Guerra anglo-espanyola (1796-1802)

Plantilla:Campanya Primera Coalició La guerra anglo-espanyola (1796-1802) va ser un conflicte que va enfrontar a Espanya, que contava en el respal de França, en Gran Bretanya. Va finalisar en 1802 en la firma del Tractat d'Amiens, encara que la pau només va durar fins a 1804, desencadenant-se una atra guerra fins a l'invasió napoleònica a Espanya.

Guerra anglo-espanyola (1796-1802)

Les batalles lliurades en este periodo en les que va intervindre França varen quedar emmarcades en les guerres revolucionàries franceses. Encara que molts dels chocs en els que va participar Espanya varen terminar en victòries per a esta, la guerra anglo-espanyola la va desgastar molt en els aspectes militar, polític i econòmic.

Antecedents

editar

Des dels anys 30 del sigle xviii, els monarques espanyols i francesos, abdós pertanyents a la dinastia Borbón, varen firmar una série de tractats, coneguts com Pactes de Família, per a fer la guerra a Gran Bretanya. No obstant, en 1789 es va produir la Revolució Francesa i es va abolir la monarquia en França. Açò va posar fi als pactes hispà-francesos i una série de potències europees, inclosa Espanya, varen declarar la guerra al país gal per a frenar l'expansió del lliberalisme polític que posava en perill les corones europees.

La coalició monàrquica va ser vençuda i es va firmar la Pau de Basilea en 1795, que va acabar en la cridada Guerra del Rosselló, lliurada entre 1793 i 1795 entre Espanya i la república francesa. La França republicana era ya un fet consumat, i l'objectiu comú d'abdós països seguia sent evitar l'expansió de l'imperi britànic.

Desenroll

editar

En agost de 1796 Manuel Godoy, primer ministre de Carlos IV, va firmar en el representant francés el Tractat de Sant Ildefons, en el Palau Real de la Granja de Sant Ildefons de Segòvia. En el Tractat, abdós nacions acordaven iniciar una política conjunta contra Gran Bretanya i socórrer-se militarment en el cas de que una de les parts ho demanara.

Eixe mateix estiu, Espanya i França varen manar una flota conjunta de vint navío des de Càdis a les pesquería de Terranova, a on varen arrasar en barcos i places britàniques. En 1797 Gran Bretanya va enviar una esquadra al Carib en el propòsit d'invadir l'illa de Trinitat i la de Puerto Rico. L'illa de Trinitat va ser invadida pero Puerto Rico va resistir l'atac. El mateix any, flotes d'Espanya i Gran Bretanya varen combatre en la veta Santa Vicente, en les costes de Portugal (llavors aliat britànic), choc que va resultar favorable a les armes britàniques. Els britànics varen atacar també l'illa de Tenerife, pero l'envestiment va ser rebujat per l'artilleria de l'illa i l'almirant britànic Nelson va perdre un braç d'un cañonazo en els combats. Els britànics també varen assaltar Menorca, que hi havia estat baix sobirania britànica durant vàries décades fins que els espanyols la reconquistaron en temps de Carlos III. També varen tindre lloc varis combats en la costa espanyola peninsular: en Càdis, Cartagena, Brión i Algecires.

 
Pistoles regalades per França a un capità de navío espanyol en 1802.

En França, la situació havia donat un gir, i ara semblava decidida a mantindre una política bèlica, conquistant Egipte i l'Europa continental. El general Napoleón Bonaparte va donar un colp d'Estat en 1799 i es va fer en el poder polític en el país. En 1804 Napoleón es va proclamar emperador. No obstant, Espanya va continuar la seua aliança en França i inclús va enviar a Dinamarca en 1807 tropes espanyoles, en lliga en les franceses, per a protegir eixes costes d'eventuals invasions britàniques durant les guerres napoleòniques. L'imperialisme francés preocupava sériament al Regne Unit.

En 1801 Espanya i França varen entrar en guerra contra Portugal, en lo que es va conéixer com guerra de les Taronges, que va terminar en victòria espanyola.

Referències

editar

Bibliografia

editar

Esdaile, Charles. "Latin America and the Anglo-Spanish Alliance against Napoleon, 1808-14." Bulletin of Hispanic Studies 69.1 (1992): 55+. Foy, Maximilien Sebastien (1827). Histoire de la guerre de la Peninsule sous Napoleon. III.