Gundeshapur
Gundeshapur (també Gundishapur, Gondeshapur i Gondishapur, en persa: گندی شاپور, Gandhi Shāpur; en siri: Beth-Lapat) va ser una ciutat situada al sur de l'actual llogaret de Shahadad, en el nort de l'actual província iraní de Juzestán, a uns 10 km al surest de Dezful. Va ser una de les més importants, potser inclús la segona ciutat més gran del Imperi sasánida i sèu de l'Acadèmia de Gundeshapur, un centre cultural i científic de la Pèrsia preislámica.
Història
La ciutat va ser fundada pel sasánida Sapor I (Shapur I) despuix de la conquista de la metròpoli romana d'Antioquía del Orontes, també denominada Antiochia Shapurs, encara que hi ha indicis de que no és una fundació completament nova, sino el canvi de nom d'una ciutat més antiga. Molts deportats de Antioquía es varen establir en la ciutat. Es diu que la ciutat va servir com a residència de hivern a la cort sasánida, especialment baix Sapor I. L'emperador romà captiu Valeriano provablement també va morir en Gundeshapur.
Gundeshapur va ser escenari de numerosos martiris cristians i maniqueos. Ací varen morir Mani i el catholicos Simeón Bar Sabas. La ciutat era la sèu d'una metròpoli; en 484, en el Sínodo de Beth-Lapat, les ensenyances de Nestorio es varen establir com a vinculants per als cristians en l'Imperi persa.
En l'any 529, despuix del tancament de l'acadèmia d'Atenes per l'emperador Justiniano, els meges grecs es varen dirigir a Gundeshapur.[1] Ací també es varen assentar els meges nestorians expulsats d'Edesa pels bizantino per ser el seu credo contrari a l'ortodòxia cristiana.
La ciutat va existir fins a l'época islàmica, pero va perdre tota la seua importància. L'últim bisbe data de 1318.
Arqueologia
Les ruïnes de la ciutat mai han segut objecte de grans excavacions. En 1963 el lloc va ser examinat breument durant una inspecció, que a lo manco va proporcionar una idea aproximada de l'antic aspecte de la ciutat. Les ruïnes es troben en un àrea d'aproximadament 3 × 2 km. Els carrers estaven disposts en cuadrícula, com un tauler d'escacs, lo que pot indicar una fundació grega, o tal volta l'influència dels habitants de la ciutat de Antioquía. Estes troballes es corresponen en la descripció de geógrafos perses com Hamza al-Isfahani i Yaqut, que afirmaven que la ciutat estava travessada en la seua llongitut i esgambi per huit carrers cada una en àngul recte.
Referències
- ↑
(2014).«Mèdics de l'Islam».Història National Geographic.Barcelona:(130)
- 64-73.ISSN 1696-7755.Consultat el 8 de juny de 2019.
Bibliografia
- Heinz Herbert Schöffler: Zur Frühneuzeit von Gondischapur. In: „gelêrter der arzeniê, ouch apotêker“. Beiträge zur Wissenschaftsgeschichte. Festschrift zoom 70. Geburtstag von Willem F. Daems. Hrsg. von Gundolf Keil, Horst Wellm Verlag, Pattensen/Hannover 1982 (= Würzburger medizinhistorische Forschungen, 24), ISBN 3-921456-35-5, S. 35–50.
- Daniel T. Potts: The Archaeology of Elam. Cambridge University Press, Cambridge 1999, S. 419–424, ISBN 0-521-56358-5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gundeshapur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.