Guerra de les Taronges

Guerra de les Taronges

La guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar a Portugal contra Espanya i França en maig i juny de 1801.

Eixe any, Napoleón conminó a Portugal a que trencara la seua aliança tradicional en Regne Unit i tancara els seus ports als barcos britànics. El primer cònsul francés va inmiscuir en eixa pretensió també a Espanya, governada llavors per Manuel Godoy, valgut de Carlos IV, i per mig de la firma del Tractat de Madrit el 29 de giner la Corona espanyola es va comprometre a declarar la guerra a Portugal si la nació veïna mantenia el seu respal als britànics. Davant la negativa del regente de Portugal a sometre's a les pretensions francoespañolas, les tropes espanyoles, recolzades per França, varen llançar una ofensiva el 20 de maig per a invadir l'Alentejo.

La guerra va rebre este nom pel ram de taronges que Godoy va fer aplegar a la reina María Luisa quan sitiava la ciutat d'Elvas.

Desenrolle

Invasió de l'Alentejo

Mapa de les terres ocupades pels portuguesos en el virreinato del Riu de l'Argent durant la guerra de les Taronges, per Agustín Ibáñez i Bojons.

La campanya militar a penes va durar díhuit dies, entre maig i juny de 1801. En ella, un eixèrcit espanyol al mando de Godoy va ocupar successivament una dotzena i mija de poblacions portugueses; entre elles, Arronches, Castelo de Vide, Campomayor, Portalegre, Olivenza i Jurumeña.

La pau es va firmar en Badajoz el 6 de juny. Espanya va tornar totes les places conquistades a Portugal a excepció de Olivenza i el seu territori, que ya era un vell contenciós fronteriç entre els dos països. Aprofitant l'ocasió i la geografia, tampoc es va tornar Aldeia dona Ribeira (hui Vila-real), que no pertanyia a Olivenza, sino a Jurumeña. Aixina, Portugal va perdre les seues places a l'est del Guadiana i la llínea de frontera es va fixar en aquella zona utilisant el curs d'eixe riu. Aquella delimitació va ser en un principi l'existent de facto, si ben Espanya la reconeixia com de iure, encara que no aixina el govern portugués inclús despuix de haver firmat el Tractat de Badajoz.

Detall d'un mapa de la província d'Extremadura datat en 1766 i editat per Tomás López. Es mostra l'oest orientat dalt i en la frontera en color roig, a on apareixen Olivenza i atres llogarets circumdants a l'est del Guadiana com a pertanyents al Regne de Portugal.

Encara que l'acort entre França i Espanya prevea que Portugal cedira a Espanya una o vàries províncies portugueses que representaren un quarto de la població metropolitana per a poder usar-les com a moneda de canvi i conseguir la devolució de Trinitat i Malta, en poder anglés, esta clàusula va ser obviada per Carlos IV, en greu disgust de Napoleón.

En resposta, des de juliol de 1801 fins a la firma de la Pau d'Amiens en 1802, una força britànica de 3,500 baix ordenes del coronel William Henry Clinton varen ocupar les illes portugesas de Madeira en l'atlàntic nort. Buscant previndre qualsevol atac espanyol o frances a l'illa. Esta ocupació es va realisar en el consentiment a regañadientes dels portugeses.

Contraofensiva portuguesa en Orense

Artícul principal → Incursió portuguesa en Monterrey.

Per la seua banda, els portuguesos de l'eixèrcit nort varen intentar sorprendre a les forces espanyoles del sur de Galícia, llançant el 9 de juny un atac contra la fortalea de Monterrey a on varen ser derrotades i varen tindre que retirar-se. Les forces lusitanes varen fracassar en el seu intent i es varen tindre que retirar a Chaves, en conéixer la notícia de la firma de l'armistici, que havia segut firmat tres dies abans.

Vore també

• Qüestió de Olivenza
• Conquista portuguesa de les Missions Orientals

Bibliografia

• Ventura (2008). A Guerra dones Laranjas, 1801 (en portugués), Lisboa: Acadèmia Portuguesa de História.
• War of the Oranges. In Encyclopædia Britannica, 2005 (Encyclopædia Britannica Premium).