Anar al contingut

Garri Kaspárov

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Garry Kasparov European Union 2023 (cropped).jpg
Garri Kaspárov


Garry Kímovich Kaspárov (Bakú, 13 d'abril de 1963) és un gran mestre d'escacs, polític i escritor rus, que va obtindre la nacionalitat croata en 2014. Va ser decimotercer campeó del món d'escacs de 1985 a 1993, i campeó mundial versió PCA de 1993 a 2000. És considerat un dels millors jugadors de tots els temps.

Kaspárov es va convertir en el campeó del Món més jove de l'història en 1985. Va mantindre el títul mundial oficial de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) fins a 1993, quan una disputa en la Federació ho va dur a crear una organisació rival, la Professional Chess Association. Va continuar mantenint el Campeonat del Món d'Escacs Clàssic, fins a la seua derrota front a Vladímir Krámnik en 2000.

Kaspárov ha encapçalat la classificació mundial de la FIDE de forma casi contínua des de 1986 fins a la seua retirada en 2005, alcançant en juliol de 1999 una puntuació de 2851, la major obtinguda fins al guany del GM Magnus Carlsen en maig, en alcançar est els 2882 punts Elo. Ademés ha guanyat en onze ocasions el Óscar de l'Escacs. També és conegut pels seus enfrontaments en computadores i programes d'escacs, especialment despuix de la seua derrota en 1997 davant Deep Blue; esta va ser la primera volta que una computadora va derrotar a un Campeó del món en una partida en ritme de joc de torneig.

Kaspárov va anunciar la seua retirada del escacs professional el 10 de març de 2005 per a dedicar el seu temps a la política i a l'escritura sobre temes d'escacs. Va formar el moviment Front Cívic Unit i es va unir com a membre de L'Atra Rússia, una coalició opositora a l'administració de Vladímir Putin.

El 28 de setembre de 2007, Kaspárov va entrar en la carrera presidencial de Rússia, rebent 379 de 498 vots en un congrés celebrat en Moscou per L'Atra Rússia.[1] Encara que finalment el seu partit no va concórrer a les eleccions de març de 2008, degut, segons el propi Kaspárov, a l'impossibilitat de conseguir un local lo suficientment gran com per a albergar al número de simpatisants llegalment requerits per a respalar la seua candidatura. Kasparov va culpar a "l'obstrucció oficial" per la falta d'espai disponible.

Kaspárov va ser guardonat en el premi de l'ONG UN Watch, per la seua pacífica lluita pel respecte de les llibertats fonamentals en Rússia.[2] Actualment és president de la Fundació de Drets Humans i presidix el seu Consell Internacional.

Biografia

[editar | editar còdic]

Inicis de la seua carrera

[editar | editar còdic]

Garri Kímovich Veinshtéin[3] va nàixer en Bakú (Azerbaiyan) de mare armènia Clara Shaguénovna Kasparián i pare judeu rus Kim Moiséyevich Veinshtéin.[3] Els seus inicis ajedrecísticos varen ser observant al seu pare, qui li va ensenyar lo bàsic; pero va escomençar a estudiar escacs sériament en acabant de que els seus pares[4] li propongueren un problema d'escacs. El seu pare va morir quan tenia sèt anys. Va adoptar el llinage armeni de la seua mare, Kasparián, modificant-ho a una versió més rusificada, Kaspárov.


Des dels sèt anys, Kaspárov va assistir al Palau de Pioners i en dèu va escomençar a estudiar en l'escola d'escacs de Mijaíl Botvínnik en el notable mestre Vladímir Makogónov. Makogónov va ajudar a desenrollar les aptituts posicionals de Kaspárov i li va ensenyar a jugar la Defensa Car-Kann i el Sistema Tartakówer del Gambito de dama.[5] Kaspárov va guanyar el Campeonat Jovenil de la URSS en Tiflis en 1976, en 7 punts de 9, a l'edat de tretze anys. Va repetir l'ardit a l'any següent, guanyant en 8.5 de 9. Va ser entrenat per Aleksandr Sájarov durant este temps.

En 1978, Kaspárov va participar en el Memorial Sokolski en Minsk. Havia segut invitat com a excepció pero va terminar en la primera plaça i es va convertir en mestre. Kaspárov ha dit repetidament que este torneig va ser un punt d'inflexió en la seua vida i que ho va convéncer per a elegir l'escacs com la seua carrera. «Recordaré el Memorial Sokolski mentres viva», va escriure. També va dir que despuix de la victòria, va pensar que tenia oportunitat en el Campeonat del Món.[6]

Es va classificar per primera volta per al Campeonat de l'URSS d'escacs a l'edat de 15 anys en 1978, el jugador més jove a eixe nivell. Va guanyar el torneig suís de 64 jugadors en Daugavpils en el desempat en Ígor Vasílievich Ivánov, per a capturar l'única plaça de classificació.

Va participar en un torneig de Grans Mestres en Banja Luka (Yugoslàvia) en 1979 quan encara no tenia oficialment elo FIDE, lo que va provocar la protesta d'alguns Grans Mestres participants. Va guanyar este torneig d'alta categoria, despuix de la qual cosa la FIDE li va assignar un elo de 2545 tenint en conte els seus tornejos anteriors. Despuix d'este triumfo va pujar a 2595, suficient per a catapultar-ho al grup de ajedrecistas d'èlit (en eixe moment, el número 3 del món, el excampeón Borís Spassky tenia 2630, mentres que el campeó del Món Anatoli Kárpov tenia 2690). L'any següent, 1980, va guanyar el Campeonat mundial jovenil d'escacs de Dortmund, Alemània Occidental. Despuix d'eixe any, es va presentar en la categoria major com a segon suplent de la selecció de la Unió Soviètica en la Olimpiada d'escacs de la Valeta (Malta) i es va convertir en gran mestre internacional.

Cap al cim

[editar | editar còdic]

Sent adolescent, Kaspárov va empatar dos voltes la primera plaça en el Campeonat de l'URSS d'escacs, en 1980-81 i 1981-82. La seua primera victòria a nivell superclase internacional va ser en Bugojno 1982. Va conseguir una plaça en el Torneig interzonal de Moscou de 1982, que va guanyar, classificant-se per al Torneig de candidats. Als dèneu anys d'edat, va anar el Candidat més jove des de Bobby Fischer, que tenia quinze anys quan es va classificar en 1958. En este moment, ya era el segon jugador en la classificació mundial, estant sol per darrere del campeó del món d'escacs Anatoli Kárpov en la llista de giner de 1983.

La primera trobada de Candidats de Kaspárov (quarts de final) va ser contra Aleksandr Beliavski, al que Kaspárov va derrotar per 6-3 (+4 =4 -1).[7] Els polítics temien la semifinal de Kaspárov contra Víktor Korchnói, que va ser programada per a jugar-se en Pasadena (Califòrnia). Korchnói havia desertat de la Unió Soviètica en 1976 i era en eixe moment el jugador no-soviètic en actiu més fort. Vàries maniobres polítiques varen impedir a Kaspárov jugar en Korchnói i Kaspárov va renunciar a la trobada. Açò va ser resolt per part de Korchnói permetent que la trobada es tornara a jugar en Londres, junt a la trobada entre Vasili Smyslov contra Zoltan Ribli. Kaspárov va perdre la primera partida pero va guanyar la trobada 7-4 (+4 =6 -1).


En 1984, va guanyar la final de Candidats 8.5-5.5 (+4 =9 -0) contra el renaciente excampeón del món Vasili Smyslov, en Vilna, classificant-se aixina per a jugar davant Anatoli Kárpov pel Campeonat del Món. En eixe any es va unir al Partit Comuniste de l'Unió Soviètica i va ser elegit per al Comité Central de Komsomol.

Campeonat del Món de 1984

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Kárpov contra Kaspárov.


La trobada pel Campeonat del Món de 1984 entre Anatoli Kárpov i Gari Kaspárov va tindre diferents fases i un final polèmic. Kárpov va escomençar en bona forma i despuix de nou partides Kaspárov estava per davall 4-0 en una trobada al primer que conseguira sis victòries.

Pero Kaspárov va conseguir 17 taules consecutives. Va perdre la partida 27 i llavors va tornar a la lluita en una atra série de taules fins a la partida 32, la seua primera victòria contra el campeó del Món. Va continuar una successió de 15 taules, fins a la partida 46; l'anterior récort de duració per a un títul mundial va ser 34 partides, la trobada de José Capablanca contra Alexander Alekhine en 1927.

En este moment Kárpov, dotze anys major que Kaspárov, estava prop de l'agotament i no semblava el jugador que va escomençar la trobada. Kaspárov va guanyar les partides 47 i 48 per a conseguir el marcador de 5-3 a favor de Kárpov. Llavors, la trobada va ser terminada sense resultat per Florencio Campomanes, el president de la FIDE i es va anunciar una nova trobada uns mesos despuix.

La finalisació va ser polèmica, ya que abdós jugadors varen declarar que preferien que continuara la trobada. Quan va anunciar la seua decisió en una conferència de prensa, Campomanes va citar la salut dels jugadors, que havien estat tensos per la duració de la trobada. Kárpov havia perdut 10 quilos i va ser hospitalisat vàries voltes.cita requerida Pero Kaspárov estava en un excelent estat de salut i extremadament ofés per la decisió de Campomanes, preguntant-li per qué estava clausurant la trobada si abdós jugadors volien continuar. Semblava que Kaspárov, que havia guanyat les últimes dos partides abans de la suspensió, sentia que guanyaria a pesar de la seua desventaja de 5-3. Semblava estar físicament més fort que el seu contrari i en les partides posteriors havia jugat un millor escacs.

La trobada seria a la postre el primer i única trobada d'un campeonat del món en ser abandonat sense resultat. Les relacions de Kaspárov en Campomanes i la FIDE es varen estropejar enormement i la baralla entre ells finalment va aplegar fins al seu punt cim en 1993 en la ruptura de Kaspárov de la FIDE.

Campeó del món

[editar | editar còdic]

La segona trobada Kárpov-Kaspárov en 1985 va ser organisat en Moscou al millor de 24 partides, a on el primer jugador que aplegara a 12,5 conseguiria el títul. Els resultats de la trobada anterior no es conservarien. En el cas d'un empat a 12 punts, Kárpov conservaria el títul; i en cas de ser Kaspárov el guanyador, Kárpov tindria dret de resquit a l'any següent. Kaspárov va assegurar el títul a l'edat de 22 anys, 6 mesos i 27 dies, per un marcador de 13-11. Açò va trencar el récort del campeó mundial més jove, ostentat durant vint anys per Mijaíl Tal, que tenia vintitrés quan va derrotar a Mijaíl Botvínnik en 1960. Kaspárov va mantindre eixe récort durant 39 anys, fins que el 12 de decembre de 2024 va ser superat per l'indi Dommaraju Gukesh, qui es va coronar campeó mundial en sol 18 anys.

La victòria de Kaspárov en peces negres en la 16.ª partida ha segut reconeguda com una de les obres mestres de tots els temps en l'història de l'escacs.

La trobada de resquit va tindre lloc en 1986, en Londres i Leningrado (actual Sant Petersburgo), jugant-se 12 partides en cada ciutat. En un moment de la trobada, Kaspárov va obrir una brecha de tres punts i semblava decidit en el seu camí a una decisiva victòria del duel. Pero Kárpov es va ficar en la lluita guanyant tres partides consecutives per a nivellar el marcador. En este moment, Kaspárov va despedir a un dels seus entrenadors, el Gran Mestre Yevgueni Vladímirov, acusant-ho de vendre la seua preparació d'obertures a l'equip de Kárpov (com va descriure en l'autobiografia de Kaspárov Repte sense llímits). Kaspárov va guanyar una atra partida per a mantindre el seu títul per un marcador final de 12,5-11,5.


Novament abdós jugadors es varen trobar pel campeonat mundial de 1987 jugat en Sevilla, ya que Kárpov s'havia classificat en les trobades de candidats per a convertir-se en el retador oficial. Va ser la primera volta que dos jugadors soviètics disputaven un mundial complet fòra de l'URSS. Este duel va ser molt disputat, sense concedir més d'un punt de ventaja per part de cap jugador en cap moment. Kaspárov estava un punt per davall en la partida final, necessitant una victòria per a mantindre el seu títul. Va resultar una llarga i tensa partida en la que Kárpov es va deixar un peó just abans del primer control de temps i Kaspárov finalment va guanyar un llarc final. Kaspárov va retindre el seu títul ya que la trobada va terminar en empat en un marcador de 12-12. Tot açò significa que Kaspárov havia jugat quatre voltes contra Kárpov en el periodo 1984-1987, una estadística sense precedents en l'escacs. Les trobades organisades per la FIDE havien tingut lloc cada tres anys des de 1948, i solament Mijaíl Botvínnik va eixercir el seu dret a resquit abans de Kárpov.

Kaspárov va demostrar el seu desembaràs mediàtic apareixent en una entrevista en la revista nortamericana Playboy, que va ser publicada en novembre de 1989.

Una quinta trobada entre Kaspárov i Kárpov va ser celebrat en Nova York i Lió (França) en 1990, en 12 partides en cada ciutat. Una atra volta, el resultat va ser apretat, guanyant Kaspárov per 12,5-11,5.

Ruptura en la FIDE

[editar | editar còdic]

En el títul de Campeó del Món en la mà, Kaspárov va escomençar a batallar contra la FIDE, com Bobby Fischer havia fet vint anys abans pero esta volta des de dins de la FIDE. Escomençant en 1986, va crear la Associació de Grans Mestres (GMA), una organisació que representa a ajedrecistas i els donava més que les activitats de la FIDE. Kaspárov va assumir un paper de líder. El major guany de la GMA va ser l'organisació d'una série de sis tornejos de la Copa del Món per als jugadors d'èlit. Va existir una relació a voltes difícil en la FIDE i una espècie de treua va ser mediada per Bessel Kok, un home de negocis neerlandés.

Esta treua va durar fins a 1993, el moment en que un nou retador s'havia classificat a través d'un cicle de candidats de la FIDE per a la següent defensa de Kaspárov: Nigel Short, un gran mestre internacional britànic que havia derrotat a Kárpov en les semifinals del cicle de candidats de 1992, i despuix a Jan Timman en la final. Despuix d'un confús i condensado procés de subasta es va conseguir una menor finançació de l'esperada (Nigel Short: Busca de la Corona, per Cathy Forbes), el campeó del món i el seu retador varen decidir jugar fòra de la jurisdicció de la FIDE, baixe una atra organisació creada per Kaspárov cridada la Associació Professional d'Escacs (PCA).

En una entrevista en 2007, Kaspárov diria que la ruptura en la FIDE va ser el pijor error de la seua carrera, ya que va ferir a l'escacs durant molt temps.[8]

Kaspárov i Short varen ser expulsats de la FIDE i varen jugar la seua ben patrocinat trobada en Londres. Kaspárov va guanyar convincentemente per 12½—7½. La trobada va aumentar considerablement l'interés per l'escacs en el Regne Unit, en un nivell de cobertura sense precedents en el Canal 4. Mentrestant, la FIDE va organisar una trobada pel Campeonat del Món entre els semifinalistes eliminats del cicle de candidats: Jan Timman i el excampeón del món Kárpov, qui va guanyar per 12½-8½.

Després d'estes trobades, Kárpov era proclamat el campeó mundial de la FIDE, mentres que Kaspárov, campeó de la PCA, reclamava per a sí el títul de campeó mundial d'Escacs Clàssic, sobre la tradició de que solament és campeó del món qui venç al campeó reinante. Aixina començava un cisma del títul mundial d'escacs que va durar 13 anys.


Kaspárov va defendre el seu títul en 1995 en una partida contra la superestrella índia Viswanathan Anand en el World Trade Center de Nova York. Kaspárov va véncer la trobada per 4 victòries a 1 en 13 taules. Va ser l'últim Campeonat del Món en ser disputat baix els auspicis de la PCA, que va colapsar quan Intel, un dels seus majors partidaris, va terminar el seu patrocini.

Kaspárov va intentar organisar una atra trobada pel Campeonat del Món, baixe una atra organisació, la World Chess Association (WCA) junt a l'organisador del Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Linares Luis Rentero. Alekséi Shírov i Vladímir Krámnik varen jugar en Cazorla (Jaén, Espanya) una trobada de candidats per a decidir el retador, que va guanyar contra tot pronòstic Shírov. Pero quan Rentero va admetre que els fondos requerits i promesos mai s'havien materialisat, la WCA es va afonar.

Açò va deixar a Kaspárov varat, pero encara va aparéixer una atra organisació basada en BrainGames.com, dirigida per Raymond Keene. No es va celebrar cap trobada contra Shírov i les conversacions en Anand varen fracassar, per lo que es va celebrar una trobada contra Krámnik.

Pèrdua del títul

[editar | editar còdic]

La trobada Kaspárov-Krámnik va tindre lloc en Londres en la segona mitat de 2000. Krámnik havia segut alumne de Kaspárov en la llegendària escola d'escacs Botvínnik/Kaspárov en Rússia i havia treballat en l'equip de Kaspárov durant la trobada de 1995 contra Viswanathan Anand.

El millor preparat Krámnik va guanyar la partida 2 contra la Defensa Grünfeld de Kaspárov i va conseguir posicions guanyadores en les partides 4 i 6. Kaspárov va cometre un error decisiu en la partida 10 en la Defensa Nimzo-Índia, que Krámnik va explotar per a guanyar en 25 moviments. En blanques, Kaspárov no va poder trencar la passiva pero sòlida Defensa Berlinesa de la Obertura espanyola i Krámnik va entaular satisfactòriament totes les seues partides en negres. Krámnik va guanyar la trobada 8,5-6,5 i per primera volta en quinze anys Kaspárov no va tindre cap títul mundial. Es va convertir en el primer jugador en perdre un títul de campeó del món sense guanyar una partida des de la derrota d'Emanuel Lasker davant José Raúl Capablanca en 1921.

Despuix de la pèrdua del títul, Kaspárov va encadenar vàries victòries en grans tornejos i va permanéixer com el jugador en millor classificació del món, per davant d'abdós campeons del món. En 2001 va rebujar l'invitació al Torneig de candidats de Dortmund de 2002 per al títul clàssic, reivindicant que els seus resultats li concedien un resquit contra Krámnik.[9]

Per estos grans resultats i el seu estatus com a número 1 del món en gran part de l'opinió pública, Kaspárov va ser inclós en el cridat "Acort de Praga", planejat per Yasser Seirawan que intentava reunificar els dos títuls de Campeó del Món. Kaspárov devia jugar una trobada contra el campeó del Món de la FIDE Ruslán Ponomariov en setembre de 2003, pero va ser suspés despuix que Ponomariov rebujara firmar el seu contracte. En el seu lloc, s'havia planejat una trobada en Rustam Kasimdzhánov, vencedor del Campeonat Mundial de la FIDE de 2004, que anava a celebrar-se en giner de 2005 en els Emirats Àraps Units. Este també va fallar per la falta de fondos. Els plans per a celebrar la partida en Turquia varen aplegar massa vesprada. Kaspárov va anunciar en giner de 2005 que estava cansat d'esperar que la FIDE organisara la seua trobada i va decidir parar tots els seus esforços de reconquistar el títul de Campeó del Món.

Retirada de l'escacs

[editar | editar còdic]

Despuix de guanyar el prestigiós Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Linares per novena volta, Kaspárov va anunciar el 10 de març de 2005 que es retiraria de la competició d'escacs. Va citar com a raó la falta d'objectius personals en el món de l'escacs (va comentar quan va guanyar el Campeonat de Rússia d'escacs en 2004 que havia segut l'últim gran títul que mai hi havia ganado) i va expressar la seua frustració en el fracàs d'reunificación del títul mundial.

Kaspárov va dir que podria jugar alguns tornejos de partides ràpides per diversió, pero que intentaria invertir el seu temps en els seus llibres, incloent la série Els meus Grans Predecessors i un treball a cavall entre la presa de decisions en l'escacs i atres àrees de la seua vida i continuaria involucrat en la política russa, que veu com "dirigida cap al mal camí."

Kaspárov ha estat casat tres voltes: en Masha Arápova, en qui va tindre una filla abans de divorciar-se; en Yulia Vovk, en qui va tindre un fill abans del seu divorç en 2005 i en Daria Tarásova, en qui també va tindre un fill.[10][11]

Escacs despuix de la retirada

[editar | editar còdic]

El 22 d'agost de 2006, en la seua primera partida pública des de la seua retirada, Kaspárov va jugar en el Torneig d'Escacs de Lichthof, un torneig blitz jugat a 5 minuts més 3 segons d'increments per jugada. Kaspárov va empatar en la primera plaça en Anatoli Kárpov, en 4.5/6.[12]

Entre el 21 al 25 de setembre de 2009, Kaspárov va jugar novament contra Kárpov, esta volta en una trobada d'exhibició en la ciutat espanyola de Valéncia jugat a 12 partides (8 ràpides i 4 de blitz). Kasparov va guanyar per 9 punts a 3.[13]

En juliol de 2021, Kasparov participa en el Grand Chess Tour de Croàcia en la modalitat blitz. El ajedrecista de Bakú va quedar últim en el seu grup en un resultat de huit derrotes i unes taules.[14]

Política

[editar | editar còdic]

La participació política de Kaspárov va escomençar en els anys 1980. Es va unir al Partit Comuniste de l'Unió Soviètica en 1984 i en 1987 va ser elegit al Comité Central de Komsomol. Pero en 1990 va deixar el partit i en maig va prendre part en la creació del Partit Democràtic de Rússia. En juny de 1993, es va involucrar en la creació del bloc de partits "Elecció de Rússia" i en 1996 va ser part de la campanya d'elecció de Borís Yeltsin. En 2001 va manifestar el seu respal a la televisió russa NTV.[15]


Despuix de la seua retirada de l'escacs en 2005, Kaspárov es va bolcar en la política i va crear el Front Cívic Unit, un moviment social el principal objectiu del qual és "treballar per a preservar la democràcia electoral en Rússia."[16] Ha jurat "restaurar la democràcia" en Rússia derrocant al president de Rússia Vladímir Putin, del que és un obert crític.[17][18][19]

Kaspárov va ser part en l'establiment de L'Atra Rússia, una coalició que incloïa al Front Cívic Unit de Kaspárov i varis partits nacionalistes i inclús d'extrema dreta, com l'illegalisat Partit Nacional Bolchevique d'Eduard Limónov, el Partit Republicà de Rússia de Vladímir Ryzhkov i atres organisacions.

El 10 d'abril de 2005, Kaspárov estava en Moscou en un event promocional quan va ser colpejat en el cap en un tauler d'escacs que acabava de firmar. Es va afirmar que l'assaltant li havia dit "et vaig voler pel teu escacs, pero els teus ideals polítics estan mal" immediatament abans de l'atac.[20] Kaspárov ha segut objecte d'atres episodis similars.[21][22]


Kaspárov va ajudar a organisar la Marcha del Desacort de Sant Petersburgo el 3 de març de 2007 i la del 24 de març de 2007, abdós involucrant a varis mils de persones reunides contra Putin i les polítiques de la governadora de Sant Petersburgo: Valentina Matviyenko.[23][24] El 14 d'abril, va ser arrestat breument per la policia de Moscou mentres encapçalava una manifestació. Va ser arrestat per unes 10 hores i lliberat.[25]

Va ser citat per FSB per ser sospitós de violar lleis anti-extremisme russes.[26] Esta llei va ser prèviament aplicada per la convicció de Borís Stomajin.[27][28]

Parlant sobre Kaspárov, el exgeneral de la KGB Oleg Kalugin ha remarcat: "No parle de detalls sobre la gent que com se sap estan ara tots morts perque ells varen anar públicament sorollosos. Yo estic callat, pero actualment només hi ha un home que és sorollós i pot estar en problemes: el Campeó del món d'escacs Kaspárov. Ha segut molt franc en els seus atacs contra Putin i crec que serà provablement el pròxim en la llista."[29]

En 1991, Kaspárov va rebre el premi Conservador de la Flama del Centre per a les Polítiques de Seguritat (un think tank nortamericà), per la resistència anticomunista i la propagació de la democràcia. Kaspárov va ser un receptor excepcional ya que el premi és concedit a "individus que dediquen les seues carreres públiques a la defensa dels valors dels Estats Units al voltant del món".[30]



En abril de 2007, Kaspárov va ser nomenat[31] membre de la junta directiva del Consell Assessor de Seguritat Nacional del Centre per a les Polítiques de Seguritat,[32] una "organisació de seguritat nacional apolítica sense ànim de lucre que s'especialisa en identificar polítiques, accions i recursos necessaris que són vitals per a la seguritat d'EEUU".[33] Kaspárov va confirmar açò i va afegir que va ser cessat poc despuix de rebre el premi. Va notar que no sabien les seues #afiliació i va sugerir que va ser inclós en la directiva per accident perque va rebre el premi de Conservador de la Flama en 1991 d'esta organisació.[34] Pero Kaspárov va mantindre la seua associació en el liderage neoconservador impartint discursos en think tanks com els de el Institut Hoover.[35]

En octubre de 2007, Kaspárov va anunciar la seua intenció de presentar-se a la presidència de Rússia com a candidat de la coalició L'Atra Rússia i va jurar lluitar per una "Rússia justa i democràtica". Despuix d'eixe més, va viajar a Estats Units apareixent en els programes de televisió de Stephen Colbert, Wolf Blitzer, Bill Maher i Chris Matthews.

El 24 de novembre de 2007, Kaspárov i atres crítics de Putin varen ser detinguts per la policia russa en un mítin de l'Atra Rússia en Moscou. Açò va ser despuix d'un intent dels manifestants de marchar en contra de la comissió electoral, que havia bloquejat als candidats de l'Atra Rússia de les eleccions al parlament.[36] Conseqüentment va ser penat en una condena a presó de cinc dies[37] i va ser lliberat de la presó el 29 de novembre.[38]


El 12 de decembre de 2007, Kaspárov va anunciar que havia retirat la seua candidatura presidencial per l'impossibilitat de llogar un saló de reunions a on a lo manco 500 dels seus seguidors pogueren celebrar una assamblea per a aprovar la seua candidatura, com és llegalment necessari. En expirar el determini en eixa data, era impossible per a ell seguir en la carrera electoral. La portaveu de Kaspárov va acusar al govern d'utilisar la repressió per a desalentar a tots de llogar un saló per a la reunió i va dir que la comissió electoral havia rebujat una proposta de que la reunió se celebrara en locals més menuts per separat al mateix temps en lloc d'en un sol saló.[39]

En març de 2010, Kaspárov va firmar la carta oberta de l'oposició de Rússia "Putin deu marchar-se", sent un dels principals autors d'esta campanya política.

Arrest polític

El 20 d'agost de 2012, Kaspárov va ser arrestat mentres protestava fòra del juí de Pussy Riot en Moscou, baixe el pretext d'haver mossegat a un oficial de policia. L'arrest va causar consternació en vàries organisacions de drets humans i alguns països en Occident. Kaspárov finalment va ser lliberat hores despuix, i el 25 d'agost va ser trobat inocent dels càrrecs pels que li'l va detindre.

Des de juny de 2013, Garri Kasparov no ha tornat a Rússia,[40] ell passa cada estiu en Makarska, prop de Split, i entén be el croata per lo que va gestionar la ciutadania en Croàcia (país pertanyent a l'Unió Europea),[41] la qual va obtindre en 2014.[42]

En 2015, Kasparov va publicar el seu llibre Winter Is Coming: Why Vladimir Putin and the Enemies of the Free World Must Be Stopped. Kaspárov seguix criticant al govern de Putin i sent actiu en l'esfera política.[43]

Kasparov recolza el reconeiximent del genocidi armeni.[44]


En 2022, davant l'edició d'un sagell del Partit Comuniste d'Espanya, al vore la hoz i el martell, va criticar el sagell per considerar-ho una vergonya, i preguntar-se en Twitter que si lo pròxim seria "posar una esvástica".[45] En decembre de 2023 l'activiste opositor rus Kasparov, va considerar que la excarcelación d'Alex Saab és una traïció als molts països que varen cooperar en la captura de l'empresari colombià. Saab va ser sancionat pel govern d'Estats Units per corrupció.[46]

Guanys en classificacions ajedrecísticas

[editar | editar còdic]

Els récorts de Kaspárov en l'èlit de l'escacs són:

  • Kaspárov manté el récort de ser el número 1 del món durant el periodo més llarc.
  • Kaspárov va tindre el major ELO del món de forma contínua des de 1986 fins a 2005. L'única excepció és que Vladímir Krámnik li va igualar en giner de 1996.[47] Va ser breument expulsat de la llista despuix de la seua ruptura en la FIDE en 1993, pero durant eixe temps va liderar la llista de la rival PCA. En el moment de la seua retirada, seguia sent número 1 del món, en una puntuació de 2812. La seua classificació ha caigut a la llista d'inactius des de giner de 2006.[48]
  • D'acort en els càlculs alternatius de Chessmetrics, Kaspárov va ser el jugador en més puntuació del món de forma contínua des de febrer de 1985 fins a octubre de 2004.[49] També manté la puntuació mija més alta de tots els temps en un periodo de 2 (2877) a 20 (2856) anys i és segon per darrere de Bobby Fischer (2881 vs 2879) en un periodo d'un any.
  • En giner de 1990 Kaspárov va conseguir superar la barrera de 2800 punts, trencant l'antic récort de Bobby Fischer de 2785 punts. En la llista de juliol de 1999 de la FIDE Kaspárov va alcançar el récort de 2851 punts d'ELO, la puntuació més alta mai conseguida fins que el noruec Magnus Carlsen la superara en 2012 aplegant a impondre un nou récort de 2872 en febrer de 2013.[50]

Olimpiades i uns atres grans tornejos per equips

[editar | editar còdic]

Kaspárov va jugar un total de huit Olimpíadas d'escacs. Va representar a l'URSS quatre voltes i atres quatre a Rússia, despuix de la ruptura de l'Unió Soviètica en 1991. En el seu debut en les Olimpiades en 1980, es va convertir en 17 anys en el jugador més jove en representar a l'Unió Soviètica o Rússia a eixe nivell, un récort que va ser batut per Vladímir Krámnik en 1992. En 82 partides, ha puntuat (+50 =29 -3), en un 78.7% i va guanyar un total de 19 medalles, incloent la medalla d'or en les huit competicions que va disputar. En l'Olimpiada de Moscou de 1994, va tindre un paper organisatiu significante, ajudant a llançar l'event en poc temps, en acabant de que Tesalónica cancelara la seua oferta com a sèu, unes poques semanes abans de les dates programades.


Els registres detallats de Kaspárov en les Olimpiades són:[51]

  • La Valeta (1980), 2.º reserva de l'URSS, 9.5/12 (+8 =3 -1), or per equips, bronze per taulers.
  • Lucerna (1982), 2.º tauler de l'URSS, 8.5/11 (+6 =5 -0), or per equips, bronze per taulers.
  • Dubái (1986), ORD tauler de l'URSS, 8.5/11 (+7 =3 -1), or per equips, or per taulers, or per performance.
  • Tesalónica (1988), ORD tauler de l'URSS, 8.5/10 (+7 =3 -0), or per equips, or per taulers, or per performance.
  • Manila (1992), ORD tauler de Rússia, 8.5/10 (+7 =3 -0), or per equips, or per taulers, argent per performance.
  • Moscou (1994), ORD tauler de Rússia, 6.5/10 (+4 =5 -1), or per equips.
  • Ereván (1996), ORD tauler de Rússia, 7/9 (+5 =4 -0), or per equips, or per taulers, argent per performance (rendiment).
  • Bled (2002), ORD tauler de Rússia, 7.5/9 (+6 =3 -0), or per equips, or per taulers.

Kaspárov va fer el seu debut internacional per a l'URSS en 16 anys en el Campeonat d'Europa per equips d'escacs de 1980 i va jugar representant a Rússia en 1992. Va guanyar un total de cinc medalles. Els seus resultats detallats són:[52]

  • Skara (1980), 2.º reserva de l'URSS, 5.5/6 (+5 =1 -0), or per equips, or per taulers.
  • Debrecen (1992), ORD tauler de Rússia, 6/8 (+4 =4 -0), or per equips, or per taulers, argent per performance.

Kaspárov també va representar a l'URSS una volta en l'Olimpiada de la Joventut, pero les senyes detallades estan incomplets en:[53]

  • Graz (1981), Tauler 1 de l'URSS, 9/10 (+8 =2 -0), or per equips.

Atres récorts

[editar | editar còdic]

Kaspárov manté el récort de més victòries en tornejos professionals de forma consecutiva, terminant primer o empatat en el primer en 15 tornejos individuals des de 1981 fins a 1990. La racha va ser tallada per Vasili Ivanchuk en Linares en 1991, a on Kaspárov va terminar 2.º, mig punt per baix d'ell. Els detalls del seu récort són:[54]

  • Biskek (1981), Campeonat de l'URSS, 12.5/17, 1.º empatat.
  • Bugojno (1982), 9.5/13, 1.º.
  • Moscou (1982), Interzonal, 10/13, 1.º.
  • Nikšić (1983), 11/14, 1.º.
  • Brusseles OHRA (1986), 7.5/10, 1.º.
  • Brusseles (1987), 8.5/11, 1.º empatat.
  • Ámsterdam Optiebeurs (1988), 9/12, 1.º.
  • Belfort (Copa del Món) (1988), 11.5/15, 1.º.
  • Moscou (1988), Campeonat de l'URSS, 11.5/17, 1.º empatat.
  • Reykjavík (Copa del Món) (1988), 11/17, 1.º.
  • Barcelona (Copa del Món) (1989), 11/16, 1.º empatat.
  • Skelleftea (Copa del Món) (1989), 9.5/15, 1.º empatat.
  • Tilburgo (1989), 12/14, 1.º.
  • Belgrat (Investbank) (1989), 9.5/11, 1.º.
  • Linares (1990), 8/11, 1.º.

Ademés dels seus resultats, Kaspárov ha guanyat 11 voltes el Óscar de l'Escacs, sent el major guanyador d'este premi. També ha ocupat el primer lloc de l'escalafó mundial de la FIDE en 23 ocasions.

Llibres i atres escrits

[editar | editar còdic]

Kaspárov ha escrit varis llibres d'escacs. Va publicar una autobiografia un tant controvertida quan tenia a penes 20 anys. Titulada originalment Fill del Canvi, que va anar posteriorment retitulada Repte Sense Llímits (Desafiu Sense Llímits en l'edició en castellà, Edicions Cúbiques, 1990). Este llibre va ser conseqüentment actualisat vàries voltes despuix d'haver-se convertit en Campeó del Món. El seu contingut és principalment lliterari, en un menut component d'escacs en clau de partides no comentades. Va publicar una colecció de partides comentades en els anys 1980: Gari Kaspárov: Vida, Partides, Carrera i este llibre també ha segut actualisat vàries voltes en edicions posteriors. Va comentar les seues pròpies partides de forma intensiva per a la série dels yugoslavo de Chess Informant i per a atres publicacions ajedrecísticas. En 1982, va ser coautor de Batsford Chess Openings en el gran mestre britànic Raymond Keene i este llibre va tindre un enorme èxit de vendes. Va ser actualisat en una segona edició en 1989. També va ser coautor de dos llibres d'obertures en el seu entrenador Aleksandr Nikitin en els anys 1980 per a la publicació britànica Batsford, sobre la Variants Clàssica de la Defensa Car-Kann i sobre la Variant Scheveningen de la Defensa Siciliana. Kaspárov també ha contribuït de forma intensiva a la série de cinc volums d'obertures Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs.

En 2007, va escriure "Com Imita la Vida a l'Escacs", un examen dels paralelismes entre la presa de decisions en escacs i el món dels negocis. En 2008 Kaspárov va publicar una necrológica comprensiva per a Bobby Fischer:

A sovint em pregunten si m'he trobat o enfrontat a Bobby Fischer. La resposta és no, mai vaig tindre eixa oportunitat. Pero inclús encara que ell em vea com a membre de la maligna organisació de l'escacs que sentia que li havia furtat i enganyat, sent no haver tingut mai l'oportunitat d'agrair-li personalment per lo que va fer pel nostre deport.[55]

És assessor cap de la publicació de llibres de Everyman Chess.

Série Els meus Grans Predecessors

[editar | editar còdic]

En 2003, es va publicar el primer del seu treball de cinc volums Gari Kaspárov en Els meus Grans Predecessors. Este volum, que tracta sobre els campeons mundials Wilhelm Steinitz, Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca i Alexander Alekhine i alguns dels seus forts contemporàneus, ha rebut grans elogis d'alguns crítics (incloent a Nigel Short), encara que va ser criticat per uns atres per imprecisions històriques i anàlisis de partides copiats directament de fonts no atribuïdes. Per mig de sugerències en la web del llibre, molts d'estos defectes varen ser corregits en les següents edicions i traduccions. A pesar d'això, el primer volum va guanyar el Premi al Llibre de l'Any de la Federació Britànica d'Escacs en 2003. El volum dos, que cobria a Max Euwe, Mijaíl Botvínnik, Vasili Smyslov i Mijaíl Tal, va aparéixer a finals de 2003. El volum tres, que cobria a Tigrán Petrosián i Borís Spaski, va aparéixer a principis de 2004. En decembre de 2004, Kaspárov va llançar el volum quatre, que cobria a Samuel Reshevsky, Miguel Najdorf i Bent Larsen (cap d'estos va ser Campeó del Món), pero se centrava principalment en Bobby Fischer. El quint volum es va dedicar a les carreres ajedrecísticas del Campeó del Món Anatoli Kárpov i el seu retador Víktor Korchnói i va ser publicat en març de 2006.

Serie Escacs Modern

[editar | editar còdic]

Despuix de la publicació de la série Els meus grans predecessors, Gari Kaspárov va iniciar una nova série titulada Sobre l'escacs modern, que va a constar de cinc llibres. El primer llibre d'esta série du per títul Revolució en els anys 70 (publicat en març de 2007) i està dedicat a resaltar la gran importància de la preparació de les obertures en la nova era iniciada per Fischer i Kárpov. El segon llibre de la série es titula Kaspárov vs Kárpov 1975-1985 (publicat en setembre de 2008) i cobrix en amplitut les trobades per al campeonat del món celebrats en 1984 i 1985, analisant en profunditat les partides, aixina com donant la seua visió sobre els aspectes no ajedrecísticos que varen rodejar la trobada.

Kaspárov contra computadores

[editar | editar còdic]

Deep Thought, 1989

[editar | editar còdic]

Kaspárov va derrotar fàcilment 2-0 a la computadora Deep Thought en una trobada a dos partides en 1989.

Deep Blue, 1996

[editar | editar còdic]

En febrer de 1996, en Filadèlfia, la computadora d'escacs d'IBM Deep Blue va derrotar a Kaspárov en una partida utilisant controls de temps convencionals, en la primera partida de la trobada. Pero Kaspárov es va recuperar be, conseguint tres victòries i dos taules per a guanyar fàcilment la trobada. Kaspárov havia demostrat un control d'estratègia molt més allà de les aplastants tàctiques de força bruta de la màquina. Deep Blue podia calcular 200 millons de posicions per segon, pero caria de la sensibilitat necessària per a apoderar-se de la subtilea del joc posicional, sagell del verdader mestrage.

Deeper Blue, 1997

[editar | editar còdic]

En maig de 1997, una versió actualisada de Deep Blue coneguda extraoficialment com «Deeper Blue»,[56] va derrotar a Kaspárov 3½-2½ en un ben publicitado trobada a sis partides. La trobada estava empatada despuix de cinc partides, pero Kaspárov va ser vençut en la Partida 6. Esta va ser la primera volta que una computadora havia derrotat al campeó del món en competició. Es va realisar un documental sobre esta famosa trobada titulada Game Over: Kasparov and the Machine. No obstant, deuria resaltar-se, que en la partida 6, Kaspárov va cometre un error garrafal al principi de la partida. Kaspárov cita el cansanci i el descontent en la conducta de l'equip d'IBM com la raó principal.

Kaspárov va alegar que varis factors havien pesat contra ell en esta trobada. En particular, se li va denegar l'accés a les partides recents de Deep Blue, en contrast en l'equip de la computadora que podia estudiar centenars de les de Kaspárov.

Despuix de la derrota, Kaspárov va dir que en ocasions va vore una inteligència profunda i creativitat en els moviments de la màquina, sugerint que durant la segona partida, varen intervindre jugadors humans, contravenint les regles. IBM va negar que enganyaren, dient que l'única intervenció humana va ocórrer entre partides. Les regles proporcionades pels desenrolladors per a modificar el programa entre partides, una opció que dien que utilisaven per a apuntalar debilitats en el joc de la computadora que apareixien durant el curs de la partida. Kaspárov va solicitar còpies dels logs de la màquina, pero IBM els va negar, encara que la companyia va publicar posteriorment els logs en Internet.[57] Kaspárov va solicitar un resquit, pero IBM ho va rebujar i va retirar a Deep Blue.

Kaspárov manté que li havien dit que el match anava a ser un proyecte científic, pero que pronte es va descobrir que IBM solament volia derrotar-li.

Deep Junior, 2003

[editar | editar còdic]

En giner de 2003, va participar en un match a sis partides en controls de temps clàssics en un premi d'un milló de dólars que va ser denominat per la FIDE com a Campeonat del Món "Home vs. Màquina", contra Deep Junior.[58] El motor de la computadora evaluava tres millons de posicions per segon.[59] Despuix d'una victòria cada u i tres taules, es va deixar tot per a la partida final. La partida final de la trobada va ser televisada per ESPN2 i va ser vista per una estimació de 200-300 millons de persones. Despuix d'alcançar una posició decent Kaspárov va oferir les taules, que varen ser acceptades pronte per l'equip de Deep Junior. Quan li varen preguntar per l'oferiment de taules, Kaspárov va dir que temia cometre un gran error.[60] Originalment es va planejar com un torneig anual, pero la trobada no es va repetir.

X3D Fritz, 2003

[editar | editar còdic]

En novembre de 2003, va participar en un joc a quatre partides contra el programa d'ordenador X3D Fritz (que es dia que tenia un ELO estimat de 2807), utilisant un tauler virtual, ulleres 3D i un sistema de reconeiximent del parla. Despuix de dos taules i una victòria cada u, la trobada X3D Home Màquina va terminar en empat. Kaspárov va rebre 175.000 dólars pel resultat i es va dur a casa un trofeu d'or. Kaspárov va continuar llamentant-se de l'error fatal de la segona partida que li va costar un punt crucial. Sentia que havia sobrepassat a la màquina i jugat be. "Només vaig cometre un error pero desafortunadament eixe error em va fer perdre la partida".

Federació Internacional d'Escacs en 2014

[editar | editar còdic]

El president de la Federació Internacional d'Escacs des de 1995 és el millonari rus Kirsán Iliumzhínov. Gari Kaspárov es presenta com a aspirant a la presidència de la FIDE, per a això va començar una campanya en els 178 països integrants de la FIDE, les eleccions varen ser l'11 d'agost de 2014.[61][62] El rus Kirsán Iliumzhínov, que du molts anys en el càrrec, va ser declarat guanyador per 110 vots contra 61, en una elecció realisada al marge de l'Olimpiada d'Escacs 2014, en Noruega. La notícia va causar descontent entre molts aficionats de l'escacs, Kaspárov despuix de donar-se a conéixer el resultat va declarar que era un dia molt trist per a ell, ademés de difondre via Twitter que ell i el seu equip mai deixarien de treballar pel ben de l'escacs.

Atres senyes

[editar | editar còdic]
  • en 1993, va ser assessor i hombremarca del videojoc d'escacs Kasparov's Gambit de Electronic Arts.
  • ha segut reconegut com l'inventor del Escacs alvançat en 1998, una nova forma d'escacs en la que un humà i un ordenador juguen conjuntament.
  • té dos paléss europees: EP1112765A4: MÉTODO PER A JUGAR A UN JOC DE LOTERIA I SISTEMA PER A REALISAR EL MATEIX de 1998 i EP0871132A1: MÉTODO DE JUGAR A UN JOC DE LOTERIA I SISTEMA APROPIAT de 1995.
  • The Test of Clave (Russian Chess) (1986, Pergamon Pr)
  • Match pel Campeonat del Món d'Escacs: Moscou, 1985 (1986, Everyman Chess)
  • Chiquet del canvi: una autobiografia (1987, Hutchinson)
  • Partides del Campeonat Londres-Leningrado (1987, Everyman Chess)
  • Repte sense llímits (1990, Grove Pr)
  • Desafiu sense llímits (1990, Edicions Cúbiques) - edició en castellà.
  • La Siciliano Scheveningen (1991, B.T. Batsford Ltd)
  • La defensa índia de dama: el Sistema Kaspárov (1991, B.T. Batsford Ltd)
  • Kaspárov contra Kárpov, 1990 (1991, Everyman Chess)
  • Kaspárov sobre l'índia de rei (1993, B.T. Batsford Ltd)
  • El repte de l'escacs de Garry Kaspárov (1996, Everyman Chess)
  • Lliçons d'escacs (1997, Everyman Chess)
  • Kasparov Against the World: The Story of the Greatest Online Challenge (2000, Kasparov Chess Online)
  • Els meus grans predecessors, partix I (2003, Everyman Chess)
  • Els meus grans predecessors, partix II (2003, Everyman Chess)
  • ¡Jaquemate!: El meu primer llibre d'escacs (2004, Everyman Mindsports)
  • Els meus grans predecessors, partix III (2004, Everyman Chess)
  • Els meus grans predecessors, partix IV (2004, Everyman Chess)
  • Els meus grans predecessors, partix V (2006, Everyman Chess)
  • Cóm la vida imita a l'escacs (2007, William Heinemann Ltd.)
  • Garry Kaspárov en l'escacs modern, partix 1: Revolució en els anys 70, (2007, Everyman Chess)
  • Garry Kaspárov en l'escacs modern, partix 2, Kaspárov contra Kárpov 1975–1985, (2008, Everyman Chess)
  • Garry Kaspárov en l'escacs modern, partix 3, Kaspárov contra Kárpov 1986–1987, (2009, Everyman Chess)
  • Garry Kaspárov en l'escacs modern, partix 4, Kaspárov contra Kárpov 1988–2009, (2010, Everyman Chess)
  • Garry Kaspárov contra Garry Kaspárov, partix 1 (2011, Everyman Chess)
  • The Blueprint: Reviving Innovation, Rediscovering Risk, and Rescuing the Free Market (2013, W. W. Norton & Co)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Kaspárov s'Unix a la Carrera Presidencial Russa». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2007. Consultat el 30 de setembre de 2007.
  2. MartinNoticias. «Gary Kasparov rebrà premi de drets humans». Consultat el 8 d'abril de 2013.
  3. 3,0 3,1 «Garry Kasparov -- Britannica Online Encyclopedia». www.britannica.com. Archivat des d'el original, el 2008-06-22. Consultat el 2026-05-26.
  4. Repte Sense Llímits una autobiografia de Gari Kaspárov en Donald Trelford, ISBN 0-00-637358-5
  5. Stephen Ham. «El Jove Rei» (PDF). Chesscafe. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  6. «ICC Help: entrevista». Internet Chess Club. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  7. «Campeonat Mundial d'Escacs 1982-84 Fase de Candidats». Mark Weeks' Chess Pages. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  8. «'My decision to break away from fide was a mistake'» (en en). DNA Índia. Consultat el 2026-05-26.
  9. This Week in Chess.Consultat el 23 de giner de 2008.
  10. «News» (en en). The Scotsman. Consultat el 2026-05-26.
  11. «[1]». Consultat el 2026-05-26 (en en-US).
  12. «El Credit Suisse Blitz – en imàgens».
  13. «notícies d'escacs - Kasparov guanya el duel contra Karpov en Valéncia».
  14. «Pairings & Results - Blitz A | Grand Chess Tour». grandchesstour.org. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2021. Consultat el 2021-07-10.
  15. «Гарри Каспаров». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  16. «La Llegenda de l'Escacs Rus Kaspárov per a Establir el Front d'Unió Civil».
  17. «Kaspárov lidera una manifestació en Sant Petersburgo contra els dissidents». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  18. «El nou gambito del Campeó d'Escacs Kaspárov: la política». Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2013. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  19. «¿Per qué Putin no pararà davant ningú per a esclafar la nova revolució russa». Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2008. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  20. «Fotos de l'assalt de Moscou». The Federal Post - Chessbase. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  21. «Kaspárov maltractat per la policia en una protesta en Moscou». The Moscow Claves - Chessbase. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  22. «Notícies impactants: Kaspárov assaltat de nou». Mosnewsm.com - Chessbase. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  23. «Els Protestants Anti-Kremlin colpejats per la policia». Archivat des d'el original, el 14 de març de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  24. «L'oposició russa demòcrata esclafada». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  25. BBC News. «Kaspárov arrestat en Moscou». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  26. Neil Buckley. «L'inteligència russa interroga a Kaspárov sobre "incitació a l'extremisme"». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  27. «Activiste Judeu Convicte en Rússia». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2001.
  28. Oksana Chelysheva. «Declaració de la Societat d'Amics Rus-Chechens despuix de la seua clausura forçada». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  29. Amanda Rivkin. «Sèt Preguntes: Part de l'Entrenament de la KGB Va Més allà». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  30. «Garri Kaspárov». News Europa. Consultat el 2023-04-11.
  31. «Mort Política de Kaspárov» (en rus). Consultat el 11 d'agost de 2007.
  32. «Informe Anual 2006 del Centre per a les Polítiques de Seguritat» (PDF). Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2007.
  33. «El Paper Central en la Política de Seguritat Nacional». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  34. «1991: Premi del Conservador de la Flama». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  35. «Gari Kaspárov apunta al poder de Vladímir Putin». Consultat el 22 d'octubre de 2007.
  36. «Kaspárov detingut per la Policia Russa». Consultat el 24 de novembre de 2007.
  37. Mansur Mirovalev. «Kaspárov Encarcerat per 5 Dies». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2007. Consultat el 24 de novembre de 2007.
  38. Misha Japaridze. «Kaspárov lliberat de la presó de Moscou». Consultat el 28 de novembre de 2007.
  39. «[2]». Consultat el 2026-05-26 (en en-US).
  40. chessbase. «Kasparov és croata».
  41. L'Informació. «Gary Kasparov ha solicitat nacionalitat croata». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 9 de novembre de 2015.
  42. emol. «Ex campeó d'escacs Gary Kasparov i opositor a Putin obté el passaport croata». Consultat el 9 de novembre de 2015.
  43. «'Winter is coming': les profecies complides de Kaspárov sobre Putin» (en és). elperiodicodeespana. Consultat el 2023-04-11.
  44. «https://twitter.com/kasparov63/status/856554032420225024» (en és). Twitter. Consultat el 2021-04-14.
  45. «Gary Kaspárov, davant l'edició d'un sagell del Partit Comuniste d'Espanya: “¡Quina vergonya!”» (en és). www.larazon.es. Consultat el 2023-04-11.
  46. «Les reaccions despuix de la lliberació d'Alex Saab: “És un dur colp a la credibilitat d'EE UU”». El Diari.
  47. «Classificació de tots els temps». Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2009. Consultat el 14 de febrer de 2008.
  48. «Archive de la FIDE: Top 100 Juliol de 2005». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2007.
  49. «Resumixen 1985-2005». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  50. «Gari Kaspárov». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  51. «Kaspárov, Garry».
  52. «Kaspárov, Gari».
  53. «OlimpBase :: 3rd World Youth O26 Team Chess Championship, Graz 1981, information». www.olimpbase.org. Consultat el 2026-05-26.
  54. «Welcome to the Chessmetrics site». www.chessmetrics.com. Consultat el 2026-05-26.
  55. L'Home de l'Escacs
  56. «IBM Research Game 2» (en anglés). Consultat el 16 d'abril de 2011.
  57. Kaspárov contra Deep Blue - Reproducció de les Partides, Web d'Investigació d'IBM
  58. «Kaspárov vs Deep Junior en giner de 2003». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  59. «Kaspárov: "Intuïció contra la força bruta de càlcul"». Consultat el 11 d'agost de 2007.
  60. [enllaç trencat]
  61. Món Deportiu. «Gary Kasparov: "Ya no es pot véncer a un ordenador"». Consultat el 12 de març de 2014.
  62. El País. «Sus al rei de l'escacs mundial». Consultat el 12 de març de 2014.
  63. [enllaç trencat]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Archiu:Wikiquote-logo.svg Garri Kaspárov en Viquidites. Commons


Referències

[editar | editar còdic]