Galeorhinus galeus
El cazón o taburó vitamínico (Galeorhinus galeus) és una espècie d'elasmobranquio carcarriniforme de la família Triakidae, ovovivípara, distribuïda en aigües templades de tots els oceans. És l'única espècie del gènero Galeorhinus.[1]
No posseïx espinas davant de les aletes dorsals. Pot aplegar a medir 2 metros i a pesar 45 kg. Espècie demersal, és dir nadadora, pero de vida lligada al fondo. Viuen en fondos entre 40 i 100 m de profunditat.
En algunes zones del Golf de Mèxic i del Carib també es coneix en el nom de cazón a la cria del taburó.
Esta espècie es troba protegida baix distints tractats internacionals (Conveni de Barcelona, Conveni de Bonn, GFCM, Sharks MOU) i nacionals que prohibixen o restringixen donar-li mort, capturar i/o comercialisar dau el seu greu risc d'extinció.
En Espanya, es troba inclosa en el llistat LESPRE, per lo que el seu captura o comercialisació carreja importants sancions econòmiques i penals.
Distribució
Àmpliament distribuït en aigües templades. Es troba en el sur de Brasil, Uruguai, Chile i Argentina; d'Islàndia a Suràfrica, incloent el Mediterràneu; Austràlia i Nova Zelanda; Hawái, de la Columbia Britànica fins al sur de Baixa Califòrnia i el Golf de Califòrnia, Mèxic, Panamà, Perú, Espanya i Veneçuela.
-
Cap
Use culinari
.jpg)
En la cuina d'Espanya més específicament en la província de Càdis, Sevilla, Granada, Almeria, Màlaga i Huelva, se sol cuinar en adop. En Canàries també es cuina rebent el nom de "tollos".
En Argentina el cazón peixcat en les aigües de l'oceà Atlàntic Sur sol ser desecado fins a adquirir l'aspecte de l'abadejo desecado. En este cazón desecado es preparen guiss i atres plats que són principalment consumits durant la Semana Santa encara per els qui no són cristians per lo tradicional, nutritiu i apetitós dels plats.
Una atra espècie de taburó a la que també se li crida erròneament cazón és abundant en el Golf de Mèxic, molt particularment en la baïa de Campeche. La gastronomia campechana és famosa en Mèxic per un plat denominat "pa de cazón", consistent en capes successives de tortilles untades de frijol refrito, reblixes de cazón trossejat i cobert tot en una salsa de tomata acompanyat de rebanades d'albocat.
En Veneçuela, el cazón és utilisat per a molts plats, sent el més típic la preparació d'empanades de cazón i/o arepas. El cazón es hervir, després s'aliñar al gust en ceba, pimentón, ají picat, etc.; es fa un guis i en açò es fan un sinfín de menjars. Es consumix majorment en les costes d'Aragua, en l'Illa de Margarita i en tot l'orient del país.
En efecte, en el mateix es prepara un pastiç cridat en eixa regió coca de cazón que posseïx com a afegitó gallets de banana fregit. També és molt conegut el cridat pabelló margariteño, en el qual se substituïx la carn mechada pel mencionat guis. En Colòmbia en la costa pacífic li solen cridar - Toyo- la seua elaboració és normalment un guis -Sudao- en coco, arròs, i gallets de banana madura o verda.
Referències
- ↑ "Galeorhinus galeus". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en 7 de Giner de 2010. N.p.: FishBase, 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galeorhinus galeus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.