínea que és paralela a la llínea central, estenent-se 15 cm cap a dins de la llínea de banda i 15 cm cap a fòra d'ella.
És un rectàngul de 40 m de llarc i 20 m d'ample, que consta de dos àrees de porteria (vejau: Regla 1:4 i Regla 6) i un àrea de joc. Les llínees més llargues es diuen llínees de banda i les més curtes són cridades llínees de gol (entre els postes de la porteria) o llínea exterior de porteria.
Baló
[editar | editar còdic]El joc consta d'un baló de cuiro o de material sintètic. S'utilisen 3 tamanys:
| Tipo | Categoria | Circumferència [Diàmetro] (en cm) | Massa (en g) |
|---|---|---|---|
| I | Chiquets varons de 8 a 12 anys, i chiquetes de 8 a 14 anys | 51±1 [16,2 ± 0,3] | 210 ± 20 |
| II | Jóvens varons de 12 a 16 anys, i dònes de +14 anys | 55±1 [17,5 ± 0,3] | 350 ± 25 |
| III | Sol masculí: jovenil i sénior (+16 anys) | 59±1 [18,8 ± 0,3] | 450 ± 25 |
El tamany i massa de les pilotes per a «minibalonmano» (per a chiquets menors de 8 anys) no es troben fixades en les regles de la IHF. El tamany no oficial de la pilota de mini-balonmà és de 48 cm.
A partir de la categoria jovenil, es permet l'us de resina. La resina s'utilisa pel tamany i a la massa que el baló adquirix a partir d'esta categoria, ya que es fa realment complicat sostindre el baló a les grans velocitats i forces en les que es mou.
El baló estarà fabricat de pell o material sintètic. Té que ser esfèric. La superfície no deu ser lluenta ni esvarós.
Des de l'1 de juny del 2018, Molten és el baló oficial de totes les competicions de balonmà nacionals.Plantilla:Oncita requerida
Inici del joc
[editar | editar còdic]Abans de començar el joc, els dos equips deuen firmar la plantilla de jugadors, declarant aixina estar en condicions llegals de poder jugar el partit.
Es fa una entrada al unísono, des de mitat de cancha cap al centre, cada equip a un costat de la llínea central. Se saluden els jugadors, als àrbits i es fa el sorteig, el qual generalment consistix en elegir a l'encert una mà de l'àrbit a on hi ha una moneda o el silbato del mateix. El guanyador pot elegir entre traure de mitat de cancha o demanar que arc desija defendre en el primer temps.
Els jugadors es posicionen, l'àrbit fa una senya a la taula de control per a centrar l'atenció i aixina es pot donar l'orde d'iniciar el joc.
L'equip
[editar | editar còdic]Un equip està compost per 7 jugadors en total, sis en el camp i un de porter.
Duració i resultat
[editar | editar còdic]La duració del partit és de 60 minuts, dividits en 2 periodos de 30 minuts cada u. El resultat pot ser de victòria per a cada u dels equips, o empat. Per als equips de jóvens entre 12 i 14 anys és de dos temps de 25 minuts, i, per a l'edat compresa entre els 8 i els 11 anys, de quatre temps de 8 minuts. En tots els casos, el descans serà de 10 minuts.
Si el partit està empatat al final de la duració normal de la trobada i les regles de la competició requerixen el desempat, es juga una pròrroga despuix de 5 minuts de descans per a determinar un guanyador. El periodo de pròrroga consistix en dos temps de 5 minuts cada u en un minut de descans entre abdós.
Si despuix del primer periodo de la pròrroga continua l'empat, es disputa un segon periodo de pròrroga despuix de 5 minuts de descans. Esta segona pròrroga també consistix en dos temps de 5 minuts en 1 minut de descans.
Si aixina i tot el partit continua empatat, el guanyador es determinarà segons les regles d'eixa competició en particular. En el cas de que es decidixca per llançaments de 7 m, es disputaria al millor de 5 llançaments de 7 m; de persistir l'empat se seguiria llançant fins a proclamar al guanyador.
Sancions
[editar | editar còdic]En este deport està permés el contacte «de cara», és dir, pit en pit, usant les mans en braços semiflexionados, agarrar, a fi d'obstruir l'atac de l'equipe rival, pero no està permés les espentes, siguen del tipo que siguen. Estes faltes se sancionen en colp franc.
Amonestació
[editar | editar còdic]L'amonestació solament pot ser mostrada una volta a cada jugador (sent el màxim 3 per equip) i se li mostrarà quan el jugador mostre una conducta antirreglamentaria, s'excedixca en el contacte en el jugador rival o tinga un comportament antideportivo.
La forma correcta d'amonestació és ensenyar la targeta groga per a que la veja el jugador, l'anotador i el públic.
Exclusió
[editar | editar còdic]El jugador exclós no podrà jugar durant 2 minuts, i el seu lloc quedarà lliure fins que torne al terreny de joc. Si un jugador és exclós tres voltes en un partit, dona lloc a la seua descalificació immediata. L'àrbit l'usarà en cas que cometa infraccions de forma reiterada, repetixca el seu comportament antideportivo o quan el jugador no pose el baló en el sol quan es chiula una falta en contra del seu equip.
La forma correcta d'excloure és mostrar el puny tancat en el dit índex i cor alçats.
Descalificació
[editar | editar còdic]El jugador deurà abandonar el terreny de joc per al restant del partit, jugant el seu equip durant 2 minuts en un menys i entrant un atre jugador en el seu lloc quan el temps s'haja complit. També pot ser descalificat un component del banquet, ya siga suplent o entrenador complint-se esta en l'eixida d'un jugador del camp. Un jugador és descalificat quan comet una infracció molt greu contra el rival, si la seua actitut antideportiva contínua, acumula tres exclusions, comet algun tipo d'agressió o entra en el terreny de joc sense tindre que estar en ell.
La descalificació és mostrada per l'àrbit ensenyant-li la targeta roja al jugador.
Un nou matís apareix en el reglament, és el de les accions de sabotage en l'últim minut del partit; encara que es deu donar uns condicionants com el resultat igualat, i deu ser accions que eviten una última possibilitat de gol o que eviten que s'eixecute un traga o llançament en els últims instants. En estos casos també se sancionarà en descalificació directa.[6][7]
Adicionalment, en faltes d'especial gravetat, l'àrbit pot mostrar una targeta blava despuix de la roja. Açò significa que l'àrbit presentarà un informe escrit despuix del partit que pot dur a una suspensió adicional.[8]
Variants
[editar | editar còdic]Balonmà plaja
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Balonmà plaja.
El balonmà plaja conté grans similituts en el balonmà tradicional. Participen dos equips de quatre jugadors cada u, sent un d'ells el porter. Es juga en un camp d'uns 27 per 12 metros, el qual està cobert íntegrament per arena. Cada partit consta de dos temps de 10 minuts cada u, i el resultat és contabilisat independentment, si es conseguix guanyar els dos temps, es conseguix un 2-0, pero, en cas que cada equip guanyara un periodo, el partit es decidix en el sistema de «un jugador contra el porter». Els colps francs deuen traure's justament en el lloc a on es varen cometre, tenint que estar els jugadors a 1 m del llançador. Si un jugador és exclós, este no podrà tornar a entrar fins que el seu equip haja recuperat la possessió del baló, en cas de descalificació, este jugador no podrà tornar a entrar i serà reemplaçat per un atre quan el seu equip torne a recuperar la possessió. Per als canvis, els jugadors d'abdós equips se situaran en l'exterior de la mateixa llínea de banda, cada u en la part corresponent al seu camp, permaneixent assentats i podran canviar-se tantes voltes com vullguen.
La competició més important en l'actualitat és el Mundial de Balonmà Plaja, que es disputa baix el mandat de la IHF (Federació Internacional de Balonmà).[9]
Minibalonmano
[editar | editar còdic]El minibalonmano es juga entre dos equips de cinc jugadors cada u, sent un d'ells el porter, encara que este deu ser substituït en cada periodo. Ademés, en ser est un joc dirigit per a chiquets, tots ells deuen participar en alguns dels quatre temps. Es juguen quatre temps de 10 minuts cada u, tenint 6 minuts de descans entre temps i 2 minuts entre periodos (2 temps = 1 periodo).
Cada trobada es juga sobre una superfície de material sòlit d'uns 20 per 13 metros, ademés de ser reduïdes atres distàncies de l'àrea. La porteria deu ser rebaixada a 1,6 m en cas de ser rebuig, o a 1,8 m si és alevín. Des de llínea de meta fins a l'àrea hi ha 5 m, i el punt de penalti es trobarà a 6 m.
El baló utilisat pels chiquets depén de la categoria d'estos: 44 centímetros de diàmetro per a rebujos, i 48 cm per a alevines. En la defensa no podran ser utilisades les mixtes (defenses independents a un jugador), i no podrà ser utilisada cap substància en la subjecció del baló. El resultat final solament podrà oscilar entre 0-0, 0-1, 1-0, 1-1, 2-0 i 0-2; ya que cada periodo és independent i se li dona un punt a l'equip guanyador.[10][11]
Este tipo de deport no té representacions internacionals, ya que és practicat solament per a l'ensenyança del balonmà comú entre els chiquets i chiquetes dels distints clubs.
Organisació
[editar | editar còdic]L'ent rector del balonmà a nivell internacional és la Federació Internacional de Balonmà (més coneguda per les seues siglas en anglés: IHF), en sèu en Basilea, Suïssa.
Pel constant creiximent de la IHF, s'han creat a lo llarc de l'història sis federacions regionals, els objectius de les quals són similars als de la IHF. Les mateixes estan encarregades de coordinar tots els aspectes del deport en cada regió.
A continuació es detallen els noms complets traduïts al espanyol, les sigles en la seua idioma oficial i la zona d'influència de cada una de les sis federacions:
A la seua volta, dins de cada federació hi ha associacions de balonmà, les quals representen a un país i, en algunes ocasions, un territori o estat no reconegut internacionalment. Llevat casos excepcionals, hi ha una sola associació per país o territori, i en cas d'existir més d'una, solament una pot estar afiliada a la seua federació. En alguns casos, l'associació principal del país té afiliades atres sub-associacions per a ajudar en l'organisació del balonmà. Cada associació organisa el balonmà del seu país independentment de la seua federació, pero en alguns casos, per eixemple per a classificar clubs a tornejos internacionals, dits clubs deuen estar avalats per l'associació davant la federació.
Competicions
[editar | editar còdic]Competicions internacionals
[editar | editar còdic]Aparte dels intents aïllats en 1936, el balonmà modern es va introduir en el programa olímpic en els Jocs de Munich de 1972. Yugoslàvia va véncer en la categoria masculina, mentres que Rússia va guanyar l'or en la categoria femenina. Estes dos nacions dominen les llistes d'èxits internacionals des de llavors. La primera copa del món es va realisar en 1938 en modalitat de grup en 4 participants (Alemània, Àustria, Suècia i Dinamarca), proclamant-se campeó Alemània en guanyar en els seus 3 partits. En la professionalisació d'alguns campeonats nacionals en Europa occidental i la desintegració de Rússia i Yugoslàvia, França (campeó olímpic en 2008, triple campeó mundial en 1995, 2001, 2009 i campeó d'Europa en 2006 i 2010) o, més recentment, Espanya (campeó mundial en 2005) també varen ser capaços de guanyar grans títuls. En els campeonats del món de 2007, Alemània, que va jugar en el seu terreny, es va coronar campeó del món front a Polònia en una victòria per 29-24.
El balonmà internacional està dominat pels països europeus (tant en hòmens com en dònes). L'única excepció notable és Corea del Sur, l'equip femení del qual va ser: doble campeó olímpic (1988 i 1992), tres voltes finalista i campeó del món en 1995. Tunis, Egipte i Argèlia entre els hòmens i Angola entre les dònes estan entre els països no europeus que regularment classifiquen per a les finals de grans tornejos internacionals.
- Balonmà en els Jocs Olímpics (masculí i femení)
- Campeonat Mundial de Balonmà Masculí
- Campeonat Mundial de Balonmà Femení
- Campeonat Europeu de Balonmà Masculí
- Campeonat Europeu de Balonmà Femení
- Campeonat Africà de Balonmà (masculí i femení)
A nivell de clubs, la cita més important és la Lliga de Campeons (Champions League), antiga Copa d'Europa, que enfronta als grans clubs europeus masculins des de 1956 i femenins des de 1960. Atres continents posseïxen competicions similars, com la Lliga de Campeons d'Àfrica que es va crear en 1979.
- Lliga de Campeons de la EHF
- Copa EHF
- Recopa d'Europa de Balonmà
- EHF Challenge Cup
- Lliga de Campeons de la EHF femenina
- Supercopa d'Europa
Principals competicions nacionals
[editar | editar còdic]Els principals campeonats nacionals es disputen en Alemània, Espanya, Dinamarca i França, a on els jugadors competixen en una situació professional. Per ser el lloc d'orige d'este deport i gràcies a la seua infraestructura deportiva i financera, la lliga alemana és la més poderosa de les quatre. El balonmà no és lo suficientment popular en el pla mundial per la qual cosa els salaris dels jugadors professionals són inferiors en comparació a atres deports.
- Lliga alemana de balonmà
- Lliga espanyola de balonmà (Lliga Asobal)
- Campeonat de Dinamarca de Balonmà
- Campeonat d'Hongria de Balonmà
- Campeonat de França de Balonmà
- Campeonat d'Eslovènia de Balonmà
Ademés d'estes lligues, hi ha competicions eliminatòries en estos països: Copa Alemana, Copa del Rei d'Espanya i la Copa de França. Rússia, els països nòrdics i els de la antiga Yugoslàvia també oferixen competicions d'alt nivell.
Les grans lligues de balonmà femení es disputen en Dinamarca, França i Alemània.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Handbol|20px|Vore el portal sobre Handbol]] Portal:Handbol. Contingut relacionat en Handbol.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ««balonmà» o «handbol», millor que «handball»» (en és). www.fundeu.es. Consultat el 2023-11-15.
- ↑ 2,0 2,1 «History of handball» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2008. Consultat el 17 de setembre de 2008.
- ↑ International Handball Federation. «Rules of the Game» (en anglés).
- ↑ «Pivot en balonmà» (en anglés). Consultat el 16 de setembre de 2008.
- ↑ «el_balonmà.php Orige del balonmà». Archivat des d'el el_balonmà.php original, el 6 de novembre de 2008. Consultat el 19 de setembre de 2008.
- ↑ «Sanciones balonmà». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2008. Consultat el 20 de setembre de 2008.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[1]», As.
- ↑ «Mundial de Balonmà Plaja» (en anglés). Consultat el 16 de setembre de 2008.
- ↑ «Regles Mini-Balonmà». Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2008. Consultat el 18 de setembre de 2008.
- ↑ «Ensenyar Mini-Balonmà». Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2008. Consultat el 18 de setembre de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Handbol.
Organisacions
[editar | editar còdic]- Sitie web oficial de la IHF.
- Confederació Africana de Balonmà (francés).
- Federació Asiàtica de Balonmà (anglés).
- Federació Europea de Balonmà (anglés).
- Federació Panamericana de Balonmà (en és).
- Federació de Balonmà d'Oceania (anglés).
Regles
[editar | editar còdic]- Regles del balonmà (anglés).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Balonmano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.