Anar al contingut

Guerra en el cel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Guerra en el cel
La Caiguda dels Àngels Rebels; tauler de mà dreta d'El Bosco és El carro de fenaç, c. 1500

El Llibre de Apocalipsis descriu una guerra en el cel entre àngels liderats pel arcàngel Miguel contra aquells liderats per "el dragó", identificat com el diable o Satanás, i les Bésties del Apocalipsis els qui seran derrotats i tirats a la terra.[1] La guerra del Apocalipsis en el cel està relacionada en l'idea dels àngels caiguts, i s'han propost possibles paralels en la Bíblia hebrea i els rolls de la mar Morta.

Miguel llança fòra als àngels rebels. Ilustració de Gustave Doré para El paraís perdut de John Milton.

Interpretacions

[editar | editar còdic]

La tradició cristiana té històries sobre sers angelicales llançats avall de cel per Deu, a sovint presentant el castic infligido en particular a Satanás. A raïl d'enllaçar este motiu en el passage citat del Llibre de Apocalipsis 12:4, el llançament de Satanás des del cel, el qual atres versions del motiu es presenta com una acció de Deu mateix, s'ha atribuït a l'arcàngel Miguel en la conclusió d'una guerra entre dos grups d'àngels, de qui (pel mencionar de la coa del dragó llançant un terç de les estreles de cel a la terra) un terç està en el costat de Satán, a pesar del fet que el llançament avall de les estreles (Revelation 12:4) es torna a contar com que ocorre abans de l'inici de la "guerra en el cel" (Revelació 12:7).

Els comentaristes han atribuït la rebelió de Satanás a un considerable número de motius, tots els quals s'originen del seu gran orgull. Estos motius inclouen:


Jonathan Edwards declara en el seu sermón Saber Mostrat en la Salvació:

Satanás i els seus àngels es varen rebelar contra Deu en el cel, i orgullosament varen intentar provar la seua força contra la d'ell. I quàn Deu, pel seu poder totpoderós, va véncer a la força de Satanás, i ho va enviar com a llampada del cel a l'infern en tot el seu eixèrcit; Satanás encara esperava conseguir la victòria per subtilea[.][5]

En la Enciclopèdia Catòlica (1911) en l'artícul "Sant Miguel l'Arcàngel", Frederick Holweck va escriure: "Sant Joan parla del conflicte gran al fi dels temps, el qual reflectix també la batalla en el cel al principi del temps." Afig que el nom de Miguel "era el crit de guerra dels àngels bons en la batalla lluitada en el cel en contra de l'enemic i els seus seguidors".[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Apocalipsis 12:7–9
  2. Sections 14–15 of the Armenian [1] archivat en Wayback Machine.,Georgian, and Latin versions of the Life of Adam and Eve
  3. Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005 ISBN 978-0-19-280290-3), article Orige
  4. Book 5, lines 654–668 «Archived copy». Archivat des d'el original, el 16 May 2008. Consultat el 2008-06-29. «[...] but not baix wak'd / Satan, baix call him now, his former name / Is heard no more [in] Heav'n; he of the first, / If not the first Arch-Angel, great in Power, / In favour and præeminence, yet fraught / With envie against the Són of God, that day / Honourd by his great Father, and proclaimd / Messiah King anointed, could not beare / Through pride that sight, and thought himself impaird. / Deep malice thence conceiving & disdain, / Soon as midnight brought on the duskie houre / Friendliest to sleep and silence, he resolv'd / With all his Legions to dislodge, and leave / Unworshipt, unobey'd the Throne supream / Contemptuous [...].»
  5. Jonathan Edwards; Seré Edwards Dwight, {{{nom2}}}; David Brainerd, {{{nom3}}} (1830). The Works of President Edwards: With a Memoir of His Life ..., G. & C. & H. Carvill, p. 87.
  6. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]