Conquista portuguesa de les Missions Orientals

La conquista portuguesa de les Missions Orientals de l'Uruguay (cridades en portugués sete povos dones Missõés) va ser el procés pel qual les antigues sèt Missions Orientals ubicades a l'est del riu Uruguay —que havien pertanygut a les missions jesuítiques guaraníes fins a 1767, data en que varen ser secularizadas per la corona d'Espanya i integrades al virreinato del Riu de l'Argent a partir de la seua creació en 1776— varen ser ocupades per la corona de Portugal en 1801. Se situen en el noroest de l'estat de Riu Gran del Sur en Brasil.
Antecedents
Fins a la firma del Tractat de Sant Ildefons (1777) el territori pertanyent a la Corona d'Espanya a l'est del riu Uruguai aplegava fins a l'indefinida llínea del Tractat de Tordesillas, que ho separava de les terres ubicades a l'est que pertanyien a la corona de Portugal. D'acort a l'opinió espanyola més recurrent eixa llínea passava per l'illa Cananéia. Aixina, el domini espanyol incloïa els territoris ubicats a l'est del riu Uruguay. Pero Portugal situava a la llínea més a l'oest del riu Uruguay. Per a Espanya, totes les terres a l'est d'eixe riu quedaven en la seua jurisdicció: els actuals territoris de l'estat brasiler de Riu Gran del Sur i de la República Oriental de l'Uruguay. El Tractat de Madrit (1750) havia adjudicat a Portugal les Missions Orientals i atres territoris fins al riu Ibicuy i el riu Uruguai a canvi de la Colónia del Sacrament, fet que va donar lloc a la guerra Guaranítica. El tractat va quedar sense efecte en 1761 pel Tractat del Pardo i va anar després reemplaçat pel Tractat de Sant Ildefons (1777) i el Tractat del Pardo (1778), que abrogó al de Tordesillas i va deixar les Missions Orientals en mans espanyoles, encara que de mala gana de Portugal. Els comissaris demarcadores de llímits d'abdós corones solament varen conseguir posar-se d'acort en el tram entre el nuc de Santa Tecla i la Guàrdia de Sant Martín, diferint en la posició dels rius Piratiní i Pepirí Guazú, per lo que la frontera va quedar de facto en les llínees d'ocupació efectiva.
Poblacions de les Missions Orientals
Els 7 pobles de les Missions Orientals eren els següents:
- San Francisco de Borja
- San Luis Gonzaga
- Sant Nicolás
- Sant Miguel Arcàngel
- Sant Lorenzo Màrtir
- Sant Joan Batiste
- Sant Ángel Guardià

El poble de Sant Borja depenia del departament de Yapeyú, estenent este departament la seua jurisdicció a l'est del riu Uruguai fins al riu Negre pel sur. Els atres sis pobles formaven el departament de Sant Miguel, estant tots ubicats entre el riu Uruguay, el Yacuy i el Piratiní.[1]
Referències
- ↑ «Relació geogràfica i històrica de la província de Missions - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2008. Consultat el 12 d'octubre de 2009.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conquista portuguesa de las Misiones Orientales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.