Galerna del Dissabte de Gloria

Galerna del Dissabte de Gloria

La Galerna del Dissabte de Gloria va ser un fenomen meteorològic extrem que va ocórrer el 20 d'abril de 1878 en la costa nort d'Espanya, en la mar Cantàbrica. Es va tractar d'una turbonada molt intensa que va afectar a les embarcacions peixqueres de les províncies de Cantàbria, Viscaya i Guipúscoa, resultant en la tràgica pèrdua de més de 322 vides i l'afonament de casi 500 embarcacions en unes poques hores. Esta galerna va tindre conseqüències desastroses per a les comunitats peixqueres del Cantàbric, no solament per les vides perdudes, sino també perque moltes famílies varen quedar en la ruïna en perdre als seus principals sostenes d'ingressos.

La galerna

En aquella época, els peixcadors de la regió cantàbrica es dedicaven principalment a la peixca d'espècies costeres com el bonico, la sardina, el besuc i l'anchova, en contrast en la peixca de ballenes i abadejo que solien realisar en el passat.

Utilisaven métodos tradicionals de peixca, amprant chalupes, traineres i barquíes, que eren chicotetes embarcacions de fusta sense coberta. Les chalupas, que eren les més grans i podien albergar fins a catorze hòmens i un patró, contaven en tracció manual i a vela. El seu arboladura consistia en un sol pal i una gran vés-la, encara que en moments de dificultat solien canviar-la per una més chicoteta cridada l'unció, un reduït pany usat per a alvançar en vent huracanat.

El tràgic succés va ocórrer el 20 d'abril de 1878, Dissabte Sant en el calendari cristià d'aquell any, quan numeroses embarcacions de peixca varen eixir dels ports durant la matinada per a capturar sardines en la costa. Inicialment el vent bufava suaument des del noreste, i aixina va continuar fins a les dèu del matí, moment en el que totes les embarcacions ya estaven peixcant. En eixe moment, els peixcadors varen notar que el vent del sur bufava en terra, lo que era evident per l'arena alçada en les plages propenques. Ademés, varen vore alguns núvols sospitosos en l'horisó, lo que els va fer desconfiar de que el temps s'estava tornant inestable i que s'acostava una tormenta. Alguns patrons arriaron les veles majors, i en el tallavientos varen mamprendre regrés al port. No obstant la majoria varen continuar la brega per a no retornar de buit: tenien que equilibrar esta preocupació en la necessitat de guanyar-se la vida i no ser jujats per abandonar el seu treball sense una raó aparent. Esta difícil decisió a la postre es tornaria fatal per a ells.

Al voltant del migdia es va desnugar sobtadament una galerna, en una violenta tormenta acompanyada de forts vents del noroest. Des de terra, l'escena era desgarradora: les fràgils embarcacions s'havien dispersat i lluitaven per alcançar les ensenar més propenques a tota costa. Les llanches, sense veles i algunes travessades, eren colpejades per les ones. Els peixcadors lluitaven desesperadament per desgotar l'aigua en embarcacions sense coberta. Tot lo que no estiguera nugat, incloent als propis peixcadors, era arrastrat pel refluix i engolgut per la mar, mentres els seus companyers no podien fer res per a socórrer-los.

En terra, els familiars observaven impotents des dels tallats l'escena dantesca, esperant distinguir les embarcacions dels seus sers volguts entre la mar arbolada, mentres en les poblacions propenques replicaven les campanes de les iglésies avisant de la desdicha.

En amanecer del dumenge, els periòdics locals varen escomençar a contar les víctimes de la tragèdia. En Santander, es varen registrar 60 morts, mentres que en Laredo varen ser 36, en Colindres 28, quatre en Suances, tres en Castro Urdiales i un en Noja. En la costa vasca, la catàstrofe va colpejar especialment a Bermeo, en 98 peixcadors fallits, seguit d'Elanchove en 49, Mundaca en 15, Ondarroa en 13, Lequeitio en sis, Sant Sebastià en cinc i Algorta en dos. Varen desaparéixer baix les aigües del Cantàbric més de 320 peixcadors en tan sol unes poques hores.

Conseqüències i repercussions

¡Jesús i adins!, pintura de Fernando Pérez del Camí, sobre el aciago episodi de la galerna del Dissabte de Glòria arreplegat en la novela ‘Sotileza’ de José María de Pereda. El títul aludix a la jaculatoria que els peixcadors pronunciaven en entrar en la seguritat de les aigües de la baïa de Santander despuix de creuar la barra d'arena que la tanca.

La tragèdia va deixar a numeroses famílies destrossades i sumides en la ruïna en perdre als caps de família que les sustentaven. Davant esta situació, les províncies de Viscaya, Guipúscoa i la de per llavors Santander varen establir comissions d'assistència per a ajudar als desamparats. La magnitut de la tragèdia va generar una gran commoció en tota Espanya i es va convertir en un tema recurrent tant en la prensa com en la lliteratura de l'época. Varis periòdics varen iniciar campanyes de recaptació de fondos per a recolzar a les famílies dels nàufrecs i als més de mil òrfens que va deixar la galerna.

A raïl de la Galerna del Dissabte de Gloria, es varen implementar mides per a millorar la seguritat dels peixcadors en alta mar. Es varen perfeccionar els parts meteorològics per a proporcionar informació més precisa i oportuna sobre les condicions climàtiques. Ademés, es varen introduir millores en les embarcacions, com l'inclusió de cobertes corregudes per a protegir a les embarcacions de les inclemències del temps. També es varen establir servicis incipients de salvament i recobre de nàufrecs.