Anar al contingut

Borís Spaski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dhr. Boris Spassky, Bestanddeelnr 932-7320.jpg
Borís Spaski


Borís Vasílievich Spaski, també transliterado com Boris Spasski o Boris Spassky (en ruso: Бори́с Васи́льевич Спа́сский; Leningrado, 30 de giner de 1937-Moscou, 27 de febrer de 2025),[1] va ser un Gran Mestre Internacional d'escacs soviètic-rus nacionalisat francés. Es va proclamar dècim campeó del món d'escacs en 1969 en derrotar al també soviètic Tigrán Petrosián.

Primers anys

[editar | editar còdic]

Spaski va nàixer en Leningrado, actual Sant Petersburgo, de pares russos. El seu pare, Vasili Vladímirovich Spaski, va ser membre de l'eixèrcit.[2] És de la família de Vladímir Aleksándrovich Spaski, un prominent sacerdot de l'Iglésia ortodoxa russa, de la Governació de Kursk, qui despuix seria protoiere de dita iglésia (des de 1916), aixina com també un diputat de la Duma Imperial de Rússia (1912-17), i membre actiu de l'Unió del Poble Rus.[3][4][5] La mare de Borís, Ekaterina Petrovna Spásskaya (Petrova de fadrina), era mestra d'escola. Va nàixer en la vila Ryadnevo, del districte de Gdov, que actualment pertany al Óblast de Pskov, filla illegítima de Daria Ivánovna Ivanova, provinent d'una família llauradora, i Andréi Kupriyánovich Kupriyánov, un propietari que tenia cases en San Petersburgo i Pskov. Passat un temps, Daria Ivánovna es va anar a Sant Petersburgo, deixant a la seua filla en un familiar cridat Piotr Vasíliev, qui crie a Ekaterina i li va donar el llinage Petrova; despuix es juntaria en la seua mare.[6][7]


Spaski va deprendre a jugar escacs als cinc anys, mentres anava en un tren donada l'evacuació de Leningrado durant el lloc de la ciutat per part de les tropes nazis, en la Segona Guerra Mundial. Va cridar l'atenció en 1947, en sol dèu anys, quan va derrotar al campeó de l'Unió Soviètica Mijaíl Botvínnik en una partida simultànea en Leningrado.[8] El primer entrenador de Spaski va ser Vladímir Zak, un mestre molt respectat. Durant la seua joventut, des dels dèu anys, solia estudiar el joc, durant moltes hores diàries, en mestres de gran nivell. Va establir récorts com el soviètic més jove en alcançar el nivell de primera categoria (dèu anys), candidat a mestre (onze anys), i mestre (quinze anys). En 1952, als quinze anys, va alcançar el puntaje del 50 % en la semifinal del campeonat soviètic en Riga, i va alcançar el segon lloc en el campeonat de Leningrado el mateix any, sent alabat per Botvínnik.

Carrera

[editar | editar còdic]

Va ser un chiquet prodigi de l'escacs i el seu estil era universal: guanyava a Mijaíl Tal en atacs al rei, a Tigrán Petrosián en #profilaxis.

Spaski va decidir canviar d'entrenador, del volàtil atacant Aleksandr Tolush al més tranquil estratega Ígor Bondarevski. Açò va resultar ser la clau del seu resorgiment. Va guanyar el primer de dos títuls de l'URSS en el 29.º campeonat soviètic en Bakú 1961,[9] en una puntuació de 14½ / 20, mig punt per davant de Lev Polugaievski. Spaski va compartir segon en Polugaievski en La Habana 1962 en 16/21, darrere del guanyador Miguel Najdorf. Es va colocar en quint lloc, en Leonid Stein en el trigèsim campeonat soviètic celebrat en Ereván 1962, en 11½ / 19.[10] En Leningrado 1963, sèu de la 31.ª final soviètica, Spaski va empatar en primer lloc[11] en Stein i Ratmir Jolmov, en Stein guanyant el desempat, que es va celebrar en 1964. Spaski va guanyar en Belgrat 1964 en un invicte 13/17, mentres que Víktor Korchnói i Borislav Ivkov varen compartir el segon lloc en 11½. Va terminar quarto en Sochi 1964 en 9½ / 15, quan va guanyar Nikolái Krogius. En 1966 aplega a disputar el títul de Campeó Mundial al portador Tigrán Petrosián, pero este fent gala de joc agressiu com el plantejat per Borís conseguix retindre la corona. En 1969, sí conseguix arrebatar-li-la, fent un joc posicional com el plantejat per Tigrán, es consagra aixina Campeó Mundial.


Encara que va fer mèrits suficients per a passar a l'història com un gran jugador, més que per la seua contribució al desenroll de l'escacs, és conegut per haver segut el jugador que va perdre en el nortamericà Robert James Fischer en el trobada disputat en Reykjavík (Islàndia) en 1972, al com es va denominar «trobada del sigle». Es va celebrar en plena guerra freda i va ser tot un símbol de l'enfrontament entre les dos superpotencias. Fins a eixe moment, Fischer no havia guanyat a Spaski, que ademés va preparar el campeonat en Yefim Géler, el qual també havia superat a Fischer en el passat. Pero el nortamericà va guanyar en contundència per mig d'una série d'obertures sorprenents, que buscaven tirar per terra la preparació de Spaski. El resultat final va ser 12,5 - 8,5 a favor del nortamericà. Despuix de la trobada, Spaski no va tornar a ser el jugador dominant d'abans, encara que val dir que va guanyar el Campeonat Nacional de Rússia en 1973: varen prendre part quatre excampeones del món: Spaski, Petrosián, Tal i Smyslov, i un futur campeó mundial, Kárpov, demostrant que seguia sent un jugador formidable i respectat en l'àmbit de l'escacs.

Ademés, guanyaria el Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Linares en 1983. Va caure en desgràcia en l'Unió Soviètica, nacionalisant-se francés en 1984.

Posteriorment, va participar en varis cicles clasificatorios per al títul mundial. En 1974, va ser eliminat en semifinals per Anatoli Kárpov, futur campeó del món, i en 1978 va aplegar fins a la semifinal, a on va ser derrotat per Víktor Korchnói.

En 1992, va jugar un trobe de resquit en Bobby Fischer en Sveti Stefan (en lo que hui és Montenegro, llavors Yugoslàvia), en el que va tornar a ser derrotat. En esta última partida, el nivell dels contendents distava molt del que els va enaltir en el món de l'escacs; pero va crear una gran expectació, ya que suponia la tornada de Fischer als taulers despuix de vint anys d'absència. Va ser organisat per un empresari yugoslavo en una bossa de 5 millons de dólars (3,35 millons per al guanyador i 1,65 millons per al perdedor).

Mort

[editar | editar còdic]

Borís Spaski va fallir el 27 de febrer de 2025 a l'edat de 88 anys.[12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 2025-02-28 (en en-US).
  2. ↑ 10th World Champion Boris Spassky: My Knowledge of Chess Openings Was Really Bad [2] archivat en Wayback Machine. interview in the Sovetsky Sport newspaper, 2012-01-20 (in Russian)
  3. ↑ Spaski Vladímir Aleksándrovich in the New Martyrs and Confessors of the Russian Orthodox Church of the XX Century database by Universitat Ortodoxa Sant Tijon d'Humanitats (en rus)
  4. ↑ Stepanov A.D., Ivanov A.A. (2008). Black Hundred. A Historical Encyclopedia 1900—1917. Moscow: Institute of the Russian Civilisation, 640 pages. ISBN 978-5-93675-139-4
  5. ↑ The name Spasski, from Old Russian spasti to save, was a surname adopted by Orthodox priests, affirming their dedication to Jesus Christ as Saviour. A Dictionary of Surnames, OUP, 1988.
  6. ↑ Boris «The Tenth»: I'm Not Even a Pskovian, I'm a Gdovian interview by the Pskovskaya Pravda newspaper on the Euruchess.org: Russian Chess Portal of the EU, 2011-11-27 (in Russian)
  7. ↑ Iraida Spasskaya. Champion — Sister of a Champion by Mikhail Mikhailov, a local historian for the Virtual Museum of the Sverdlovsky Urban Settlement, 2007 (in Russian)
  8. ↑ «ChessBase News | Boris Spassky: a chess legend turns seventy-five». Chessbase.com.
  9. ↑ «Campeonat Sovietico 1961».
  10. ↑ «Campeonat Soviètic 1962».
  11. ↑ «Campeonat Soviètic 1963».
  12. ↑ «Boris Spassky, un dels grans mestres de l'escacs rus, mor als 88 anys». El País. Consultat el 27 de febrer de 2025.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Borís_Spaski&oldid=655060»