Mijaíl Botvínnik

Archiu:Mikhail Botvinnik 1962.jpg

Mijaíl Botvínnik

Mijaíl Moiséyevich Botvínnik (Михаи́л Моисе́евич Ботви́нник; 17 d'agost de 1911-5 de maig de 1995) va ser un ajedrecista soviètic, sext campeó del món, títul que va guanyar vàries voltes entre 1948 i 1963.

Biografia

Botvinnik va nàixer el 17 d'agost de 1911, en Kuókkala (actual Répino), prop de San Petersburgo, en el sí d'una família judeua. El seu pare, Moisei Botvinnik (1878-1931), era tècnic dental i la seua mare, Shifra (Serafima) Rabinovich (1876-1952), dentiste, #lo que va permetre a la família viure fòra de la Zona d'Assentament, a la que estaven restringits la majoria dels judeus en el Imperi rus en eixe moment. Com a resultat, Botvinnik va créixer en l'avinguda Nevsky de Sant Petersburgo. El seu pare va prohibir parlar yidis en casa, i Mikhail i el seu germà major Isaak "Issy" varen assistir a escoles soviètiques.

En 1923, a l'edat de dotze anys, Mijaíl Botvínnik va deprendre a jugar a l'escacs en un companyer de l'escola del seu germà major, utilisant un tauler i peces de fabricació casera, i a l'instant es va enamorar del joc. Va terminar a mija taula en el campeonat de l'escola, va buscar consell d'un atre dels amics del seu germà, i va concloure que per a ell era millor pensar "conceptes concrets" i després derivar els principis generals d'estos. En 1924, Botvínnik va guanyar el campeonat de la seua escola, i va exagerar la seua edat per tres anys per a convertir-se en un membre de l'Assamblea d'Escacs de Petrogrado. Va guanyar els seus dos primers tornejos organisats per l'Assamblea. Poc despuix, Nikolái Krylenko, un devot jugador d'escacs i membre destacat del sistema llegal soviètic, va començar a construir una enorme organisació nacional d'escacs, i l'Assamblea va ser reemplaçada per un club en el Palau del Treball de la ciutat.

Botvínnik va començar a ser conegut en derrotar al campeó mundial, José Raúl Capablanca, en una exhibició de partides simultànees celebrada durant un dia de descans del Torneig Internacional de Moscou de 1925. Poc despuix va aplegar a la final del Campeonat de Leningrado i, en 1927, va debutar brillantemente en el 5.º Campeonat de l'URSS compartint el quint lloc. Despuix es va centrar en els seus estudis d'ingenieria i no va jugar tornejos en assiduïtat encara que va progressar ràpidament guanyant un torneig per a mestres en 1930 i el Campeonat de Leningrado.

Campeó soviètic

Als 24 anys d'edat, Botvínnik es trobava en l'èlit mundial de l'escacs, guanyant els més importants tornejos de l'época. Va ser vencedor (junt en Sale Flohr) en Moscou 1935, per davant d'Emanuel Lasker i Capablanca. Va guanyar també (junt en Capablanca) Nottingham 1936 i va empatar en el tercer lloc (darrere de Reuben Fine i Paul Keres) en el prestigiós torneig AVRO de 1938, a on varen competir els huit jugadors més forts del moment.^{cita requerida}

Despuix de finalisar la Segona Guerra Mundial, va mantindre conversacions secretes en Alexander Alekhine para la disputa del títul mundial, pero la mort prematura d'est va impedir el seu enfrontament.^{cita requerida}

Botvínnik va continuar en els seus èxits i, en 1948, va guanyar el títul mundial (que havia quedat vacant despuix de la mort d'Alexander Alekhine) en el torneig de L'Haya/Moscou. Va defendre exitosamente el seu títul en 1951 i 1954 davant David Bronstein i Vasili Smyslov despuix d'empatar abdós partides 12-12. Va perdre davant Smyslov en 1957 per 12,5-10,5, pero en la partida de resquit en 1958 es va impondre per 12,5-11,5. Davant Mijaíl Tal es va repetir l'història: va caure en 1960 (12,5-8,5), només per a recuperar-se en 1961 (13-8). Va tornar a caure en 1963, esta volta davant Tigrán Petrosián, pero est va ser el fi del seu regnat, ya que la FIDE havia abolit el dret a una partida de resquit, i Botvínnik va desistir de lluitar pel títul en el torneig de candidats.^{cita requerida}

Es va proclamar sis voltes campeó de la URSS i va ser membre de l'equip soviètic que va guanyar totes les Olimpíadas d'escacs entre 1954 i 1964, aixina com els campeonats d'Europa d'escacs de 1961 i 1965.^{cita requerida}

El seu estil era eminentment posicional i a això va afegir una sorprenent dedicació i estudi. Tot açò va contribuir a la seua llarga permanència en el màxim nivell. Va ser un gran jugador i va obtindre extraordinaris èxits contra rivals de primera categoria, com Paul Keres, Bronstein, Smyslov, Tal i Petrosián.^{cita requerida}

Des de 1970, va ser retirant-se del joc competitiu, dedicant-se al desenroll de programes d'escacs per a ordenadors i per a cooperar en el desenroll de jugadors jóvens. Els campeons mundials Anatoli Kárpov i Garri Kaspárov varen ser dos dels molts alumnes de la seua escola.^{cita requerida}

Vore també

• escacs

Enllaços externs

Mijaíl Botvínnik en Viquidites. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mijaíl Botvínnik.
• 40 posicions crítiques en les seues partides
• Biografia i partides