Funerària

Una funerària[1] és una empresa que presta servicis funeraris. Els servicis funeraris principals consistixen en la recollida de la persona fallida en el lloc de defunció, el enferetrament (posar el cadàver dins d'un fèretre o ataüt), l'apany estètic de la persona fallida (tanatoestética), l'inscripció de la defunció en el registre civil corresponent (o alternativament, en un jujat), l'organisació d'un velorio (en Llatinoamèrica) o velatori (en Espanya), l'organisació d'una cerimònia religiosa o llaica, el trasllat al cementeri (en cas de sepeli) o l'organisació d'una cremació (en cas d'incineració). Ademés, les empreses funeràries solen prestar servicis adicionals com la venda de flors fúnebres, servicis de respal sicològic i emocional, servicis de tràmits llegals, aixina com molts uns atres. Les empreses funeràries poden ser de propietat privada o pública i operar en règim de competència, de concessió administrativa o de monopoli.
Un velatori o casa funerària (en Llatinoamèrica) o tanatori (en Espanya) és un establiment funerari habilitat per al velatori de difunts. En tot cas dita estadía del cadàver és per poc temps.[2] Estos establiments no conten en equipe forense ni llegal per a determinar la causa de la mort ni expedir certificats de defunció, encara que en époques de gran conflagracó han segut utilisades com morgues improvisades, d'allí la confusió entre abdós.[3] En Espanya, la funerària és l'empresa que presta els servicis funeraris, mentres que el tanatori és l'establiment físic dó nde es porten a terme els velatoris (recepció social i religiosa per a honrar al fallit); per a qualsevol servici funerari és imprescindible l'activitat d'una empresa funerària, encara que no tots els servicis funeraris impliquen la realisació d'un velatori en un tanatori.
No deu confondre's a este recint en la morgue, locució que s'utilisa per a denominar als llocs a on s'exhumen els cadàvers i es practiquen les autòpsia, en els casos de ser això necessari.
Servicis
Els tanatoris generalment oferixen una série de servicis associats tals com la venda de fèretres, làpides i corones, assessoria jurídica, assistència sicològica, cremació, transport del difunt i tanatopraxia. Preparen els seus servicis en comú acort en els desijos dels familiars i del fallit. La funerària usualment s'encarrega dels tràmits llegals necessaris, permissos, i atres detalls, tals com fer apanys en el cementeri, i preparar l'obituario per als mijos de comunicació.

Un servici fúnebre tradicional consta d'una velacó (o velatori), una cerimònia religiosa o llaica (pot ser en l'iglésia a la que assistia habitualment el fallit, o en el tanatori o en la capella mortuoria), i un servici d'inhumacó o incineració.

Una cremació directa (o immediata) consistix que el director funerari reba els restants del fallit, preparar el papereig necessari (segons la llegislació local), i completar el procediment de cremació, prescindint de velatori i/o cerimònia de despedida. Una inhumacó (o sepeli) directa és un servici funerari sense velatori ni una cerimònia. Segons el Barómetro Funos del Sector Funerario y Asegurador 2023.[4] els servicis funeraris directes estan en ple creiximent, tant en Espanya, com en atres països. Per eixemple, el 41% de les cremació varen ser cremació directes en Estats Units en 2021 (segons «[https://nfda.org/news/statistics Cr emation and burial report 2023]». NFDA.), o el 18% de tots els servicis funeraris en Regne Unit varen ser cremació directes en 2022 (segons l'estudi «Sunlife: The Cost of Dying 2023». Sunlife.)[4]
Quan el fallit és dut a la funerària, a voltes és embalsamado o es practiquen tècniques de tanatopraxia i conservació del difunt per a retardar la descomposició. El procediment típic d'embalsamament involucra la tongada de la sanc del fallit en una combinació de químics preservadores i tenyides, aspiració dels òrguens interns, i preparació d'acort a les característiques físiques del fallit. L'ús de maquillages especials ajuden a que els restants es vegen com eren en vida (tanatoestética). Si la persona fallida va ser desfigurada per accident o malaltia, el embalsamador pot en ocasions utilisar tècniques de restauració per a deixar el cadàver presentable per a un servici en el fèretre obert. Si el embalsamador no conseguix fer-ho, o si la família ho solicita, la funerària pot portar a terme un servici en el fèretre tancat.
Atres servicis habituals d'una funerària són els trasllats de cossos entre diferents localitats, o la repatriació de cadàvers d'un país a un atre, ya siga per via aérea, terrestre o marítima.
Moltes funeràries també oferixen servicis de previsió per ad aquells que desigen preparar els seus propis servicis fúnebres durant la seua vida.


Per l'aument de la popularitat de la cremació, cada v ez hi ha més funeràries en el seu propi crematori. Les funeràries que no conten en estes instalacions solen contractar el treball en atres firmes. En Espanya, les cremació ronden el 50% dels servicis funeraris i creixent, sent l'atre 50% inhumacins. Els països en major taxa de cremació són asiàtics (Japó:100%, Hong Kong: 97%, Taiwan: 96,8%, Corea del Sur: 90,5%), seguits de països del nort i est d'Europa (Dinamarca: 86,8%, República Checa: 86,3%, Eslovènia: 85,5%, Suècia: 82,9%, Suïssa: 80,3%, Regne Unit: 78,5%, Alemània: 73%). En Estats Units el percentage de cremació està en el 65%. La cremació està en constant creiximent en la majoria de països occidentals.[4]
Preus

En Espanya existix lliure competència en el sector funerari, per lo que cada empresa funerària és lliure d'establir els seus propis preus. En alguns casos, com el cas de les funeràries de titularitat pública, els preus poden ser aprovats per algun organisme públic com un ajuntament.
Sobre la percepció que tenen els ciutadans en Espanya sobre el preu dels servicis funeraris, majorment són percebuts com a cars (en al voltant del 65% dels enquestats que valora el preu dels servicis funeraris en 6 o més en una escala del 0 al 10), segons el Barómetro Funos.[4] En este sentit, més de la mitat dels espanyols contractaria un servici funerari low cost [4]
Encara que no sol ser habitual trobar les tarifes de preus de les empreses funeràries en les seues pàgines web, cada volta és més habitual trobar preus especials i ofertes en pàgines web de funeràries online (que comercialzan els seus servicis de manera online, encara que és finalment una funerària tradicional quí presta el servici). La diferència de preus entra la contractació tradicional i la contractació online pot ser molt significativa, aplegant al 50% de diferència en el preu.

L'única font d'informació de preus mijos del mercat de servicis funeraris en Espanya és la OCU (Organisació de Consumidors i Usuaris) que publica regularment un estudio de precios de servicios funerarios en España (OCU).
Per un atre costat, existixen comparadors de preus i brokers online de servicis funeraris que comparen preus entre distintes empreses funeràries i negocien preus per als usuaris. L'eixemple més destacat en Espanya és Funos, encara que el mateix servici online pot trobar-se en molts atres països.
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Cementerio Municipal de Huesca. Las Mártires.» (en castellano) (html). Tanatorio.Info (23 de marzo de 2017). Archivat des de l'original, el 20 de abril de 2018. Consultat el 20 de abril de 2018. «En la ciudad de Huesca se localizan dos grandes áreas de enterramientos colectivos de las víctimas de la guerra civil.»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Informe Barómetro Funos del Sector Funerario 2023» (en español). Funos (2023).