HD 80606 b
HD 80606 b és un planeta extrasolar situat a una distància de 217,22[1] anys llum de la Terra en la constelació de l'Orsoa Major. Orbita a l'estrela HD 80606, que a la seua volta forma part d'un sistema estelar binario. Es tracta del exoplaneta en major excentricitat (òrbita més allargada) descobert fins a la data. Per açò, la seua òrbita té una forma molt allargada, més pròpia dels cometas. Forma part dels exoplanetes denominats Júpiter excèntrics.
Descobriment
[editar | editar còdic]El descobriment de HD 80606 b va ser anunciat el 4 d'abril de 2001 pel grup ELODIE. No obstant, la possibilitat d'existència del planeta ya havia segut postulada un any abans pel G-Dwarf Planet Search en la seua busca de candidats a planetes extrasolars, les observacions dels quals es varen iniciar en abril de 1999 des del Telescopi Keck.[2] Esta possibilitat va conduir a que el grup ELODIE seguira a l'estrela a través del Observatori de Haute-Provence, situat en el sur de França, confirmant finalment l'existència de l'exoplaneta.
Característiques
[editar | editar còdic]_es.png){kind=link}
La seua massa és de casi quatre voltes la de Júpiter, lo que li convertix en un jagant gaseós. El seu periodo de rotació s'estima en unes 34 hores. Ademés, per la seua excentricitat, forma part dels cridats "Júpiter excèntrics". Esta excentricitat és comparable, per eixemple, a la del cometa Halley, encara que en la corresponent diferència de distàncies i periodo orbital. Açò podria ser degut entre atres factors a que el planeta orbita a una estrela que forma part d'un sistema estelar binario (Struve 1341), ya que la major part dels planetes en excentricitats elevades es troben en este tipo de sistemes estelars. L'estrela companyera podria haver causat l'estranya excentricitat per l'elevada inclinament orbital del planeta (respecte del pla de l'òrbita d'abdós estreles), per mig del cridat mecanisme de Kozai[3][4] Les mides realisades del efecte Rossiter-McLaughlin són consistents en les prediccions de dit mecanisme.
La distància del planeta sobre la seua estrela oscila entre 0.03 unitats astronòmiques (abreviat UA, distància corresponent entre la Terra i el Sol) i 0.85 UA. Si es compara la seua òrbita en els planetes del sistema solar, s'observa que en el punt més alluntat de la seua òrbita (0,85 UA) estaria situat entre Venus (0,7 UA) i la Terra (1 UA, per definició). En canvi el seu punt més propenc (0.03 UA) es trobaria molt més prop que l'òrbita de Mercurio (0,4 UA), lo que supon una distància 13 voltes menor que la separació entre Mercurio i el Sol. En este punt, algú situat sobre la seua superfície voria l'estrela sobre el cel unes 30 voltes més gran que el Sol des de la superfície terrestre.[5]
El planeta es troba la major part del temps en els punts més alluntats de la seua òrbita, aumentant la seua velocitat quant més prop està de la seua estrela.[n. 1] Una persona situada sobre la seua superfície, voria cóm l'estrela aumenta de tamany cada volta més ràpit, fins a fer-se unes 100 voltes major.
Temperatura i atmòsfera
[editar | editar còdic]La temperatura del planeta oscila des dels 250 K (uns -20 °C) en l'apoastro fins als 1.500 K (uns 1.200 °C) que alcança en el periastro, a on rep entorn a 800 voltes més radiació de la seua estrela.[6] En el seu pas pel periastro, les temperatures varien de 800 K a 1.500 K en a penes sis horas, calfant-se i gelant-se ràpidament. Este valor és suficient inclús per a fondre el níquel.[7]
A causa d'estos bruscs canvis de temperatura, i amplificat degut a que la seua rotació no està sincronisada en la seua translació, es desenrollen tormentes en la seua atmòsfera que mouen vents a velocitats tremendes, inclús de varis quilómetros per segon,[n. 2] desenrollant-se vórtices en els pols del planeta.[8] Es tracta de la primera volta que els astrònoms observen canvis atmosfèrics a temps real en un planeta extrasolar.[9]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Gaia Archive». gea.esac.eixa.int. Consultat el 12 de febrer de 2020.
- ↑ Lemarchand, G.(2000).Bioastronomy 99: A New Era in the Search for Life.Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ Wu, Y.; Murray, N.(2003).Astrophysics Journal.589
- 605-614.doi:10.1086/374598.Consultat el 11 d'octubre de 2009.
- ↑ Winn, J. N. et al.(2009).The Astrophysical Journal.doi:10.1088/0004-637X/703/2/2091.Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ Robert Massey. Royal Astronominal Society (ed.): «London students find Jupiter-sized oddball planet» (en anglés). Consultat el 12 d'octubre de 2009.
- ↑ Kelly Beatty. «HD 80606b: The Hotheaded Exoplanet». Sky & Telescope. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ NASA. «A Dangerous Summer on HD 80606b». Astronomy Picture of the Day. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ Langton, J. i Laughlin, G.(2008).The Astrophysical Journal.674(2)
- 1106-1116.doi:10.1086/523957.Consultat el 30 d'octubre de 2009.
- ↑ JPL News. NASA (ed.): «Astronomers Observe Planet With Wild Temperature Swings» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de març de 2021. Consultat el 11 d'octubre de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «HD 80606 b» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>