Furmint
La furmint és un raïm blanc hongaresa. És el tercer raïm més plantada en la regió vitícola de Tokaj-Hegyalja. És usada per a produir un vi monovarietal sec i és també el principal component un vi de darreria coneguda com tokaji. També creix en la chicoteta regió vitícola hongaresa de Somló. La furmint té un paper similar en la regió vitícola eslovaca de Tokaj. També creix en Àustria, a on és coneguda com mosler. També hi ha chicotetes plantacions en Eslovènia, a on és coneguda com šipon. El raïm també és plantada en Croàcia, a on li la coneix com moslavac. També es troba en Romania i en algunes de les antigues repúbliques de l'Unió Soviètica.[1] La furmint és una varietat de maduració tardana. La collita per a realisar vins secs sol escomençar en setembre, encara que per a realisar vins dolços la collita pot escomençar en la segona mitat d'octubre o inclús més vesprada. A voltes és susceptible a la botrytis.[2]
El nom furmint pot provindre de la paraula "froment", pel color de blat dorat del seu vi. Encara que és possible que raïm anara duta a Hongria en el XIII, durant el regnat de Bela IV,[3][4] els ampelógrafos creuen que el raïm és natiu de Hongria.[5]
Història
La furmint ha creixcut en la regió de Tokaji, en el noreste de Hongria, a lo manco des de el XVI. Un document datat el 15 de maig de 1571 descriu a este raïm en la vinya de Hétszőlő, en Tokaj. En 1611, el raïm també es va documentar en la vall de Gyepű, en les montanyes Zemplén, prop de la ciutat d'Erdőbénye, a uns 20 km al nort de Tokaj.[5]
Encara que s'han usat atres raïms en la producció del vi de darreria tokaji, la furmint va escomençar a usar-se per a este vi a lo manco des de el XVIII, quan, en 1796, el polític hongarés János Dercsényi va descriure a la furmint com el raïm "genuïna del tokaji aszú".[5]
Atres teories
Una atra teoria sobre els orígens de la furmint diu que va ser introduïda en la zona Austro-Hongaresa en l'Edat Mija. L'experta en vi Jancis Robinson va dir que el raïm podria haver segut duta en el XIII, durant el regnat de Bela IV. Despuix de la destrucció de Hongria per l'invasió mongola, Bela hauria volgut revitalisar les vinyes devastades. El monarca va instituir vàries polítiques que varen aumentar l'immigració massiva de viticultores.[3] Molts dels immigrants que varen vindre durant el regnat de Bela haurien dut noves varietats de raïms en ells, una de les quals hauria segut la furmint.[4]
Una atra teoria és que el raïm va ser introduït abans per misionero italians durant el regnat d'Esteban II. Segons Pierre Galet, es va poder haver originat en la ciutat de Formia, en el Lacio, en el recorregut de la via Apia. El nom furmint seria una derivació del nom llatí formianum. Hi ha una llegenda documentada posteriorment. Segons esta va ser introduïda per un soldat de la regió de Collio Goriziano, en Friuli-Venècia Julia, que va lluitar en la Guerra dels Sèt Anys entre 1754 (algunes voltes s'ha datat en 1756) i 1763. El soldat era malnomenat Forment. Este renom venia de que fromento significa "blat" en italià, i este soldat tenia una barba rossa. L'emperatriu María Teresa li va concedir a este soldat el títul de comte de Formentín. En agraïment, el comte li va enviar vinyes de la seua terra natal a l'emperatriu, que les va plantar en Tokaj.[5]
No obstant, els ampelógrafos discrepen de l'orige italià de la varietat perque, ademés de haver documentació en Hongria sobre la furmint abans de la Guerra dels Sèt Anys, l'estudi del seu ADN no vincula a la furmint en cap varietat italiana.[5]
Atres teories de l'orige de la furmint diuen que la seua similitut en l'altesse, de Savoya, és perque és va originar ahí i atres teories diuen que es va poder haver originat en l'Imperi bizantí, d'a on, segons la llegenda, el comte Amadeo VI va dur l'altesse a Savoya en 1367. També s'ha especulat en que hagueren sorgit en la part sèrbia de Sirmia.[5]
Viticultura
La furmint és una varietat de maduració tardana que també tendix a brotar vesprada en l'estació de creiximent, lo que la fa susceptile de la gelada primaveral. Les arracades rebujades i els seus raïms de pell grossa són ideals per a produir vins de darreria en raïms botritizadas. El raïm pot ser susceptible a riscs de la viticultura com el mildiu. La vinya té una alta tolerància a la sequia, lo que permet que es planten en regions en menys suministrament d'aigua.[5]
En Hongria, la furmint ha desplegat una gran diversitat genètica. Hi ha varis clons i mutacions de color del raïm propagades per tota la regió de Tokaj. Varis d'estos clons (com féher, holyagos i madárkás) eren molt coneguts abans de la II Guerra Mundial. Atres clons comuns de furmint usats en la producció són lazafürtű i változó i la mutació de pell rosada piros furmint. Els ampelógrafos han descobert que la ploriferaació de molts dels clons de furmint es troben casi exclusivament en Tokaj, lo que recolza la teoria de que el raïm va ser originat en eixa regió i que no va ser introduïda des d'una atra àrea.[5]
Referències
- ↑ Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 90 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- ↑ J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine" 3ª edició pg 292 & 348 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
- ↑ 3,0 3,1 DiWine Taste "Hungary wine" Capítul 11, setembre de 2003
- ↑ 4,0 4,1 Wein-Plus Glossar: "Hungary" consultat el 18 de decembre de 2009
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 J. Robinson, J. Harding and J. Vouillamoz Wine Grapes - A complete guide to 1,368 vaig vindre varieties, including their origins and flavours pgs 37, 373-375, 1115 Allen Lane 2012 ISBN 978-1-846-14446-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Furmint» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.