Anar al contingut

Gérard Philipe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:GerardPhilipe-StudioHarcourt-1951.png
Gérard Philipe

Gérard Philipe (naixcut Gérard Albert Philip; Cannes, 4 de decembre de 1922-París, 25 de novembre de 1959)[1] va ser un actor de cine i teatre francés, un dels més famosos de la seua época. Per la seua bellea física i condicions histriónicas va ser cridat en França "El príncip dels actors", convertint-se en una figura de cult.[2][3]

Trayectòria

[editar | editar còdic]

Va estudiar teatre en Cannes i París, en el Conservatori recomanat per Jean Cocteau. En 1939 va debutar en teatre en Niça i en 1943 va debutar en notable èxit en París en Sodoma i Gomorra, de Jean Giraudoux, consagrant-se en 1945 com Calígula en l'obra homònima d'Albert Camus, passant a formar part del Teatre Nacional Popular de Jean Vilar en 1951. És una de les figures puntales del Festival de Aviñón, a on va actuar i va dirigir obres de Shakespeare, Victor Hugo, Corneille, Brecht i en especial com Lorenzaccio, d'Alfred de Musset.

Entre els seus més recordats treballs cinematogràfics es troben L'idiota (1946, en Edwige Feuillere i Marguerite Moreno), La cartuja de Parma, El diable en el cos (1947), Fanfan la Tulipe (1952),[4] que ho va catapultar a la fama (en Gina Lollobrigida), Monsieur Ripois (1954), en Germaine Montero, Rojo i Negre (1954), en Danielle Darrieux, Els amants de Montparnasse en Anouk Aimée i Lilli Palmer (1958, personificando a Amedeo Modigliani), Les grans maniobres, de René Clair, en Michèle Morgan, Si Versalles contara, Els liaisons dangereuses (1959), de Roger Vadim, en Jeanne Moreau, i el seu últim film, La Fièvre monte à El Pao, de Luis Buñuel, en María Félix.

Va prestar la seua veu a varis registres d'obres clàssiques i poemes,[5][6][7] i ademés va dirigir, va escriure i va ser sindicaliste en l'associació d'actors francesa.

En 1954 va gravar l'adaptació radiofònica de El principito, d'Antoine de Saint-Exupéry.[8]

En 1990 li va ser otorgat el Premie César (considerat l'Óscar francés) de manera pòstuma.

Duen el seu nom els teatres municipals de Saint-Denis, Orléans, Montpeller, Meaux, Calais, Champigny-sur-Marne, Saint-Cyr-l'École, Liège, Saint-Jean-de-Maurienne i Saint-Nazaire, ademés del de Berlín (Alemània), a on va ser molt popular.

En 1961 s'edita a la seua memòria un timbre postal.[9]

Un documental biogràfic sobre la seua vida, Un homme, pas un ange, coescrito per Gérard Viotte i Bonal, va ser estrenat en 2003.


Vida privada

[editar | editar còdic]

El seu pare va ser Marcel Philipe, exitós empresari que durant l'ocupació va favorir als nazis i al fi de la guerra va ser condenat a mort per colaboracionisme en la règim de Vichy. Va conseguir evadir la condena i exiliar-se en Espanya. El seu fill es va situar en el bando opost, formant part de la resistència francesa, afiliant-se al socialisme.


En 1951 Gérard Philipe es va casar en Nicole Foucarde (1917-1990) (a qui ell li va canviar el nom per Annie Philipe), i junts varen tindre dos fills, Ann-Marie, en 1954, i Olivier, en 1956.

Va fallir en París el 25 de novembre de 1959, als 36 anys, víctima d'un càncer de fege.

Va demanar ser enterrat en el vestuari de l'obra El Cid, de Pierre Corneille.

  • 1942: Unix gran fille toute simple, d'André Roussin, cassino de Niza, com Mick
  • 1942: Sodome et Gomorrhe, de Jean Giraudoux i Georges Douking, Théâtre Hébertot, com a l'Ange
  • 1943: Unix jeune fille savait, de André Haguet.
  • 1944: Au petit bonheur, de Marc-Gilbert Sauvajon i Pasquali, Théâtre Gramont
  • 1945: Fédérigo, de René Laporte, Théâtre dones Mathurins, com a Príncip Blanc
  • 1945: Calígula, d'Albert Camus, posada en escena de Paul Œttly, Théâtre Hébertot, com Calígula
  • 1947: Els Épiphanies d'Henri Pichette, de Georges Vitaly, Théâtre dones Noctambules, com li Poète
  • 1948: K.M.X., de Jacques Deval, Théâtre de la Michodière, com Harold Britton
  • 1949: Li Figurant de la gaité, d'Alfred Savoir, Théâtre Montparnasse
  • 1951: El Cid, de Pierre Corneille, posada en escena de Jean Vilar, Festival de Aviñón, com Rodrigue
  • 1951: Li Prince de Hombourg, d'Heinrich von Kleist, posada en escena de Jean Vilar, Festival de Aviñón, com a Príncip Frédéric
  • 1951: Mère courage, de Bertolt Brecht, Suresnes, com Eilif
  • 1951: La Calandria, de Bernardo dona Bibbiena, posada en escena de René Dupuy, Festival de Aviñón, com Artemona
  • 1952: Lorenzaccio, d'Alfred de Musset, posada en escena de Gérard Philipe, Festival de Aviñón, com Lorenzo de Médicis
  • 1952: Nucléa, de Henri Pichette, Gérard Philipe i Jean Vilar, TNP, com el poeta Tellur
  • 1952: La Nouvelle Mandragore, de Jean Vauthier, posada en escena de Gérard Philipe, Théâtre de Chaillot, com Callimaque
  • 1953: Ricardo II, de William Shakespeare, Théâtre de Chaillot, com Ricardo II
  • 1954: Ruy Blas, de Victor Hugo, posada en escena de Jean Vilar, Théâtre de Chaillot, com Ruy Blas
  • 1956: Li Prince de Hombourg, de Heinrich von Kleist, posada en escena de Jean Vilar, Festival de Aviñón, com el Príncip Frédéric
  • 1958: Els Caprices de Marianne, d'Alfred de Musset, Festival de Aviñón, Théâtre de Chaillot, com Octave
  • 1958: Lorenzaccio, d'Alfred de Musset, Festival de Aviñón

Filmografia

[editar | editar còdic]

Discografia

[editar | editar còdic]

Gérard Philipe és un dels actors francesos que més discs va gravar, en poc temps, entre 1952 i 1959, any de la seua mort.

El contingut de la seua discografia és molt eclèctic, des del famosíssim Petit Prince, d'Antoine de Saint-Exupéry (enr. en 1954), a Pedro i el llop, de Serguéi Prokófiev, passant per obres de grans poetes com Victor Hugo, François Villon, Jean de la Fontaine, Guillaume Apollinaire, o Louis Aragon i Paul Éluard, en colaboració en Jean-Louis Barrault. També va gravar una vida de Mozart, començant la gravació en "Fills meus, amics meus, camarades meus... Vostés amen la música, ya que han posat este disc en la seua màquina".

Va realisar numeroses adaptacions radiofòniques o discográfica d'obres de teatre[10] que a sovint representava en èxit en l'escenari del Teatre Nacional Popular (TNP), que dirigia des de 1951 el seu amic Jean Vilar, compromés com ell en les idees comunistes (pero que tampoc era membre del Partit Comuniste Francés).

Les obres eren principalment tragèdies clàssiques de el XVII o drames moderns de el XIX: El Cid, de Pierre Corneille, El Príncip de Homburg, d'Heinrich von Kleist, Ricardo II, de William Shakespeare, Ruy Blas, de Victor Hugo i el repertori d'Alfred de Musset (Lorenzaccio, On ne badine pas avec l'amour o Els Caprices de Marianne).

Va gravar, en relació en els seus ideals polítics, registres de llectures de texts de Karl Marx:

  • un disc de 30 cm titulat Els Pensées de Karl Marx, forgeron d'un instrument moderne de la connaissance - Li Philosophe matérialiste de l'histoire - L'Analyse implacable de la réalité capitaliste - Li Briseur de chaînes (Els pensaments de Karl Marx i Smith d'un instrument modern de coneiximent - El filòsof materialiste de l'història - L'anàlisis implacable de la realitat capitalista - El rompedor de cadenes)
  • tres discs 18 cm titulats Le Monde de 1715 à 1870 (La Lutte dones classes selon Marx, contada per Gérard Philipe) i la llectura d'extractes del Manifest del Partit Comuniste.

Ademés, en 1956 va gravar Pierre et li Loup (Pedro i el llop) en l'orquesta simfònica de l'Unió Soviètica.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Barrot, Olivier: L'ami posthume, Gérard Philipe 1922-1959 - Grasset et Fasquelle, 2008.
  • Boissieu, Gisèle et Jean: Avignon : nos années Vilar - Autres Temps, 1994.
  • Bonal, Gérard: Gérard Philipe, biographie - Seuil, 1994.
  • Bonal, Gérard : « Gérard Philipe, fils de collabo », revue Història, 1995
  • Bonal, Gérard: Gérard Philipe, l'album - Seuil / Jazz Editions, 1999.
  • Bonal, Gérard: Gérard Philipe, un acteur dans són temps - Bibliothèque nationale de France, 2003.
  • Cadars, Pierre: Gérard Philipe - Henry Veyrier, 1984.
  • Cadars, Pierre: Gérard Philipe - Ramsay Poche, 1990.
  • Chapelle, Monique: Gérard Philipe, nôtre éternelle jeunesse - Robert Laffont, 1965.
  • Durant, Philippe: Gérard Philipe - Editions PAC, 1983.
  • Giannoli, Paul: La vie inspirée de Gérard Philipe - Editions Plon, 1960.
  • Jacques, Urbain: Il i a dix ans, Gérard Philipe - La Thiele, 1969.
  • Jeunesse, Mànec: Gérard Philipe - L'oeil et li mot, 2003.
  • Josselin, Jean-François: Gérard Philipe - Li Prince d'Avignon - Art, 1996.
  • Li Coz, Martine: Li dictionnaire de Gérard Philipe - L'harmattant, 1996.
  • Leprohon, Pierre: Gérard Philipe - Antologie du Cinéma, 1971.
  • Nores, Dominique: Gérard Philipe qui êtes-vous ? - Editions de la manufacture, 1989.
  • Périsset, Maurice: Gérard Philipe ou la jeunesse du monde - Au fil d'Ariane, 1964.
  • Périsset, Maurice: Gérard Philipe - Editions Alain Lefevre, 1979.
  • Périsset, Maurice: Gérard Philipe - Edition de la Seine, 1994.
  • Pichette, Henri: Li tombeau de Gérard Philipe - Gallimard, 1961.
  • Philipe, Anne i Roy, Claude: Souvenirs (biografia), 1960.
  • Philipe, Anne: Li Temps d’un soupir - Julliard, 1964.
  • Philipe, Gérard: Gérard Philipe, Anne Philipe, Georges Gossos. Correspondance 1946-1978 - Finitude, 2008.
  • Quint, Michel: Et mon mal est délicieux (roman) - Joelle Losfeld, 2003.
  • Sadoul, Georges: Gérard Philipe, Seghers, 1967. * Sadoul, Georges: Gérard Philipe - L'herminier Editeur, 1979.
  • Serrière, Marie-Thérèse: Li T.N.P. et nous - Librairie José Corti, 1959.
  • Vilar, Jean: Gérard Philipe, J'imagine mal la victoire sans toi - Association Jean Vilar, 2004.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • [enllaç trencat]


Referències

[editar | editar còdic]