Gran mur de Gorgán
El gran mur de Gorgán, o gran muralla, és un sistema de defensa de l'era sasánida ubicat en el noreste d'Iran, en el cantó surest del mar Caspio, prop de la moderna ciutat Gorgán en la província de Golestán. L'extrem occidental del mur en la mar Caspio està prop dels restants d'un fort (en: </noinclude>); l'extrem est del mur, prop de la ciutat de Pishkamar, està prop dels restants d'un atre fort (en: </noinclude>).[1] La coordenada del títul correspon a l'ubicació dels restants d'un fort a mig camí a lo llarc de la muralla.
El mur està localisat en un estretament geogràfic entre la mar Caspio i les montanyes del noreste d'Iran. És una de les vàries Portes Caspias en la part oriental d'una regió coneguda en l'antiguetat com Hircania, en la ruta nómada des de les estepas del nort fins al cor d'Iran. Es creu que el mur protegia al Imperi sasánida cap al sur dels pobles del nort,[2] provablement dels hunos blancs. No obstant, Chaichian, en el seu llibre ___protected_title_3___ (2014) qüestiona la validea d'esta interpretació utilisant evidències històriques de possibles amenaces polític-militars en la regió, aixina com anàlisis de la geografia econòmica de les afores del mur de Gorgan.[3] S'ha descrit com ___protected_title_5___ jamai construïts en el món,[4] i la més important de les fortificacions de defensa sasánidas.[5]
Té 195 km de llarc i de 6 a 10 m d'ample,[6] i conta en més de 30 fortalees espayades a intervals d'entre 10 i 50 km. Solament és superat pels sistemes de muralles de la Gran Muralla China com a edificació més llarga d'un únic segment i com a mur defensiu més llarc que existix.
Nom
Entre els arqueòlecs la muralla també és coneguda com «La Serp Roja» (Plantilla:Lang-tk) pel color de les seues rajoles. En persa, es va popularisar en el nom de «Barrera d'Alejandro» (سد اسکندر, Sadd-i-Iskandar) o «Mur d'Alejandro», ya que els primers musulmans creïen que Alejandro Magne havia travessat les Portes Caspias en la seua afanyada marcha cap a Hircania i a l'est També es coneix com la «barrera de Anushirvân» (سد انوشیروان Sadd-i Anushiravan) i la «barrera de Firuz/Piruz» (سد پیروز), i es coneix oficialment com a «Mur de defensa de Gorgan» (دیوار دفاعی گرگان). Els turcomanos iranís locals ho coneixen com Qïzïl Yïlan o Qazal Al'an.[1]
Descripció
La barrera consta d'un mur de 195 km de llarc i de 6 a 10 m d'ample,[6] en més de 30 fortalees a intervals d'entre 10 i 50 km.[6][7]
Els materials de construcció consistixen en atobó , rajola cuita, algeps i morter. l'argila també es va usar durant el periodo partixc primerenc. Les rajoles de fanc varen ser més populars en el periodo inicial en la construcció de fortes i ciutats, mentres que les rajoles cuites es varen fer populars en el periodo posterior. A voltes, es colocaven en posició vertical rajoles, en dos files horisontals colocades dalt i avall. Els tamanys de les rajoles de fanc o cuits diferixen, pero en general el tamany estàndar era de 40×40×10 cm.[1] Les rajoles cuites es fabricaven en sol de loess local i es coïen en forns a lo llarc de la llínea de la muralla.[6]
Este mur comença en la costa del Caspio, rodeja el nort de Gonbade Kavous (antiga Gorgan, o Jorjan en àrap), continua cap al noreste i desapareix en les montanyes Pishkamar. El mur es troba llaugerament al nort d'un riu local i presenta una sanga de 5 m que conduïa aigua a lo llarc de la major part del mur.[2]
En 1999 es va realisar un estudi arqueològic llogístic sobre el mur per problemes en els proyectes de desenroll, especialment durant la construcció de la represa de Golestan, que rega totes les àrees cobertes pel mur. En el punt de conexió del mur i del canal de drenage de l'assut, els arquitectes varen descobrir els restants de la Gran Muralla de Gorgan. Les 40 fortalees identificades varien en dimensió i forma, pero la majoria són fortalees quadrades, fetes de la mateixa rajola que la muralla i de la mateixa época.[2] Per moltes dificultats en els proyectes agrícoles i de desenroll, s'ha assignat a arqueòlecs per a marcar el llímit de la troballa històrica colocant blocs de ciment.
Més gran que el mur d'Adriano i el mur de Antonino junts (dos estructures aïllades en Gran Bretanya que varen marcar els llímits del nort del Imperi romà), ha segut cridat el monument més gran del seu tipo entre Europa i China. El mur és superat solament pels murs que componen la Gran Muralla China com el mur defensiu més llarc que existix, i encara que ara està en mal estat, potser va ser construït inclús més sólidament que les primeres formes de la Gran Muralla.[2]
Vore també
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kiani, M. Y.. Gorgan, iv. Archeology, New York.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Omrani Rekavandi, H., Sauer, E., Wilkinson, T. & Nokandeh, J. (2008), The enigma of the ret snake: revealing one of the world’s greatest frontier walls, ___protected_title_2___, No. 27, February/March 2008, pp. 12-22.PDF 5.3 MB [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Empires and Walls, Leiden, the Netherlands: Brill, pp. 52–89. ISBN 9789004236035.
- ↑ Rome in the East: The Transformation of an Empire, Routledge, p. 365. ISBN 9781317296355. «"amongst the most ambitious and sophisticated frontier walls"»
- ↑ Kleiss, Wolfram. «Fortifications», Encyclopædia Iranica (vol. X, Fasc. 1), pp. 102–106.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «The Enigma of the Ret Snake (Archaeology.co.uk)». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2009. Consultat el 23 de juny de 2022.
- ↑ «Great Wall of Gorgan».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Great Wall of Gorgan» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional., que arreplega com a bibliografia:
- Chaichian, Mohammad Empires and Walls: Globalization, Migration, and Colonial Control, chapter 3, 2014 Brill: Leiden ISBN 978 90 04 23603 5.