Batalla de el cap de Santa María (1804)
La batalla del cap de Santa María va ser un combat naval que va tindre lloc el 5 d'octubre de 1804 front al veta de Santa María, en la costa portuguesa del Algarve, en la que l'esquadra manada pel cap d'esquadra José de Bustamante i Guerra va ser atacada, sense prèvia declaració de guerra, per una esquadra britànica al mando del comodoro Graham Moore.
El brigadier Bustamante va rendir les tres fragates que varen resistir a migdia, que varen ser capturades i transportades al port de Gosport en Anglaterra. Bustamante havia salpat de Montevideo en temps de pau el 9 d'agost de 1804.
Orde de batalla
- Flota espanyola: Medea (insígnia), Fama, Mercedes i Santa Clara. La flota va partir armada en 148 canons i en 1089 hòmens de dotació.
- Flota britànica: Indefatigable (insígnia), Lively, Amphion i Medusa. La flota estava armada en 184 canons i en 1110 hòmens de dotació.
Desenroll de les operacions
En amanecer del 5 d'octubre, les fragates de Bustamante varen divisar la costa de Portugal (front al cap de Santa María). A les 7:00 varen avistar quatre embarcacions angleses que venien a la trobada de les fragates espanyoles. Bustamante va ordenar zafarrancho a les 8:00 i va dispondre formar llínea de combat. Les fragates angleses es varen situar una a una, a barlovent de les espanyoles i a «tir de pistola».
_by_Francis_Sartorius,_National_Maritime_Museum,_UK.jpg)
Una volta emparellades, els anglesos varen manar un pot a parlamentar en la Medea, que duya l'insígnia. Veent que el seu pot es demorava, Moore va manar cridar el seu pot en un cañonazo i a continuació varen trencar el fòc les demés fragates angleses. Estant tan prop els navío, els artilleros tenien dificultat per a manejar els canons. Al poc temps varen vore botar la Mercés pels aires. La Fama s'alluntava per a escapar, pero la va seguir la Lively, que era la més velera, fins a alcançar-la i també la va batre la Medusa, que era la que la tenia emparellada a l'inici, quedant la Fama desarbolada, en el seu comandant, el capità de navío Miguel Zapiain i Valladares, mort, i la fragata en sèt impactes a flor d'aigua, puix els anglesos despuix d'arrumbar el velam, tiraven a afonar. La falta de combativitat de la marinería espanyola impedia fer una defensa eficaç, i la desigualtat era abismal. Prolongar més el combat haguera constituït un final numantino. A les 12:30, Bustamante va rendir l'esquadra.
Les tres fragates espanyoles varen ser conduïdes primerament a Gibraltar, i despuix a Gosport, Anglaterra.
| Fragata espanyola | Botadura | Dotació | Comandant | Vicissituts | Fragata britànica | Dotació | Vicissituts |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Medea | Ferrol (1797) | 279 hòmens | Capità de navío Francisco de Piedrola i Verduc | Insígnia de José de Bustamante i Guerra. A bordo, el major general Diego d'Alvear i Ponce de León i el seu fill Carlos. Va tindre 2 morts i 10 ferits. | Indefatigable | 330 hòmens | Al mando del Comodoro Graham Moore. Va batre a la Medea |
| Santa Clara | Ferrol (1784) | 264 hòmens | Capità de navío Diego Alesón i Bo | 7 morts | Lively | 280 hòmens | Al mando del capità Graham Eden Hamond. Va batre a la Santa Clara i després va perseguir a la Fama |
| Fama | Cartagena (1795) | 264 hòmens | Capità Miguel Zapiain i Valladares | 11 morts (entre ells el capità) i 50 ferits | Medusa | 250 hòmens | Al mando de John Gore. Va batre a la Fama |
| Mercedes | La Habana (1786) | 282 hòmens | Capità de navío José Manuel De Goicoa i Labart | 249 morts. L'esposa d'Alvear i les seues 7 fills varen desaparéixer. 50 nàufrecs rescatats, entre ells Pedro Afany de Rivera, natural de Granada, tinent de navío. | Amphion | 250 hòmens | Al mando de Samuel Sutton. Va batre a la Mercedes |
| Total | 1089 hòmens | 269 morts | 1110 hòmens | 2 morts i 7 ferits |
Tragèdia del general Diego d'Alvear
El segon comandant de l'esquadra era el major general Diego d'Alvear i Ponce de León, que retornava a la península en la seua esposa Josefa Balbastro i els seus huit fills, despuix de complir la seua missió en l'establiment del traçat dels llímits en Paraguay.[1] Diego d'Alvear viajava en el seu fill major Carlos, cadet del Regiment de Dragons de Buenos Aires, en la fragata del comandant, la Medea, i la seua família i tifells anaven en la fragata Mercedes. En un moment de la refrega, la Amphion va alcançar la santabárbara i la Mercés va botar pels aires, perint a la seua vista l'esposa de Don Diego i els seus fills, llevat el primogènit.
Referències
Bibliografia
- Capità de navío Blanco Núñez, José María. «La Tragèdia de les fragates de Bustamante i la declaració de guerra contra Anglaterra», en Bicentenario de la Batalla de Trafalgar, págs. 67 a 78. Revista General de Marina, agost-setembre de 2005.
- Alvear i Ward, Sabina. Història de Don Diego d'Alvear i Ponce de León, brigadier de l'Armada. Imprenta de Luis Aguado, Madrit, 1891.
- Vieira de Castro, Filipe. «O Naufragi dona fragata espanhola Nostra Senyora de les Mercés», Revista Portuguesa d'Arqueologia, vol. 1, n.º 2, 1998.
Notes
- ↑ «La tragèdia d'Alvear», per Francisco Moreno, en ABC de Sevilla, 18/05/2008.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla del cabo de Santa María (1804)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.