Guerra gòtica (248-253)

La Guerra gòtica es va portar a terme entre els anys 248 i 249, aixina com en l'any 253. En esta denominació es coneix a una série de batallas i saquejos efectuats pels godos i els seus aliats sobre l'Imperi Romà, específicament en els Balcans. En la cessació del pagament dels tributs que efectuava anteriorment l'emperador romà Filipo l'Àrap (r. 244-249) a les tribus de més allà del Danubio, els godos i els seus aliats, liderats pel rei Ostrogotha i els seus subcomandantes Argedo i Gunderico, es varen dirigir cap a la frontera romana i varen iniciar una série d'atacs, que varen incloure la ciutat fortificada de Marcianópolis (hui Devnya) en Tracia. Després d'estes accions els godos es varen retirar en un botí de guerra.

En 250, varen continuar en les invasions, els carps varen atacar Dacia, mentres que el rei godo Cniva al mando de diversos grups de godos i atres pobles aliats, va véncer als romans en dos batalles importants, en una de les quals inclús va conseguir matar a l'emperador Decio (r. 249-251) i al seu coemperador Herenio Etrusc. El successor imperial Treboniano Gal (r. 251-253) es va comprometre en pagar un tribut anual si els invasores es marchaven, no obstant no va complir la seua promesa, lo que va provocar nous atacs en 253, encara que per a este moment el governador i futur emperador Emiliano (r. 253) va conseguir detindre'ls.

Antecedents

Sesterci de Filipo l'Àrap

Es distinguixen dos factors que varen contribuir en el creixent descontent de la població que habitava el nort del Danubio durant el sigle iii, que varen culminar en l'esclat de la guerra gòtica: El primer i més important va ser que des del temps d'Alejandro Sever (r. 222-235), existien continus trasllats de nous pobles, pròxims a la frontera danubiana. En eixa época es relata que les ciutats de Olbia i Tires, antigues colónies gregues en l'actual Ucrània, varen ser destruïdes per guerrers d'un nou i poderós poble que assolava eixa regió. Posteriorment, en la primavera de 238, grups de guerrers d'este mateix poble, genèricament mencionats com escitas, varen travessar les terres dels carps, dacios, i varen invadir Mesia inferior, a on varen capturar i varen saquejar la ciutat d'Istro.

El segon factor va ser l'actuació de l'emperador Filipo l'Àrap (r. 244-249), que envanecido en els seus èxits polítics, específicament en relació en l'Imperi sasánida de Sapor I (r. 240, 242-272), va decidir revisar la situació de les tribus germàniques i va resoldre deixar de pagar els tributs anuals establits en 238 per Maximino el Tracio (r. 235-238), concedits en el propòsit d'assossegar a les agressives tribus de la regió. Aixina mateix, va cancelar tots els demés acorts pactats anteriorment.

Invasions de Ostrogotha

Antoniniano de Pacatiano

D'acort en D'origine actibusque Getarum del historiador romà Jordanes, com a conseqüència de suspendre el pagament de tributs a finals de 248, Ostrogotha, rei dels ostrogodos i visigodos, va creuar el Danubio en un eixèrcit conformat per godos i tribus aliades germà-sármatas (taifalos, bastar-nos, asdingos i carps), que segons els càlculs de l'autor, ascendien a 300000 hòmens, i va liderar una invasió a Mesia i Tracia. Paralelament, Pacatiano (r. 248) va ser nomenat emperador per les seues pròpies tropes acantonades prop del Danubio. Jordanes afirma que l'invasió gòtica de Ostrogotha va resultar exitosa, per la negligència dels soldats que custodiaven la frontera danubiana.

Per a enfrontar a esta caòtica situació, Filipo va nomenar al senador Decio com a comandant de les legions acuarteladas en Panonia i Mesia. En aplegar a esta regió, segons ho narra Jordanes, Decio es va vore impossibilitat de frenar als invasores i va preferir lliberar els seus soldats del servici militar. Els soldats es varen rebelar i es varen presentar en Ostrogotha solicitant la seua protecció, la mateixa que els va ser concedida, sumant-se a les forces invasoras. Els subcomandantes gòtics de Ostrogotha, cridats Argedo i Gunderico, varen ser enviats a saquejar novament Mesia, dirigint-se posteriorment a la ciutat fortificada de Marcianópolis en Tracia. Despuix d'un llarc sege, varen conseguir forçar als pobladors a donar-los diners per a que cessaren el seu atac. Despuix d'açò, Ostrogotha es va retirar al seu país en el botí.

Vore també

• Ostrogotha
• Cniva
• Poble godo

Bibliografia

• Bowman, Alan K. (2005). «The Crisis of Empire, A.D. 193-337», The Cambridge Ancient History (en en), Cambridge University Press.
• Canduci, Alexander (2010). Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors (en en), Sídney: Murdoch Books. ISBN 978-1-74196-598-8.
• Chambers, Raymond Wilson (2010). Widsith: A Study in Old English Heroic Legend (en en), Cambridge University Press. ISBN 1108015271.
• Christensen, Arne Søby (2002). Cassiodorus, Jordanes and the History of the Goths: Studies in a Migration Myth (en en), Copenhague: Museum Tusculanum Press. ISBN 8772897104.
• Hussey, Joan Mervyn (1967). The Cambridge Medieval History (en en), Cambridge: CUP Archive.

• Jordanes (551). The origin and deeds of the goths (en en), Constantinopla.
• (2014) The Roman Empire at Bay AD 180–395 (en en), Routledge. ISBN 1134694776.
• Southern, Pat (2001). «Beyond the Eastern Frontiers», The Roman Empire from Severus to Constantine (en en), Routledge. ISBN 0-415-23943-5.
• Stathakopoulos, Dionysios Ch. (2007). Famine and Pestilence in the clapix Roman and early Byzantine Empire (en en), Londres i Nova York: Routledge.
• Wolfram, Herwig (1990). History of the Goths (en en), Berkeley, Los Àngeles i Londres: University of Califòrnia Press. ISBN 9780520069831.
• Wolfram, Herwig (1997). The Roman Empire and Its Germanic Peoples (en en), Berkeley, Los Àngeles i Londres: University of Califòrnia Press. ISBN 0520085116.
• Zósimo (Sigle VI). Nova Història (PDFPDF) (en en).