Viswanathan Anand

Archiu:Viswanathan Anand (2016).jpeg

Viswanathan Anand

Viswanathan "Vishy" Anand (en tamil, விஸ்வநாதன் ஆனந்த், Visvanātaṉ Āṉant; Mayiladuthurai, Chennai, Tamil Nadu, 11 de decembre de 1969) és un Gran Mestre indi d'escacs i quinzé Campeó del món d'escacs des de 2007 a 2013.

El 24 de decembre de 2000 es va proclamar campeó del món d'escacs de la FIDE despuix de véncer en la final a Alexéi Shírov. Va perdre el títul en 2002, despuix de caure en semifinals front a Vasili Ivanchuk, que a la seua volta va perdre la final front a Ruslán Ponomariov.

En guanyar el Campeonat Mundial d'Escacs 2007 es va convertir en el campeó mundial indiscutido de l'especialitat, títul que va revalidar en octubre de 2008 en véncer al rus Vladimir Krámnik en una trobada a dotze partides en el que es va impondre per un marcador de 6,5 a 4,5; en maig de 2010 en derrotar al búlgar Veselin Topalov també a dotze partides, en un marcador de 6,5 a 5,5.; i en maig de 2012 en derrotar a Boris Gelfand. Finalment va perdre el títul en 2013 davant el noruec Magnus Carlsen per un marcador de 6.5-3.5 punts.

És el primer campeó mundial d'escacs de l'Índia i, junt a Robert James Fischer, un dels únics ajedrecistas no soviètics en conquistar el títul mundial entre Botvínnik (1948) i l'era moderna. Va ser ademés el primer campeó del món en obtindre el títul baix tres formats distints: en 2000 per mig del sistema d'eliminació directa, en 2007 por sistema de lliga a doble regrés, i en 2008, 2010 i 2012 en trobades directes contra el retador.

És una celebritat en l'Índia, a on ha segut elegit deportista de l'any en múltiples ocasions. Anand es va convertir en el primer Gran Mestre de l'Índia i el seu màxim Elo alcançat va ser de 2817. Encara que residix actualment en Chennai, durant molts anys va viure en la localitat espanyola de Collado Mijà, prop de Madrit, per lo que parla espanyol de forma decorreguda.

Biografia

Viswanathan Anand va nàixer l'11 de decembre de 1969 en Chennai, Tamil Nadu, Índia, a on va créixer. El seu pare Krishnamurthy Viswanathan, director general retirat de Southern Railways, havia estudiat en Jamalpur, Bihar, i la seua mare Sushila era ama de casa, aficionada a l'escacs i una influent socialité. Anand és el menor de tres germans. És 11 anys menor que la seua germana i 13 anys menor que el seu germà. El seu germà major, Shivakumar, és gerent de Crompton Greaves en Índia i la seua germana major, Anuradha, és professora en Estats Units en l'Universitat de Míchigan.

Anand va començar a deprendre escacs des dels sis anys en la seua mare Sushila, pero va deprendre les #complexitat del joc en Manila, a on va viure en els seus pares des de 1978 fins als anys 80, mentres el seu pare treballava com a consultor pels Ferrocarrils Nacionals de Filipines. Va estudiar en la Don Bosco Matriculation Higher Secondary School, en Egmore, Chennai, i va obtindre una llicenciatura en Comerç de Loyola College, Chennai .

Anand es va casar en Aruna en 1996 i té un fill, Akhil, naixcut el 9 d'abril de 2011, i es diu en la forma patronímica tradicional Anand Akhil.

En agost de 2010, Anand es va unir a la junta directiva de Olympic Gold Quest, una fundació per a promoure i recolzar als deportistes d'èlit de l'Índia i als potencials jóvens talents. El 24 de decembre de 2010, Anand va ser l'invitat d'honor en els terrenys de l'Universitat de Guyarat, a on 20.486 jugadors varen crear un nou récort mundial d'escacs simultàneu en un sol lloc.

Anand ha segut considerat una persona senzilla en reputació d'abstindre's de estratagemas polítiques i sicològiques i, en canvi, se centra en el seu joc. Açò ho ha convertit en una figura molt volguda en tot lo món de l'escacs durant dos décades, com ho demostra el fet de que Garry Kasparov, Vladímir Krámnik i Magnus Carlsen, dels quals els dos primers varen ser rivals pel Campeonat Mundial durant la carrera de Anand, cada u ho va ajudar en els seus preparatius per al Campeonat Mundial d'Escacs 2010. A Anand a voltes se li coneix com el "Tigre de Madrás".

Anand va ser l'únic deportiste invitat al sopar oferit pel primer ministre indi Manmohan Singh per al president d'Estats Units, Barack Obama, el 7 de novembre de 2010.

A Anand se li va negar un doctorat honorari de l'Universitat de Hyderabad per la confusió sobre el seu estat de ciutadania; no obstant, més tarde Kapil Sibal, ministre de Desenroll de Recursos Humans de l'Índia, es va disculpar i va dir: "No hi ha cap problema al respecte, ya que Anand va acordar acceptar el títul en un moment convenient depenent de la seua disponibilitat". Segons The Hindu, Anand finalment es va negar a acceptar el doctorat.

Carrera

Anand és un ajedrecista molt complet, que no té un estil fix, i que posseïx un repertori molt ric i flexible. Té fama de ser un extraordinari jugador de partides ràpides i, certament, en vàries partides de torneig se li ha vist consumint molt manco temps del que, com a terme mig, gasten els seus rivals.

En 1991 va conseguir el seu primer triumfo important en guanyar el torneig Reggio Emilia per davant de Kaspárov i Kárpov entre uns atres.

Anand ha conquistat numerosos tornejos i premis internacionals. Entre ells, el prestigiós Óscar de l'Escacs que ha guanyat en 6 ocasions (1997, 1998, 2003, 2004, 2007 i 2008).

Anand és l'únic jugador que ha guanyat el super torneig de Wijk aan Zee (Corus 1989-2010) cinc voltes. Ell és el primer jugador que ha conseguit victòries en cada u dels tres grans supertorneos d'escacs: Corus/Wijk aan Zee (1989, 1998, 2003, 2004, 2006), Linares (1998, 2007, 2008) i Dortmund (1996, 2000, 2004).

Fins a 2008 ha guanyat el Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Villarrobledo en quatre ocasions, sent el ajedrecista que més voltes ho ha conseguit.

Campeonats jovenils

El primer impacte sério de Anand en l'escacs indi va ser com un jove de 14 anys, guanyant el Campeonat Nacional Sub-Junior 1983-84 en un puntaje perfecte de 9/9 punts. Des de 1983 fins a 1986 va ser el campeó Nacional Junior (menors de 19 anys), i en 1984 i novament en 1985 va guanyar el Lloyd’s Bank Junior Championship. També en 1984 i novament en 1985, Anand va guanyar el Campeonat Junior d'Àsia (menors de 19 anys), el més jove en alcançar esta distinció. Anand va culminar la seua carrera com júnior guanyant el Campeonat mundial jovenil d'escacs de 1987.

Campeonats nacionals

Va guanyar el Campeonat Nacional de l'Índia en 1986, 1987 i 1988.

Campeonats continentals

En 1986 va guanyar el Campeonat Internacional Àrap-Asiàtic d'Escacs. En 1989 va guanyar el segon Campeonat Asiàtic d'Escacs Actiu, celebrat en Hong Kong. En 1990 va guanyar el Campeonat Obert d'Escacs d'Àsia en Manila.

Campeonats mundials

Anand ha jugat varis cicles mundials.

En la primera arremesa de Anand en el Cicle del Campeonat del Món, va perdre en els quarts de final front a Anatoli Karpov, subcampeó 1990.

En 1995 es va enfrontar a Gari Kaspárov per la corona mundial versió PCA en el World Trade Center de Nova York.

En el Campeonat Mundial d'Escacs 1996 (FIDE), Anand va perdre el seu partit de quarts de final front a Kamsky, qui va aplegar a perdre el partit del Campeonat contra Karpov.

En 1997, Anand va guanyar els partits de knock-out en Groningen per una oportunitat per a desafiar a Karpov, Campeó del Món FIDE. A pesar de que venia a través d'una campanya extremadament àrdua de 31 partits en 30 dies, Anand va ser capaç d'empatar el partit regular, forçant un desempat ràpit. No obstant, el playoff va ser guanyat per Karpov, lo que li va permetre defendre el seu campeonat de la FIDE.

En l'any 2000, en un torneig celebrat en Teheran, Anand va derrotar en la final a Alexei Shirov, proclamant-se aixina en el primer campeó mundial d'escacs no rus despuix de 25 anys, títul que no va poder defendre en el Campeonat Mundial d'Escacs 2001/02 (FIDE), puix va perdre en semifinals front a Ivanchuk, qui a la seua volta perdria la final front a Ponomariov, qui va obtindre el títul de Campeó. Anand no va competir en el Campeonat Mundial d'Escacs 2004 (FIDE).

En el Campeonat Mundial d'Escacs 2005 (FIDE) celebrat en Sant Luis (Argentina), Anand va terminar empatat en el segon lloc en Peter Svidler. Sobre la base dels seus resultats en Sant Luis, Anand es va sembrar directament en el Campeonat Mundial d'Escacs 2007, un torneig de 8 participants a doble regrés, el qual va guanyar i es va proclamar Campeó a partir del 29 de setembre de 2007, per lo tant, va succeir a Kramnik com el posseïdor del títul del Campeonat del Món unificat i es va convertir en el quinzé Campeó Mundial d'Escacs.

Vishwanathan Anand va posar el seu títul en joc front a Vladimir Krámnik en el Campeonat Mundial d'Escacs 2008, el que va terminar el dia 29 d'octubre en el triumfo de Anand, retenint exitosamente la seua corona, de la mateixa manera que en el Campeonat Mundial d'Escacs 2010 en véncer a Topalov despuix de guanyar el 12° i últim joc clàssic l'11 de maig de 2010. En maig de 2012 es va enfrontar a Boris Gelfand per a defendre una atra volta el seu títul, el que novament va retindre, guanyant el desempat a joc ràpit despuix d'empatar els jocs clàssics.

Campeonat Mundial d'Escacs 1993 (FIDE)

La primera arremesa de Anand en el Cicle del Campeonat del Món es va produir durant l'últim dels cicles tradicionals de la FIDE que s'havien establit despuix de la Segona Guerra Mundial, encara que un cicle reduït al final per la separació de Kasparov de la FIDE en 1993. Anand va començar la seua campanya al Campeonat del món d'escacs guanyant la medalla d'or en el Campeonat Zonal d'Àsia 1990, clasificatorio per al Interzonal de Manila de finals d'eixe any. Ell va aplegar tercer en eixe Interzonal, un punt per darrere dels colíderes Vassily Ivanchuk i Boris Gelfand, d'esta manera va classificar per a les trobades de candidats. En 1991, es va enfrontar i va derrotar a Alexey Dreev en Madrás en la primera ronda de les trobades de candidats, pero va perdre front a Anatoli Karpov en Brusseles, en els quarts de final.

Campeonat Mundial d'Escacs 1995 (Clàssic). El partit contra Kaspárov

En 1995 "Vishy", com se li coneix familiarment en el món ajedrecístico, es va enfrontar a Gari Kaspárov per la corona mundial versió PCA.

En decembre de 1993 en 7,5 punts va obtindre el primer lloc empatat en Michael Adams en el torneig interzonal de la PCA en Groningen, el torneig suís més fort jugat fins a eixe moment. En el Torneig de Candidats de la PCA, va derrotar a Oleg Romanishin 5 a 2 en un partit al millor de 8 partides celebrat en Nova York en 1994, i després va seguir poc despuix en un derrocament decisiu de 5,5 a 1,5 sobre Adams en Linares en la semifinal. En Las Palmas en 1995, va derrotar a Gata Kamsky en la final pel dret a batre's en Garry Kasparov pel Campeonat Mundial d'Escacs 1995 (Clàssic). La trobada va tindre lloc en el World Trade Center de Nova York en setembre i octubre de 1995. Despuix d'una série inicial de 8 taules, Anand es va anotar la victòria en la novena partida, pero després va perdre 4 de les 5 següents. Al final Kaspárov va retindre el títul despuix de véncer per 10,5 a 7,5 (+4 =13 -1).

Campeonat Mundial d'Escacs 1996 (FIDE)

També en 1993, va disputar el Torneig Interzonal de Biel 1993 de la FIDE, aplegant 10.º en una competició ben estreta, no obstant va classificar per al Torneig de Candidats del Campeonat Mundial d'Escacs 1996 (FIDE). En este cicle de la FIDE, Anand va perdre el seu partit de quarts de final front a Kamsky, qui va aplegar a perdre el partit del Campeonat Mundial d'Escacs 1996 (FIDE) contra Karpov.

Campeonat Mundial d'Escacs 1998 (FIDE), el partit contra Karpov.

El Campeonat Mundial d'Escacs 1998 (FIDE) va ser disputat en giner en la ciutat de Lausana.

En 1997, Anand va guanyar els partits de knock-out en Groningen per una oportunitat per a desafiar a Karpov, Campeó del Món FIDE, derrotant a Predrag Nikolic 2 a 0, a Alexander Khalifman 3,5 a 2,5 (en el desempat ràpit i llampada), a Zoltan Almasi 2 a 0, a Alexey Shirov 1,5 a 0,5, a Boris Gelfand 1,5 a 0,5, i a Adams 5 a 4 en un bregat desempat de mort súbita. En el cicle 1998, la FIDE va sembrar polémicamente al reinante campeó Karpov directament en la final contra el guanyador de les sèt rondes d'eliminació simple del Torneig de Candidats. A pesar de que venia a través d'una campanya extremadament àrdua de 31 partits en 30 dies, Anand va ser capaç d'empatar el partit regular 3 a 3, forçant un desempat ràpit. No obstant, el playoff va ser guanyat 2 a 0 per Karpov, lo que li va permetre defendre el seu campeonat de la FIDE despuix de véncer per 5 a 3 (+4 =2 -2).

Campeonat Mundial d'Escacs 2000 (FIDE), la final contra Shirov

En l'any 2000, en un torneig celebrat en Teheran, entre el 20 i el 27 de decembre, Anand va derrotar en la final a Alexei Shirov per 3,5 a 0,5 (+3 =1 -0), proclamant-se aixina Campeó Mundial d'Escacs de la FIDE, despuix de derrotar a Viktor Bologan, a Smbat Gariginovich Lputian, a Bartlomiej Macieja, a Khalifman, i a Adams en les rondes preliminars.

En l'última partida, i en peces blanques, Anand va guanyar despuix de 41 moviments d'una Defensa francesa i es va convertir en el primer campeó no rus despuix de 25 anys.

Campeonat Mundial d'Escacs 2001/02 (FIDE)

Anand no va poder defendre el seu títul en el Campeonat Mundial d'Escacs 2001/02 (FIDE) celebrat en Moscou (Rússia) entre el 8 i el 14 de decembre de 2001. Només va aplegar a semifinals, perdent front a Ivanchuk despuix de derrotar a Olivier Touzane, Peter Heine Nielsen, Vladislav Tkachiev, Dreev i Shirov en les rondes anteriors. Al final Ponomariov va obtindre el títul.

Campeonat Mundial d'Escacs 2004 (FIDE)

Anand no va competir en el Campeonat Mundial d'Escacs 2004 (FIDE).

Campeonat Mundial d'Escacs 2005 (FIDE)

En el Campeonat Mundial d'Escacs 2005 (FIDE), celebrat en Sant Luis (Argentina), els contrincants varen ser Kasimdzhanov, Adams, Lékó, Anand, Topalov, Morozévich, Svidler i Polgar. Anand va terminar empatat en el segon lloc en Peter Svidler en 8,5 punts d'un total de 14 partits, a 1,5 punts del guanyador, Veselin Topalov.

Campeonat Mundial d'Escacs 2007, campeó mundial

Sobre la base dels seus resultats en Sant Luis, Anand es va sembrar directament en el Campeonat Mundial d'Escacs 2007 en Ciutat de Mèxic, un torneig de 8 participants -Krámnik (per llavors Campeó mundial), Anand, Svidler, Morozévich, Aronian, Lékó, Gélfand i Grishchuk- a doble regrés, el qual va guanyar en 9 punts de 14 punts possibles, a un punt de ventaja sobre Vladímir Krámnik i Boris Gelfand.

Es proclama Campeó a partir del 29 de setembre de 2007, per lo tant, va succeir a Kramnik com el posseïdor del títul del Campeonat del Món unificat i es convertix en el quinzé Campeó mundial en impondre's en el Campeonat Mundial d'Escacs 2007 en Mèxic D.F.

Campeonat Mundial d'Escacs 2008, el duel contra Krámnik

Anand va posar el seu títul en joc front al retador rus Vladimir Krámnik en el Campeonat Mundial d'Escacs 2008, una trobada pactada a 12 partides. Estava programat per a celebrar-se entre el 14 d'octubre i el 2 de novembre de 2008 en el Palau Federal d'Art i Exposicions en Bonn, (Alemània). No obstant, la trobada va terminar el dia 29 d'octubre en el triumfo de Anand per 6,5 a 4,5 (+3 -1 =7), retenint exitosamente la seua corona. El premi d'1,5 millons d'euros (que incloïa imposts i un percentage per a la Fide) va ser repartit en parts iguals com estava estipulat en les bases. La trobada va usar el control de temps clàssic: 120 minuts per a les primeres 40 jugades, 60 minuts per a les següents 20 i després 15 minuts per al terminar la partida. A partir del moviment 61 hi havia un increment de 30 segons.

Campeonat Mundial d'Escacs 2010, el duel contra Topalov

Anand va defendre en èxit el seu títul en el Campeonat Mundial d'Escacs 2010 en véncer en Sofia (Bulgària) per 6,5 a 5,5 al retador Topalov despuix de guanyar el 12.º i últim joc clàssic programat per al partit. L'11 de maig de 2010 revalida el seu títul de Campeó mundial.

Campeonat Mundial d'Escacs 2012, el duel contra Gelfand

En maig de 2012 es va enfrontar a Boris Gelfand, guanyador del World Championship Candidates (2011), per a defendre novament el seu títul de Campeó Mundial. Va guanyar el Campeonat Mundial d'Escacs Anand-Gelfand (2012) per 2,5 a 1,5 (+1 =3 -0) en el desempat a joc ràpit despuix d'empatar els jocs clàssics 6 a 6 (+1 -1 =10).

Campeonat Mundial d'Escacs 2013, derrota davant Carlsen

El 9 de novembre de 2013 va arrancar una nova defensa del títul, esta volta davant el noruec Magnus Carlsen en la ciutat índia de Chennai. Encara que el duel estava previst a 12 partides, l'aspirant es va alçar en el títul al final de la dècima, invicte, per 6,5 a 3,5 (+3 -0 =7).

Tornejos

Anand és l'únic jugador que ha guanyat el super torneig de Wijk aan Zee (Corus 1989-2010) cinc voltes. Ell és el primer jugador que ha conseguit victòries en cada u dels tres grans supertorneos d'escacs: Corus/Wijk aan Zee (1989, 1998, 2003, 2004, 2006), Linares (1998, 2007, 2008) i Dortmund (1996, 2000, 2004).

Un dels primers èxits importants de Anand en tornejos internacionals que li va dur a l'atenció internacional va ser el seu empat en el primer lloc en el Sakthi Finance International Grandmasters Chess Tournament en 1987, lo que li va permetre guanyar la seua tercera norma d'GM, i, per lo tant, convertir-se en el gran mestre més jove del món en eixe moment.

En 1989 va competir en el 4 º Festival Internacional de Jocs en França, 2.º en la colocació en els Veterans vs Torneig Jovenil, a pesar de que va ser primer en la categoria jovenil. Durant eixe event va derrotar als excampeones del món Mijaíl Tal i Boris Spassky en les seues trobades individuals.

En 1990 va guanyar el Festival d'Escacs 1990 de Mánchester i va ser primer en el 1990 Triveni Super Grandmasters Tournament en Nova Delhi.

En 1992 Anand va ser primer en el Torneig d'Escacs de Reggio Emilia (categoria 18) per davant de Kasparov i Karpov, el torneig més fort que se celebra fins a este moment. També en 1992 va guanyar el Torneig Obert Internacional de Goodrich en Calcuta i va guanyar el torneig Memorial Alekhine en Moscou (categoria 18) per davant de Karpov. Açò va elevar el seu rating a 2700, sent l'octava persona en aplegar a eixa marca.

En 1994 va guanyar el PCA Gran Prix en Moscou per davant de Kasparov.

Grans èxits varen seguir ràpidament en 1996, quan va terminar segon en el súper torneig de Las Palmas i en el Torneig Magistral de #León.

A això va seguir, en 1997, victòries en el torneig de Dos Hermanes (categoria 19), el Torneig d'Escacs Invesbanka en Belgrat, el Torneig Clàssic de Credit Suisse en Biel, i el segon lloc en Dortmund.

En 1998 va guanyar (promig de 2752) el Torneig de Linares (categoria 21), aixina com en Madrit i en el Torneig d'Escacs Internacional Fontys-Tilburg.

En 1999 va tornar a guanyar en Wijk aan Zee.

En 2000 va ser subcampeó en Linares, va guanyar en #León (superant a Shirov 1,5 a 0,5) i en Dortmund, i també en la Copa del Món 2000 de la FIDE en Shenyeng, derrotant a Evgeny Bareev 1,5 a 0,5 en la final. Ell va defendre en èxit el seu títul en la Copa del Món en 2002 en Hyderabad.

En 2001 Anand va terminar primer en el segon Torneig Torneig Magistral Ciutat de Mèxic, un punt de ventaja per davant de Nigel Short, Khalifman i Hernández.

En 2002 va guanyar el Trofeu Mundial d'Escacs en Eurotel Praga, derrotant a Jan Timman (2-0), Khalifman (2-0), Sokolov (1,5 a 0,5), Ivanchuk (2.5 a 1.5) i Karpov (1,5-0,5) en la final.

Va guanyar Corus en 2003 i 2004, i es va dur Dortmund en 2004.

En la primavera de 2006, despuix d'un récort que s'estén a una quinta victòria en Corus de Wijk aan Zee (2006), Anand es va convertir en el quarto jugador en trencar la marca dels 2800 punts Elo en el rating de la FIDE, despuix de Kasparov, Vladímir Krámnik i Veselin Topalov.

En el Torneig Corus d'escacs de 2007 en els Països Baixos, va quedar classificat quint, conseguint 7,5 punts de 13 possibles, en 4 victòries, 7 taules i 2 derrotes. En març de 2007, el Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Linares va ser guanyat per Anand en 8.5 punts en 14 partides (+4 =9 -1). En març de 2007, Anand va ser segon despuix del campeó Krámnik en el prestigiós Torneig Melody Amber d'escacs en Mónaco, en 13.5 punts. Conseguint 8.5 d'11 punts en les partides ràpides, demostrant aixina el seu gran talent i velocitat de joc a este ritme. Pocs mesos despuix d'haver guanyat el Campeonat del Món en 2007, va guanyar el Morelia-Linares 2008 (categoria 21) en 8,5 punts, guanyant en Linares per tercera volta en la seua carrera.

Olimpiades

Anand va jugar com a quart tauler per a l'Índia en 1984, i com a primer tauler en 1986, 1988, 1990, 1992, 2004 i 2006, guanyant una medalla d'argent com a primer tauler en l'any 2004.

Matches

En 1992 Anand va derrotar al llavors número 3 Vassily Ivanchuk per 5 a 3 en un partit celebrat en Linares.

En 1997 va jugar una simultànea d'exhibició contra 6 computadores en l'event d'escacs Aegon Home Vs. Computadores, guanyant 4-2.

En l'any 1998 en Fráncfort, va véncer al llavors campeó mundial d'escacs per computadores categoria oberta, Fritz 5, per 1,5 a 0,5.

En 1999, en el Torneig Magistral d'Escacs en #León, va véncer a Karpov per 5 a 1.

Ell va guanyar el 2001 el "Duel de Campeons" derrotant a Kramnik per 6,5 a 5,5 en un partit de joc ràpit.

En 2009 va derrotar a Leko per 5 a 3 en el Leko-Anand Rapid Match (2009).

En juny de 2011 va guanyar el ràpit XXIV Magistral d'Escacs Ciutat de #León (2011) per 4,5 a 1,5 (+3 -0 =3).

Equips

En 1986 va guanyar una medalla d'argent com a millor tauler en el Campeonat per Equips d'Àsia.

Va marcar 7/7 en el Campeonat d'Escacs per Equips Asiàtic 1989, per lo que es va guanyar el premi de millor primer tauler, aixina com el millor rendiment individual del torneig.

Ell ha jugat en la Bundesliga, els campeonats per equips francesos i hongaresos, i la Copa de Clubs Europeus.

En 2009 va encapçalar el restant del món des del tauler 1 a una decisiva victòria per 21,5 a 10,5 en l'event Azerbaiyan vs el Món (2009).

Escacs ràpit

Anand sempre ha segut famós per la rapidea del seu càlcul i moviments. Els seus primers jocs clàssics es varen jugar a sovint per a tancar-los a la velocitat blitz, i esta proea li ha segut molt útil per a que puga ser considerat potser el jugador més gran d'escacs blitz i escacs ràpit de tots els temps. La seua destrea en l'escacs ràpit li ha valgut el renom de "The Kid Lightning".

El Chess Classic de Magúncia, essencialment el campeonat mundial d'escacs ràpit anual obert, que havia començat en 1994 i va terminar en l'any 2010, s'havia convertit en propietat personal de Anand, ya que ell ho va guanyar 11 voltes de les 17 voltes que havia segut disputat, entre ells nou victòries consecutives de 2000 fins a 2008. Ademés, ha guanyat l'anual overall Amber Blindfold i els Campeonats d'Escacs Ràpit en 1994, 1997, 2003, 2005 i 2006, el Amber Rapid 7 voltes, i ell va ser l'únic jugador en guanyar les seccions a la cega i ràpida del torneig Amber en el mateix any (dos voltes: en 1997 i 2005). Atres seqüències importants varen ser els sis triumfos consecutius en Còrsega des de 1999 fins a 2005, i sèt victòries en #León en 1999, 2000, 2001, 2002, Ciutat de #León XVIII (2005), XIX Ciutat de #León (2006) i 2007. Atres victòries inclouen el 1996 Credit Swiss Rapid Chess Grand Prix en Ginebra, a on va derrotar a Garry Kasparov en la final; en Wydra en Haifa en 1999 i 2000; el 2000 Plus GSM World Blitz Chess Cup en Varsòvia, a on va guanyar en 17,5 punts en 22 partits, derrotant a Karpov, Gelfand i Svidler; el 2000 Fujitsu Siemens Giants Chess (Rapid) en Fráncfort; i el 2006 Mijaíl Tal Memorial Blitz Tournament en Moscou en 23/34, que va involucrar guanyar 11 dels 17 mini-matches, per a reclamar el torneig més fort de Blitz en l'història del joc, superant al seu successor en la corona de l'escacs ràpit, Aronian, en un marge de 2 punts. També és el campeó del Món FIDE 2003 d'escacs ràpit, en virtut de guanyar el Cap D'Agde FRA (2003) per davant dels atres 12 millors jugadors del món, en l'única absència de Garry Kaspárov. Anand es va proclamar subcampeó de món blitz, despuix del guanyador Carlsen en la final, celebrada en Moscou del 16 al 18 de novembre de 2009; varen participar 22 jugadors, jugant 42 partides cada u, sent lliga a doble regrés, a un temps de 3 minuts + 2 segons per cada jugada; la classificació va quedar aixina: 1.º Carlsen 31 punts, 2.º Anand 28 punts, 3.º Kariakin 25 punts, 4.º Kramnik 24.5 punts. El 27 de març de 2011 en Taskent, en Uzbekistan, Anand va derrotar a Rustam Kasimdzhanov en un partit de joc ràpit per 3,5 a 0,5; i en setembre de 2011 va guanyar el Botvinnik Memorial Rapid (2011) per davant de Aronian, Kramnik i Carlsen en 4,5/6 (+3 =3 -0). En octubre de 2011 va derrotar a Shakhriyar Mamedyarov per 2 a 0 en la final per a guanyar el Corsica Masters Knockout (2011).

Premis

Anand ha guanyat l'Oscar d'Escacs en 6 ocasions: 1997, 1998, 2003, 2004, 2007 i 2008.

Ha rebut molts atres premis nacionals i internacionals, incloent en 1985 el Premi Arjuna al deportiste indi destacat en l'escacs, en l'any 1991-1992 l'inaugural Rajiv Gandhi Khel Ratna Award, el més alt honor deportiu de l'Índia, en 1998 el Premi "Llibre de l'Any" de la Federació Britànica d'Escacs pel seu llibre "Els meus Millors Jocs d'Escacs", en l'any 2000 el Padma Bhushan, en 1998 el Sportstar Millennium Award de la principal revista de deports de l'Índia per ser el deportiste del mileni.

En 2007 va ser guardonat en el segon més alt guardó civil de l'Índia, el Padma Vibhushan, convertint-se en el primer deportiste en rebre el premi en l'història de l'Índia, i en 2011 va rebre el "Global Strategist Award" de la National Association of Software and Services Companies (NASSCOM) pel domini de tots els formats dels Campeonats Mundials d'Escacs. En 2014, març va guanyar invicte el Torneig de Candidats obtenint aixina el dret de reptar a l'actual campeó, el noruec Magnus Carlsen, en novembre del corrent.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Viswanathan Anand.
• 55 posicions crítiques d'en les seues partides

Anterior: Aleksandr Jálifman

Campeó del món d'escacs de la FIDE 2000–2002

Següent: Ruslán Ponomariov

Anterior: Vladímir Krámnik

Campeó del món d'escacs de la FIDE Viswanathan Anand 2007-2013

Següent: Magnus Carlsen