Anar al contingut

Tractat de Badajoz (1801)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Tractat de Badajoz va ser un acort de pau firmat el 6 de juny de 1801 en la ciutat de Badajoz entre Espanya i Portugal, posant fi a la guerra de les Taronges. El 29 de setembre del mateix any, França i Portugal varen firmar el Tractat de Madrit en el mateix fi. En abdós s'incloïa l'obligació de tancar els ports portuguesos als seus aliats britànics i permetre el pas franc als francesos.

Context

Napoleón I.
Erro al crear miniatura:
Manuel Godoy

Des de 1799 França, en Napoleón Bonaparte en el govern, es trobava en guerra contra la Segona Coalició formada pel Sacre Imperi Romà Germànic, Regne Unit, Portugal, el regne de Nàpols, Rússia i l'Imperi otomà. Portugal mantenia en el Regne Unit una aliança des dels temps de l'Edat Mija (l'aliança anglo-portuguesa); els ports portuguesos, oberts als navío britànics, eren punts estratègics en el desenroll de la guerra.

Juan VI de Portugal

Espanya, baix el regnat de Carlos IV d'Espanya i el govern de Manuel Godoy, mantenia una aliança en França des de la firma del Tractat de Sant Ildefons de 1796, pel qual abdós països es comprometien a mantindre una política militar conjunta contra atacs de tercers. En compliment d'este acort, en giner de 1801 abdós varen firmar el Tractat de Madrit, pel qual exigien a Portugal la retirada del seu respal al Regne Unit i en cas de negativa es comprometien a invadir conjuntament el país. El rebuig portugués a les peticions hispanofrancesas va dur a Espanya a declarar la guerra a Portugal a últims de febrer.[1]

El 20 de maig, l'eixèrcit espanyol baix el mando de Manuel Godoy, en el respal de les tropes auxiliars franceses del general Laurent Gouvión Saint-Cyr en la retaguàrdia, va ocupar algunes places del Alt Alentejo portugués, en una ràpida campanya que es coneixeria com la guerra de les Taronges. Pocs dies despuix, les autoritats portugueses varen propondre la firma d'un armistici.

Juan VI era príncip regente de Portugal des de 1792 davant l'incapacitat de la seua mare, la reina María I de Portugal.

Acorts

Tractat de Badajoz

Erro al crear miniatura:

Erro al crear miniatura:

El 6 de juny de 1801 va terminar la guerra en la firma d'un tractat ajustat en Badajoz per Manuel Godoy i Luis Pinte de Sousa Coutiño. Entre les parts es va acordar lo següent:[2]

  • Portugal deuria tancar tots els seus ports als bucs del Regne Unit i afranquir-los als francesos.
  • Deuria pagar una indemnisació de guerra: 15 millons de lliures tornesas.
  • Restitució mútua dels presoners presos durant la guerra.
  • Renovació dels tractats d'aliança defensiva que existien entre abdós països en anterioritat a la guerra.
  • A canvi li serien restituïdes totes les places alentejanas conquistades per Espanya en el transcurs de la guerra de les Taronges (Arronches, Castelo de Vide, Barbacena, Campomayor, Jurumeña, Portalegre i Ouguela), junt en les armes i municions expropiades en elles. L'excepció a este punt seria el territori d'Olivenza i Táliga, que quedaria per a Espanya.
  • Espanya garantisava a Portugal la conservació de tots els seus territoris.

El tractat també estipulava que la violació de qualsevol dels seus artículs conduiria a la seua anulació.

Tractat de Madrit

França

Erro al crear miniatura:

El 29 de setembre del mateix any, Luciano Bonaparte, en nom de la república francesa, i Cipriano Bibeiro Freire, per la part portuguesa, varen firmar en Madrit un tractat d'acort en el de Badajoz, que ademés incloïa algunes concessions territorials en Sudamérica. Les condicions de l'acort varen ser les següents:[3]

  • Cessació de les hostilitats, restitució mútua dels assuts i presoners.
  • Tancament dels ports portuguesos als navío anglesos, i obertura per als francesos.
  • Portugal s'obligava a no suministrar recobres als països enemics de França.
  • Restabliment de les relacions comercials i polítiques entre abdós països firmants.
  • El llímit entre la Guayana francesa i la Guayana portuguesa es va fixar en el riu Araguari.

Referències


Referències