Guerra de montanya
Guerra de montanya es referix a la guerra en les montanyas o en els relleus accidentats. Este tipo de guerra és també cridada guerra alpina, per les montanyes dels Alps. La guerra de montanya és un dels tipos de guerra més perilloses per a combatre, ya que implica sobreviure no només al combat contra l'enemic, sino també al temps extrem i al relleu perillós.
Introducció
[editar | editar còdic]Les cordilleres són d'importància estratègica, ya que a sovint actuen com frontera natural i també poden ser l'orige d'una font d'aigua potable, com els Alts del Golán.
Atacar una posició enemiga preparada en terreny montanyós generalment requerix una major proporció de soldats atacants sobre els defensors que en una guerra lliurada en terreny pla.
Les montanyes presenten perills naturals com rajos, fortes raches de vent, solsides de roques, remugades, neu acumulada, gèl, fredor extrema i glaciars en els seus clavills; en este sentit, pot ser similar a la guerra en clima fret.
El terreny generalment irregular i la llentitut en el moviment de les tropes i el material són amenaces adicionals per als combatents.
El moviment, els reforços i l'evacuació mèdica (Medevac) per les pendents pronunciades i les àrees a les que ni tan sols els animals de càrrega poden aplegar impliquen una enorme despesa d'energia.
La guerra de montanya o guerra alpina es referix als combats en les montanyes o en els terrenys igualment accidentats.
El terme comprén les operacions militars afectades pel terreny, els perills i els factors propis del combat i el moviment a través de terrenys difícils, aixina com les estratègies i les tàctiques empleades per les forces militars en estes situacions i entorns.
Les cadenes montanyoses són d'importància estratègica, ya que a sovint actuen com una vora natural i també poden ser l'orige d'una font d'aigua potable, per eixemple, els Alts del Golán, a on existix un conflicte per l'aigua.
Atacar una posició enemiga preparada en terreny montanyós requerix una major proporció de soldats atacants a soldats defensors que una guerra portada a terme en una superfície plana.
Està generalment acceptat que la proporció requerida per a la força atacant, que llança una operació ofensiva, per a que l'ofensiva puga tindre una bona possibilitat d'èxit és una proporció de 3 a 1. En terreny montanyós, la proporció requerida és molt major.
Les montanyes en qualsevol época de l'any són perilloses: llampades, fortes raches de vent, caigudes de roques, remugades, neu, gèl, fredor extrema, glaciars en els seus clavills i el terreny irregular i el llent ritme de les tropes i el moviment dels materials són totes amenaces adicionals per als combatents.
El moviment, els reforços i l'evacuació mèdica, en pendents pronunciades i en àrees a on ni tan sols els animals de càrrega poden aplegar, involucren una enorme despesa d'energia.
La guerra de montanya presenta desafius extrems pel terreny abrupte, clima fret hostil i gran altitut, lo que llimita la movilitat, dificulta la llogística militar i exigix un entrenament especialisat. Les tropes s'enfronten a un desgast físic sever, temperatures baix zero, risc de llaus i aïllament, favorint tàctiques de defensa i guerrilla sobre els atacs convencionals.
Història
[editar | editar còdic]Història primerenca
[editar | editar còdic]Es diu que el terme guerra de montanya va sorgir en l'Edat Mija en acabant de que les monarquies d'Europa trobaren difícil combatre als eixèrcits suïssos en els Alps perque els suïssos podien lluitar en unitats més chicotetes i varen prendre posicions ventajoses contra un enorme eixèrcit inmanejable. Més vesprada, guerrillers, partisanos i irregulars que es varen amagar en les montanyes despuix d'un atac varen amprar estils similars d'atac i defensa, lo que va dificultar la lluita d'un eixèrcit d'assidus. En la campanya italiana de Bonaparte i en la rebelió de 1809 en el Tirol, la guerra de montanya va jugar un paper important.
Un atre eixemple de guerra de montanya va ser el Creuament dels Vages portat a terme pel Eixèrcit dels Vages comandado pel general José de Sant Martín en 1817. Una de les divisions va superar els cinc mil metros d'altura.
Primera Guerra Mundial
[editar | editar còdic]La guerra de montanya va tornar a aparéixer en la Primera Guerra Mundial, quan algunes de les nacions involucrades en la guerra varen tindre divisions de montanya que fins a eixe moment no havien segut provades. La defensa austrohúngara va repelir els atacs italians, en aprofitar el terreny majorment montanyós dels Alps julianos i les Dolomitas, a on el congelamiento i els aludixes varen ser letals. Durant l'estiu de 1918, va tindre lloc en el front italià la batalla de Sant Mateo, esta batalla es va lliurar en un terreny molt elevat, i va ser una de les batalles més dures lliurades durant la guerra. En decembre de 1914, l'ofensiva de Sarıkamiş va ser llançada pel Comandant suprem del Imperi otomà Enver Bajá en 95 000-190 000 tropes, contra els soldats russos desplegats en el Caucas. Insistint en un atac frontal contra les posicions russes en les montanyes en el ple hivern, el resultat final va ser devastador, i Enver Bajá va perdre el 86% per cent de les seues forces. La Campanya italiana de la Segona Guerra Mundial, la Guerra de Kargil i el Conflicte de Siachen, també varen ser eixemples de guerra de montanya a gran escala. Un dels combats més durs lliurats en les montanyes va tindre lloc en les Dolomitas, durant la Primera Guerra Mundial.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]- Batalles de Narvik
- Kokoda Campanya de pista
- Operació Renntier
- Operació Gauntlet
Conflicte de Cachemira
[editar | editar còdic]Des de la partició d'Índia en 1947, Índia i Pakistan han estat en conflicte en la regió de Cachemira. Han tingut tres guerres i numerosos adicionals escaramuzas o conflictes de frontera en la regió de Cachemira es localisa en els Himalayas, la cordillera més alta en el món.
Les primeres hostilitats entre les dos nacions, en la guerra indo-pakistaní de 1947, varen mostrar que abdós estaven mal equipades per a combatre la fredor, i molt manco en les altituts més altes del món. Durant la guerra chinenc-índia de 1962, varen esclatar hostilitats entre Índia i China en la mateixa àrea.
La posterior guerra indo-pakistaní de 1965 entre Índia i Pakistan es va lliurar principalment en les valls de Cachemira en lloc d'en les pròpies montanyes, encara que varen tindre lloc vàries batalles de montanya. En la guerra de Kargil (1999), les forces índies varen tractar d'expulsar als oponents que havien capturat els llocs d'alta montanya. La guerra de poders en 1999 va ser l'única guerra moderna que es va lliurar exclusivament en les montanyes. Despuix de la guerra de Kargil, l'Eixèrcit indi va implementar entrenament especialisat en l'us d'artilleria en les montanyes, a on els proyectils balístics tenen característiques diferents a les del nivell de l'mar.
Guerra de les Malvines
[editar | editar còdic]La major part de la guerra de les Malvines va tindre lloc en els tossals en condicions semiárticas en les Illes Malvines. No obstant, durant l'etapa inicial de la guerra, va haver una acció militar en l'ombrosa illa montanyosa de Geòrgia del Sur, quan una expedició britànica va tractar d'expulsar a les forces argentines d'ocupació. Geòrgia del Sur és una illa antàrtica, i el conflicte va tindre lloc durant l'hivern austral, per lo que les condicions alpines varen prevaldre casi fins al nivell de l'mar. L'operació —nomene en còdic Operació Paraquet— era inusual, ya que combinava aspectes de la guerra amfíbia de llarc alcanç, la guerra àrtica i la guerra de montanya. Es tractava de varis bucs, tropes de forces especials i helicòpters.[1]
Guerra d'Afganistan
[editar | editar còdic]A lo llarc de l'història, pero especialment des de 1979, s'han portat a terme moltes operacions de guerra de montanya en tot Afganistan. Des de l'invasió de la coalició a Afganistan en 2001, estos han segut principalmentcita requerida en les províncies orientals de Kunar i Nuristan.
Kunar i l'est de Nuristán són terrenys estratègics. L'àrea constituïx una important ruta d'infiltració en Afganistan, i els insurgents podencita requerida ingressar a estes províncies des de qualsevol número de llocs a lo llarc de la frontera pakistaní per a accedir a una vasta ret de valls fluvials. En esta part d'Afganistan —Comando Regional de l'Est—, l'Eixèrcit dels Estats Units adopte un estil híbrit de guerra de montanya que incorpora la teoriacita requerida de la contrainsurgencia —COIN—, en la que la població és primordial com el centre de gravetat en la lluita. En la contrainsurgencia, apoderar-se i mantindre el territori és menys important que evitar baixes civils. L'objectiu principal de la contrainsurgencia és assegurar el respal de la població i, per lo tant, llegitimar al govern en lloc de centrar-se en derrotar militarment als insurgents. La doctrina de contrainsurgencia ha resultat difícil d'implementar en Kunar i Nuristan. En les regions montanyoses escassament poblades de l'est d'Afganistan, els estrategues han argumentat a favor de mantindre el terreny elevat, un principi de la guerra de montanyes clàssica. L'argument sugerix que si el contrainsurgente no li nega a l'enemic el terreny elevat, llavors els insurgents podran atacar a voluntat. En les regions de Kunar i Nuristan, les forces nortamericanes continuen perseguint un estil híbrit de guerra de contrainsurgencia, en el seu enfocament en guanyar cors i ments, i la guerra de montanyes, per mig de la qual les forces nortamericanes s'apoderen i mantenen el terreny elevat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Bàssia el Belgrano", Mike Rossiter, 2007, Transworld, Londres, pp 189–233
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra de montaña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.