Gérard Philipe
Gérard Philipe (naixcut Gérard Albert Philip; Cannes, 4 de decembre de 1922-París, 25 de novembre de 1959)[1] va ser un actor de cine i teatre francés, un dels més famosos de la seua época. Per la seua bellea física i condicions histriónicas va ser cridat en França "El príncip dels actors", convertint-se en una figura de cult.[2][3]
Trayectòria
[editar | editar còdic]Va estudiar teatre en Cannes i París, en el Conservatori recomanat per Jean Cocteau. En 1939 va debutar en teatre en Niça i en 1943 va debutar en notable èxit en París en Sodoma i Gomorra, de Jean Giraudoux, consagrant-se en 1945 com Calígula en l'obra homònima d'Albert Camus, passant a formar part del Teatre Nacional Popular de Jean Vilar en 1951. És una de les figures puntales del Festival de Aviñón, a on va actuar i va dirigir obres de Shakespeare, Victor Hugo, Corneille, Brecht i en especial com Lorenzaccio, d'Alfred de Musset.
Entre els seus més recordats treballs cinematogràfics es troben L'idiota (1946, en Edwige Feuillere i Marguerite Moreno), La cartuja de Parma, El diable en el cos (1947), Fanfan la Tulipe (1952),[4] que ho va catapultar a la fama (en Gina Lollobrigida), Monsieur Ripois (1954), en Germaine Montero, Rojo i Negre (1954), en Danielle Darrieux, Els amants de Montparnasse en Anouk Aimée i Lilli Palmer (1958, personificando a Amedeo Modigliani), Les grans maniobres, de René Clair, en Michèle Morgan, Si Versalles contara, Els liaisons dangereuses (1959), de Roger Vadim, en Jeanne Moreau, i el seu últim film, La Fièvre monte à El Pao, de Luis Buñuel, en María Félix.
Va prestar la seua veu a varis registres d'obres clàssiques i poemes,[5][6][7] i ademés va dirigir, va escriure i va ser sindicaliste en l'associació d'actors francesa.
En 1954 va gravar l'adaptació radiofònica de El principito, d'Antoine de Saint-Exupéry.[8]
En 1990 li va ser otorgat el Premie César (considerat l'Óscar francés) de manera pòstuma.
Duen el seu nom els teatres municipals de Saint-Denis, Orléans, Montpeller, Meaux, Calais, Champigny-sur-Marne, Saint-Cyr-l'École, Liège, Saint-Jean-de-Maurienne i Saint-Nazaire, ademés del de Berlín (Alemània), a on va ser molt popular.
En 1961 s'edita a la seua memòria un timbre postal.[9]
Un documental biogràfic sobre la seua vida, Un homme, pas un ange, coescrito per Gérard Viotte i Bonal, va ser estrenat en 2003.
Vida privada
[editar | editar còdic]El seu pare va ser Marcel Philipe, exitós empresari que durant l'ocupació va favorir als nazis i al fi de la guerra va ser condenat a mort per colaboracionisme en la règim de Vichy. Va conseguir evadir la condena i exiliar-se en Espanya. El seu fill es va situar en el bando opost, formant part de la resistència francesa, afiliant-se al socialisme.
En 1951 Gérard Philipe es va casar en Nicole Foucarde (1917-1990) (a qui ell li va canviar el nom per Annie Philipe), i junts varen tindre dos fills, Ann-Marie, en 1954, i Olivier, en 1956.
Va fallir en París el 25 de novembre de 1959, als 36 anys, víctima d'un càncer de fege.
Va demanar ser enterrat en el vestuari de l'obra El Cid, de Pierre Corneille.
Teatre
[editar | editar còdic]- 1942: Unix gran fille toute simple, d'André Roussin, cassino de Niza, com Mick
- 1942: Sodome et Gomorrhe, de Jean Giraudoux i Georges Douking, Théâtre Hébertot, com a l'Ange
- 1943: Unix jeune fille savait, de André Haguet.
- 1944: Au petit bonheur, de Marc-Gilbert Sauvajon i Pasquali, Théâtre Gramont
- 1945: Fédérigo, de René Laporte, Théâtre dones Mathurins, com a Príncip Blanc
- 1945: Calígula, d'Albert Camus, posada en escena de Paul Œttly, Théâtre Hébertot, com Calígula
- 1947: Els Épiphanies d'Henri Pichette, de Georges Vitaly, Théâtre dones Noctambules, com li Poète
- 1948: K.M.X., de Jacques Deval, Théâtre de la Michodière, com Harold Britton
- 1949: Li Figurant de la gaité, d'Alfred Savoir, Théâtre Montparnasse
- 1951: El Cid, de Pierre Corneille, posada en escena de Jean Vilar, Festival de Aviñón, com Rodrigue
- 1951: Li Prince de Hombourg, d'Heinrich von Kleist, posada en escena de Jean Vilar, Festival de Aviñón, com a Príncip Frédéric
- 1951: Mère courage, de Bertolt Brecht, Suresnes, com Eilif
- 1951: La Calandria, de Bernardo dona Bibbiena, posada en escena de René Dupuy, Festival de Aviñón, com Artemona
- 1952: Lorenzaccio, d'Alfred de Musset, posada en escena de Gérard Philipe, Festival de Aviñón, com Lorenzo de Médicis
- 1952: Nucléa, de Henri Pichette, Gérard Philipe i Jean Vilar, TNP, com el poeta Tellur
- 1952: La Nouvelle Mandragore, de Jean Vauthier, posada en escena de Gérard Philipe, Théâtre de Chaillot, com Callimaque
- 1953: Ricardo II, de William Shakespeare, Théâtre de Chaillot, com Ricardo II
- 1954: Ruy Blas, de Victor Hugo, posada en escena de Jean Vilar, Théâtre de Chaillot, com Ruy Blas
- 1956: Li Prince de Hombourg, de Heinrich von Kleist, posada en escena de Jean Vilar, Festival de Aviñón, com el Príncip Frédéric
- 1958: Els Caprices de Marianne, d'Alfred de Musset, Festival de Aviñón, Théâtre de Chaillot, com Octave
- 1958: Lorenzaccio, d'Alfred de Musset, Festival de Aviñón
Filmografia
[editar | editar còdic]- 1943: La Boîte aux rêves, de Yves Allégret
- 1943: Els Petites du quai aux fleurs, de Marc Allégret, com Jérôme Hardy
- 1945: Li Pays sans étoiles, de Georges Lacombe, com Simon Li Gouge i Frédéric Talacayud
- 1945: L'idiota, de Georges Lampin, com El príncip Muychkine
- 1945: Schéma d'unix identification, curtmetrage inèdit d'Alain Resnais
- 1946: Ouvert pour cause d'inventaire, curtmetrage inèdit d'Alain Resnais
- 1947: Li Diable au corps, de Claude Autant-Lara, com François Jaubert
- 1947: La cartuja de Parma, de Christian-Sus, com El marqués Fabrice Del Dongo
- 1947: Els Drames du bois de Boulogne, curtmetrage de Jacques Loew
- 1948: Unix si jolie petite plage, de Yves Allégret, com Pierre Monet
- 1948: Tous els chemins mènent à Rome, de Jean Boyer, com Gabriel Pégase
- 1949: La Beauté du diable, de René Clair, com Enrique i Fausto jove
- 1949: Visite à Picasso, curtmetrage documental de Paul Haesaerts
- 1950: Souvenirs perdus, de Christian-Sus, com Gérard de Narcay
- 1950: Juliette ou la Clé dones songes, de Marcel Carnet, com Michel
- 1950: La ronda, de Max Ophüls, com El Comte
- 1950: Saint-Louis, ou L'Ange de la paix, curtmetrage] documental de Robert Darène
- 1950: La paix vaincra, documental polaca de Joris Ivens
- 1950: Avec André Gide, documental de Marc Allégret
- 1951: Avignon, bastion de la provence, curtmetrage de James Guenet
- 1951: Vedettes sans maquillage, curtmetrage de Jacques Guillon
- 1951: Fanfan la Tulipe, de Christian-Sus, com Fanfan la Tulipe
- 1951: Els sèt pecats capitals, en el sketch "L'octau pecat", de Georges Lacombe
- 1951: Fêtes galants: Li peintre Watteau, curtmetrage documental de Jean Aurel
- 1952 : Els Belles de nuit, de René Clair, com Claude
- 1952: Els Amants de la vila Borghèse, en el sketch "La Rupture de Gianni Franciolini", com El jove en el banc
- 1953: Els Orgueilleux, de Yves Allégret, com Georges
- 1953: Monsieur Ripois, de René Clément, com Mr. André Ripois
- 1953: Si Versailles m'était vaig contar..., de Sacha Guitry, com a D'Artagnan
- 1954: Li Rouge et li Noir, de Claude Autant-Lara, com Julien Sorel
- 1954: Forêt sacrée, curtmetrage documental de Pierre-Dominique Gaisseau
- 1955: Sur els rivages li l'Ambre, curtmetrage documental de Jerzy Kalin
- 1955: Els Grans Manœuvres, de René Clair, com Armand de la Verne
- 1955: Si Paris nous était vaig contar, de Sacha Guitry, com El cantant galliponter
- 1955: La Meilleure Part, de Yves Allégret, com Philippe Perrin
- 1956: Els Aventures de Till l'espiègle, de Gérard Philipe i Joris Ivens, com Till L'espliègle
- 1956: Li Théâtre National Populaire, curtmetrage de Georges Franju
- 1957: Montparnasse 19, de Jacques Becker, com Amedeo Modigliani
- 1957: Pot-Bouille, de Julien Duvivier, com Octave Mouret
- 1958: La Vie à deux, de Clément Duhour: com Désiré, l'ajuda de cambra
- 1958: Li Joueur, de Claude Autant-Lara, com Alexei Ivanovitch
- 1959: Els Liaisons dangereuses, de Roger Vadim, com El vescomte de Valmont
- 1959: La fièvre monte à El Pao, de Luis Buñuel, com Ramón Vásquez
Discografia
[editar | editar còdic]Gérard Philipe és un dels actors francesos que més discs va gravar, en poc temps, entre 1952 i 1959, any de la seua mort.
El contingut de la seua discografia és molt eclèctic, des del famosíssim Petit Prince, d'Antoine de Saint-Exupéry (enr. en 1954), a Pedro i el llop, de Serguéi Prokófiev, passant per obres de grans poetes com Victor Hugo, François Villon, Jean de la Fontaine, Guillaume Apollinaire, o Louis Aragon i Paul Éluard, en colaboració en Jean-Louis Barrault. També va gravar una vida de Mozart, començant la gravació en "Fills meus, amics meus, camarades meus... Vostés amen la música, ya que han posat este disc en la seua màquina".
Va realisar numeroses adaptacions radiofòniques o discográfica d'obres de teatre[10] que a sovint representava en èxit en l'escenari del Teatre Nacional Popular (TNP), que dirigia des de 1951 el seu amic Jean Vilar, compromés com ell en les idees comunistes (pero que tampoc era membre del Partit Comuniste Francés).
Les obres eren principalment tragèdies clàssiques de el XVII o drames moderns de el XIX: El Cid, de Pierre Corneille, El Príncip de Homburg, d'Heinrich von Kleist, Ricardo II, de William Shakespeare, Ruy Blas, de Victor Hugo i el repertori d'Alfred de Musset (Lorenzaccio, On ne badine pas avec l'amour o Els Caprices de Marianne).
Va gravar, en relació en els seus ideals polítics, registres de llectures de texts de Karl Marx:
- un disc de 30 cm titulat Els Pensées de Karl Marx, forgeron d'un instrument moderne de la connaissance - Li Philosophe matérialiste de l'histoire - L'Analyse implacable de la réalité capitaliste - Li Briseur de chaînes (Els pensaments de Karl Marx i Smith d'un instrument modern de coneiximent - El filòsof materialiste de l'història - L'anàlisis implacable de la realitat capitalista - El rompedor de cadenes)
- tres discs 18 cm titulats Le Monde de 1715 à 1870 (La Lutte dones classes selon Marx, contada per Gérard Philipe) i la llectura d'extractes del Manifest del Partit Comuniste.
Ademés, en 1956 va gravar Pierre et li Loup (Pedro i el llop) en l'orquesta simfònica de l'Unió Soviètica.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Barrot, Olivier: L'ami posthume, Gérard Philipe 1922-1959 - Grasset et Fasquelle, 2008.
- Boissieu, Gisèle et Jean: Avignon : nos années Vilar - Autres Temps, 1994.
- Bonal, Gérard: Gérard Philipe, biographie - Seuil, 1994.
- Bonal, Gérard : « Gérard Philipe, fils de collabo », revue Història, 1995
- Bonal, Gérard: Gérard Philipe, l'album - Seuil / Jazz Editions, 1999.
- Bonal, Gérard: Gérard Philipe, un acteur dans són temps - Bibliothèque nationale de France, 2003.
- Cadars, Pierre: Gérard Philipe - Henry Veyrier, 1984.
- Cadars, Pierre: Gérard Philipe - Ramsay Poche, 1990.
- Chapelle, Monique: Gérard Philipe, nôtre éternelle jeunesse - Robert Laffont, 1965.
- Durant, Philippe: Gérard Philipe - Editions PAC, 1983.
- Giannoli, Paul: La vie inspirée de Gérard Philipe - Editions Plon, 1960.
- Jacques, Urbain: Il i a dix ans, Gérard Philipe - La Thiele, 1969.
- Jeunesse, Mànec: Gérard Philipe - L'oeil et li mot, 2003.
- Josselin, Jean-François: Gérard Philipe - Li Prince d'Avignon - Art, 1996.
- Li Coz, Martine: Li dictionnaire de Gérard Philipe - L'harmattant, 1996.
- Leprohon, Pierre: Gérard Philipe - Antologie du Cinéma, 1971.
- Nores, Dominique: Gérard Philipe qui êtes-vous ? - Editions de la manufacture, 1989.
- Périsset, Maurice: Gérard Philipe ou la jeunesse du monde - Au fil d'Ariane, 1964.
- Périsset, Maurice: Gérard Philipe - Editions Alain Lefevre, 1979.
- Périsset, Maurice: Gérard Philipe - Edition de la Seine, 1994.
- Pichette, Henri: Li tombeau de Gérard Philipe - Gallimard, 1961.
- Philipe, Anne i Roy, Claude: Souvenirs (biografia), 1960.
- Philipe, Anne: Li Temps d’un soupir - Julliard, 1964.
- Philipe, Gérard: Gérard Philipe, Anne Philipe, Georges Gossos. Correspondance 1946-1978 - Finitude, 2008.
- Quint, Michel: Et mon mal est délicieux (roman) - Joelle Losfeld, 2003.
- Sadoul, Georges: Gérard Philipe, Seghers, 1967. * Sadoul, Georges: Gérard Philipe - L'herminier Editeur, 1979.
- Serrière, Marie-Thérèse: Li T.N.P. et nous - Librairie José Corti, 1959.
- Vilar, Jean: Gérard Philipe, J'imagine mal la victoire sans toi - Association Jean Vilar, 2004.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Perisset, Maurice (1979). Gérard Philipe ou la jeunesse du monde. París: Éditions Alain Lefeuvre, pág. 22.
- ↑ «YouTube - Gérard Philipe - Eté 1959, Interview Cinépanorama».
- ↑ «YouTube - Gerard Philipe "Mon Dieu" Piaf».
- ↑ «YouTube - fanfan la tulipe 1952».
- ↑ «YouTube - Gérard Philipe - Vaig llibertar (Paul Eluard)».
- ↑ «YouTube - Eluard - Notre Vie (dit parell Gérard Philipe)».
- ↑ «YouTube - Villon - Ballade dones pendus (Gérard Philipe)».
- ↑ «YouTube - Li Petit Prince. Antoine de Saint-Exupery. Gérard Philipe. 1954/Part.1».
- ↑ Li timbre
- ↑ La llista de radiodramas o emissions radiofòniques d'obres gravades per Gérard Philipe està disponible en Un comédien à la ràdio, en com/p/un-comedien-de-ràdio.html Gérard Philipe (1922-1959): archives d'un art en mouvement.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gérard Philipe.- Plantilla:Imdb nomene
- Filmografia de Gérard Philipe
- Escena de Fanfan la tulipe
- Entrevista en 1959
- [enllaç trencat]
- Biografia de Gérard Philipe (anglés)
- Fotos de Gérard Philipe
- Entrevista televisiva
- Tomba de Gérard Philipe en Find a Greu
- Fotos de Gérard Philipe
- Senyes sobre Gérard Philipe
- Sitie web sobre Gérard Philipe [1] archivat en Wayback Machine.
- [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gérard Philipe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.