Meaux

Meaux

Meaux (pronuncie's mo) és una ciutat i comuna de França, antiga capital de la regió geogràfica de la Brie. Actualment forma part del departament de Sena i Marne, en la regió administrativa d'Illa de França, sent la subprefectura del districte del seu nom i la capçalera dels cantons de Meaux Nort i Meaux Sur. Meaux és també el centre i la principal comuna d'una comunitat d'aglomeració, la Communauté d'Agglomération du Pays de Meaux («Comunitat d'Aglomeració del País de Meaux»). Creada en 2003, esta comunitat d'aglomeració reunix un total de 18 comunes incloent Meaux.

Geografia

Meaux es troba en el nort del departament, a la vora del riu Marne, prop del Canal del Ourcq, a 41,1 km al nordest de París i a 49,5 km al nort de Melun (chef-lieu de Sena i Marne). Ademés de les comunicacions fluvials, l'autopista A140 (un ramal de la A4) li dona servici, estant molt ben comunicada per esta via. Aixina mateix dispon de conexions per ferrocarril i per autobús.

Història i cultura

En francés el gentilici de Meaux és Meldois (pronuncie's «meldoá»), tant en singular (un Meldois), com en plural (els Meldois). Abdós térmens, Meaux i Meldois, provenen dels meldos (en llatí: els Meldi), el poble gal que va fundar la població i que ocupava esta part de la vall del Marne en l'época de l'arribada dels romans. Encara que durant el primer periodo d'ocupació romana la ciutat va ser anomenada Iantinum pels romans, el nom dels meldos va persistir i finalment va originar tant l'actual nom francés de la ciutat com el dels seus habitants.

El jardí Bossuet i el palau episcopal, que alberga el Museu Bossuet. Darrere del palau pot apreciar-se la catedral de Sant Esteban.

Els edificis històrics i els monuments de Meaux estan principalment situats en el caixco antic de la ciutat, dins de les antigues muralles defensives, encara hui en dia parcialment conservades gràcies a una important porció del perímetro defensiu d'época gal-romana. Un meandre del riu Marne dividix el centre històric en dos parts, un barri al nort, conegut entre els habitants com el barri de la catedral (Quartier de la Cathédrale), i un barri al sur, dins del meandre, conegut entre els habitants com el barri del mercat (Quartier du Vaig marchar). En el barri nort es troben la Catedral de Meaux (dedicada a Sant Esteban), el palau episcopal i els seus jardins (el jardí Bossuet, que el seu traçat sobre el sol té forma de mitra de bisbe), l'antiga sèu del vell capítul (li vieux chapitre), part de les muralles defensives (com ya ha segut indicat), i algunes torres i restants arqueològics d'época gala, romana i migeval, entre ells els de el jaciment de la Bauve al norest del centre de la ciutat, un antic santuari i lloc de cult, primer gal i més tardíamente romà. Els diferents jaciments disseminats per Meaux comprenen diferents époques: l'época gala (sigles IV, III, II i I), el periodo gal-romà (sigles I, II i III) i el periodo paleocristiano i sigles següents (de el III al XVIII, en els restants, entre uns atres, de l'Abadia de Saint-Faron, derruïda durant la Revolució francesa). En el barri sur del caixco antic es troben, principalment, el mercat cobert i el Canal Cornillon. Este canal, construït durant l'Edat Mija (la seua existència ya està mencionada en un text de l'any 1235), és provablement el canal encara en us més antic de França. Sigles despuix, en 1806, durant l'Imperi Napoleònic, va ser construït el Canal del Ourcq, destinat a la navegació fluvial quan la formació de bancs d'arena obstaculisa la navegabilitat del riu.

En l'actualitat la ciutat de Meaux és sobretot coneguda per dos productes gastronòmics: el Brie de Meaux (una varietat de formage de Brie) i la varietat local de mostaça, la Mostaça de Meaux. Segons l'apelació administrativa oficial francesa, l'AOC, la denominació d'orige Brie de Meaux es dividix en dos apelacions: Brie de Meaux fermier («Brie de Meaux de granja», elaborat en la llet de les vaques d'un únic productor) i Brie de Meaux laitier (lliteralment «Brie de Meaux lletera», en referència a l'acort firmat entre varis productors per a elaborar un Brie a partir de l'ensamblage de la llet de les vaques de cada u d'ells). La recepta de la Moutarde de Meaux («Mostaça de Meaux») és des de el XVIII tant una denominació d'orige com una marca comercial de la que és propietària l'empresa Pommery. Està actualment derivada no solament en la ben coneguda recepta tradicional sino també en una varietat de noves combinacions d'ingredients: Mostaça a la Mel, Mostaça al Pebre Vert, Moutarde Royale (esta última elaborada en coñac) etc.

Varis festivals i concerts se celebren regularment en Meaux, com per eixemple el festival de música «Musik'elles» (celebrat generalment al final de cada estiu). Hi ha també una banda simfònica en Meaux: L'Harmonie du Pays de Meaux. Està constituïda per tres conjunts, ordenats segons les edats dels seus instrumentistes: Els Minimes (chiquets), Els Juniors (adolescents) i L'Harmonie de Meaux (adults). La banda és també una de les dos escoles oficials de música de Meaux. L'atra és el conservatori de la ciutat.

També, des de fa més de trenta anys, a lo llarc de vàries fins de semana cada estiu, se celebra un espectàcul en l'esplanada que separa la catedral del palau episcopal, el Spectacle historique («espectàcul històric»). L'espectàcul representa l'història de Meaux a lo llarc de l'Edat Mija i del Renaixença, i també, des de 2013, durant la Primera Guerra Mundial (l'alvanç alemà va ser detingut en Meaux en 1914 durant la Primera batalla del Marne).

Solament hi ha un cine en Meaux: el Majestic, anteriorment un teatre escènic. En l'actualitat hi ha tres teatres escènics en la ciutat. Un d'ells és el Théâtre Gérard Philippe, un teatre privat, situat prop del mercat cobert. No molt llunt del mercat, en el mateix barri pero en un edifici major i més recent, es troba el teatre oficialment construït i subvencionat per l'ajuntament de Meaux, el Théâtre Luxembourg, dividit en dos sales dins del mateix edifici: la Ix-li Luxembourg (601 butaques) i la Ix-li du Manège (107 butaques). En una zona situada més a l'est, en el barri de Beauval, es troba el tercer teatre escènic, la Ix-li Champagne (200 butaques), situada en el Espace Caravelle, un edifici que és propietat del municipi, dedicat a activitats culturals. Companyies teatrals privades i associacions culturals representen obres en els tres teatres.

La ciutat de Meaux conta en dos museus: el Museu Bossuet (situat en el palau episcopal, est és el museu d'art i història de Meaux) i el Museu de la Gran Guerra del País de Meaux [fr] (el major museu del món sobre la Primera Guerra Mundial).

La Vaig llibertar éplorée, també conegut com «el monument americà», alçat a la memòria de les baixes franceses de la Batalla del Marne

L'inscripció en la placa, en el pedestal del monument, en la part atrassera (en anglés). L'inscripció de la part frontal està en francés

Edat Mija: La Gran Jacquerie i el sege de Meaux

La Gran Jacquerie va ser una regirada llauradora de l'Edat Mija que va tindre lloc en el nort de França en 1358 durant la Guerra dels Cent Anys. La noblea havia votat en Compiègne un nou impost per a finançar la defensa del país, forçant al campesinado a pagar uns imposts creixents i a reparar sense compensació les seues propietats danyades per la guerra. D'açò va resultar en una série de rebelions sanguinoses en vàries regions del nort de França, que varen començar a finals de maig de 1358. Uns 5.000 hòmens s'havien reagrupat darrere d'un cap carismàtic, Guillaume Caillet (o Callet, també nomenat Cale, Carle o Karle en texts anglosaxons). Despuix d'unes primeres victòries, el 9 de juny uns mil hòmens (entre Jacques i parisino) varen intentar prendre la fortalea de Meaux a on s'estajava el Delfí Carlos, pero varen ser massacrats per una càrrega imprevista de la cavalleria del comte de Foix i el captal de Buch, Jean de Grailly.

El Lloc de Meaux va ser portat a terme en 1422 entre els asediantes, els anglesos del rei Enrique V, i els sitiats, francesos, durant la Guerra dels Cent Anys. La defensa de la ciutat estava capitaneada pel Bastardo de Vaurus, que les fonts de l'época presenten com a malvat i cruel, pero també com un comandant valeroso. El sege va escomençar el 6 d'octubre de 1421 i pronte les mines i els bombardejos varen conseguir destruir la muralla. Pronte les baixes varen escomençar a aumentar en l'eixèrcit anglés, incloent a John Clifford, sèptim Baró de Clifford, qui, ademés d'haver obtingut la rendició de Cherburgo, havia estat en el Lloc de Harfleur i en la Batalla de Azincourt. Ademés els anglesos varen escomençar a caure malalts al poc temps d'iniciat el sege i s'estima que una setzena part dels asediantes va morir de disenteria i de pigota. El 9 de març de 1422, la ciutat es va rendir, encara que la guarnició va resistir. Baix un bombardeig constant la guarnició va acabar per rendir-se el 10 de març, despuix d'un sege de huit mesos. El Bastardo de Vaurus va ser decapitat, com també ho va anar un trompetero cridat Orace, que en una ocasió havia rigut d'Enrique, el rei anglés. Sir John Fortescue va ser llavors instalat com el capità anglés del castell de Meaux, (castell hui en dia derruït, encara que queden parts dels seus fonaments, enterrats baix el parc d'estacionament que es troba en frente de l'ajuntament).

Guerres Napoleòniques

Meaux, que comunica en París en llínea recta per la carretera hui en dia denominada RN3 (Route nationale 3, «carretera nacional 3»), ha segut sempre un lloc de pas per a les tropes d'invasió de tot país estranger que haja intentat alcançar París des de l'est (com Prusia, per eixemple, en setembre de 1870). En febrer de 1814, moment en que les Guerres Napoleòniques aplegaven al seu fi, les tropes de Napoleón Bonaparte, batent en retirada i perseguides per les tropes russes, es varen atrincherar en l'interior del meandre del Marne, el barri de l'actual mercat cobert de Meaux (construït més vesprada, en 1879). Un natural de Meaux, Charles-Aimé Lupette, que ya havia combatut en Espanya, es va distinguir en combat durant el sege. Les tropes russes, que varen decidir atacar allí mateixa a les tropes franceses, cañonearon el barri i el 27 de febrer una de les seues bales de canó es va quedar incrustada en la frontera d'una de les cases situades en frente de l'actual mercat cobert. A modo de recort els Meldois han conservat fins a hui en dia eixa bala en eixa frontera, batejant l'edifici en el que es troba encara incrustada com Au boulet Russe du 27 février 1814 (la traducció del qual seria aproximadament «Casa de la bala russa de canó del 27 de febrer de 1814»), encara que els habitants de Meaux, per a abreviar, la criden simplement la maison du boulet russe («la casa de la bala de canó rus»).

Els combats de la retirada napoleònica varen tindre lloc en Meaux i en les seues afores del 9 de febrer al 27 de març de 1814. En l'actualitat, una associació de Meaux d'aficionats a la recreació històrica reconstituye regularment, per mig de cavalls i uniformes d'época, dits combats. Es tracta de Els Grognards de la Marne (els grognards, lliteralment «els gruñones», és el sobrenom en el que es coneixia als membres més veterans de la Guàrdia Imperial).

Primera Guerra Mundial: la primera Batalla del Marne

Durant la Primera batalla del Marne (setembre de 1914), les tropes alemanes varen ser detingudes en les portes mateixes de la ciutat. Esta lluenta acció militar no solament va impedir que la ciutat anara ocupada pels alemans sino que ademés va canviar el curs de la guerra. En 1932, en el lloc del camp de batalla, a les portes de Meaux, els Estats Units d'Amèrica varen erigir un monument a la memòria dels soldats francesos caiguts en combat durant la batalla. Titulat, en francés, La Vaig llibertar éplorée («La Llibertat desconsolada»), este memorial és conegut popularment entre els francesos com Li Monument américain («el monument americà»). En 2011, al costat del monument, va ser construït el Museu de la Primera Guerra Mundial (Musée de la Gran Guerre du pays de Meaux [fr]).