Guerra anglo-espanyola (1804-1809)
La guerra anglo-espanyola (1804-1809) va ser un conflicte que va enfrontar a Espanya, en el respal de França, contra Gran Bretanya. La lluita s'emmarca en les guerres napoleòniques.
La guerra va escomençar despuix de la batalla de el cap de Santa María, quan una flota britànica va atacar en temps de pau a una esquadra espanyola de quatre fragates que transportaven cabals i mercaderies des d'Amèrica. Un dels bucs va ser afonat i el restant va ser capturat. El conflicte va finalisar formalment en giner de 1809 en la firma d'un tractat de pau i aliança entre el Govern britànic i la Junta Suprema Central que governava Espanya en oposició a l'ocupació francesa, encara que les hostilitats havien finalisat l'any anterior en l'intervenció britànica a favor de la Junta en la seua lluita contra els eixèrcits napoleònics.
La principal conseqüència va ser, d'acort en algunes opinions, la pèrdua de la posició com a potència naval hegemònica per la derrota sofrida contra Anglaterra en la batalla de Trafalgar de 1805.[1]
Desenroll de la guerra
El 14 de decembre de 1804 Espanya va declarar formalment la guerra a Gran Bretanya. Les primeres operacions tenien com a propòsit ajudar a França en el seu pla d'invasió de Gran Bretanya. La flota hispà-francesa devia distraure als bucs britànics per a permetre als eixèrcits napoleònics creuar el canal de la Mancha. No obstant, les derrotes aliades en Finisterre (22 de juliol de 1805) i Trafalgar (21 d'octubre de 1805) varen fer fracassar els plans de Napoleón.
Entre 1806 i 1807 Gran Bretanya va atacar les possessions espanyoles del Riu de l'Argent, en Sudamérica. En 1806 Buenos Aires va aplegar a ser ocupat pels britànics durant 45 dies i en 1807 va caure Montevideo. No obstant, estes invasions varen conseguir ser rebujades per les tropes del virreinato i gràcies al respal de la pròpia població, que es va alçar contra els invasores.
En 1807 Manuel Godoy va acordar en Napoleón, pel Tractat de Fontainebleau, deixar lliure pas per Espanya a tropes franceses per a invadir conjuntament Portugal, aliat dels britànics. No obstant, les tropes franceses varen prendre posicions en les principals ciutats espanyoles. En març de 1808, com a conseqüència del gresca d'Aranjuez, el rei Carlos IV d'Espanya va abdicar en el seu fill, Fernando VII. En maig del mateix any, les successives abdicació d'abdós monarques en Bayona en favor de Napoleón varen provocar l'arribada al tro de José Bonaparte, germà de l'emperador. No obstant, en els alçament populars contra els francesos i la negativa de les institucions espanyoles a reconéixer la renúncia de Fernando VII (el Consell de Castella va invalidar les abdicació l'11 d'agost) va donar començ la Guerra de l'Independència Espanyola
La guerra en França va convertir en aliats als britànics, pero Espanya i Gran Bretanya encara no havien firmat la pau. Per això, la Junta Suprema Central va encarregar a Juan Ruiz de Apodaca, com a ministre plenipotenciario davant Gran Bretanya, les negociacions de pau. Finalment, el 14 de giner de 1809 es va firmar el tractat de pau pel que, ademés, s'acordava l'aliança hispà-britànica contra França.
Referències
- ↑ «Trafalgar: el dia en que Espanya va deixar de ser la primera potència naval». El Món (21 d'octubre de 2005). Consultat el 13 de febrer de 2015
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra anglo-española (1804-1809)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.