Guerra àrtica

Navy SEALs en hivern

La guerra àrtica o guerra d'hivern és un terme usat per a descriure un conflicte armat que té lloc en una meteorologia excepcionalment freda, usualment en terreny nevat o gelat, algunes voltes sobre cossos d'aigua coberts de gèl. Deu notar-se la distinció entre guerra alpina i àrtica - La guerra àrtica no sempre té lloc en terreny montanyós, i la guerra en la montanya no sempre té lloc en el fret.

Història

Moltes batalles d'hivern han tingut lloc en el nort i l'est d'Europa.

En 1242, l'Orde Teutónica va perdre la Batalla del Llac Peipus en Nóvgorod.

En 1520, la decisiva Batalla de Bogesund entre Suècia i Dinamarca va ocórrer sobre el gèl del llac Åsunden.

Suècia i Dinamarca varen lluitar moltes guerres durant els sigles XVI i XVII. Com una gran part de Dinamarca està composta d'illes, normalment estava a resguart d'una invasió, pero en giner de 1658, moltes de les aigües daneses es varen gelar. Carlos X Gustavo de Suècia, va conduir al seu eixèrcit a través del gèl dels Belts per a sitiar Copenhague. La guerra va terminar en el Tractat de Roskilde, el tractat de pau més favorable per a Suècia jamai firmat.

Durant la Gran Guerra del Nort, el rei suec Carlos XII de Suècia va partir per a invadir Moscou, pero finalment va ser derrotat en la Batalla de Poltava, despuix de debilitar-se pel temps fret i la tàctica de terra cremada. Suècia va sofrir més baixes durant la mateixa guerra, quan Carl Gustaf Armfeldt, en 6000 hòmens va tractar d'invadir Trondheim, i 3000 d'ells varen morir durant una ventisca en una montanya coberta de neu anomenada Öjfjället, quan es retiraven del territori noruec.

Un atre eixemple famós, és l'us de les tropes en esquins fet pel Eixèrcit finlandés durant la Guerra d'Hivern i la subsegüent Guerra de Continuació, a on les numèricament dominants tropes soviètiques, moltes d'elles de les estepas d'Àsia Central, varen tindre moments molt durs lluitant contra els soldats movent-se en esquins.

En l'Operació Barbarroja en 1941, abdós bandos, els soldats russos i alemans varen tindre que soportar condicions terribles durant l'hivern rus. Lo mateixa es pot dir de l'invasió de Napoleón, a on les seues forces varen ser detingudes pel cridat General hivern, un terme donat a les terribles condicions hivernals russes.

l'Operació Petsamo-Kirkenes conduïda pel Eixèrcit Rojo contra la Wehrmacht en 1944, en el nort de Finlàndia i Noruega. En la Guerra de Laponia, Finlàndia es va tornar contra l'Alemània nazi, el seu antic aliat.

La Guerra de les Malvines va acabar en juny, quan l'hivern del sur va causar problemes llogístics.

La Guerra entre Índia i Pakistan en Siachen també cau dins d'esta categoria, aixina com el conflicte d'Afganistan.

Equip

La guerra àrtica depén molt de l'equip. Per a sobreviure, les tropes necessiten roba i calcer d'abric, aliments extra nutricionals, camuflage blanc, tendixques en sacs de dormir, calfadors i combustible.

La movilitat pot incrementar-se en esquins i raquetes de neu. Molts vehículs no estan preparats per a soportar temperatures baix el punt de congelació, i necessiten construir-se especialment per a això. Els neumàtics preparats per a la neu són fonamentals en els vehículs en rodes.