Funció harmònica
Aparència

En matemàtiques, siga f : D → R (a on D és un subconjunt obert de Rn) una funció real de n variables, se li crida harmònica en D si sobre D té derivades parcials contínues de primer i segon orde i satisfan l'equació de Laplace:
en D. Açò se sol escriure com
- o també com
Eixemples
[editar | editar còdic]Si treballem en una única variable real, les solucions a l'equació de Laplace són sempre sinusoides, és dir, combinacions llineals de sens i cosenos. En dimensions superiors i en variable complexa pot ser més complicat. Ací presentem uns eixemples:
Eixemples de funcions harmòniques de dos variables
[editar | editar còdic]- La part real i imaginària de qualsevol funció holomorfa
- La funció definida en (aixina com ho és per eixemple el potencial elèctric per una càrrega en llínea, i el potencial gravitatorio per una massa cilíndrica)
- Si és una funció harmònica i li apliquem una transformació conforme del pla, continua sent harmònica.
Eixemples de funcions harmòniques de n variables
[editar | editar còdic]- Les funcions afins, en particular la funció constant.
- La funció
- sempre que .
Conexions en l'anàlisis de funcions complexes de variable complexa
[editar | editar còdic]La part real i imaginària de qualsevol funció holomorfa són funcions harmòniques. Açò es deriva de que tota funció holomorfa verifica les equacions de Cauchy-Riemann. En tal cas es diu que són harmòniques conjugades.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- L.C. Evans, 1998. Partial Differential Equations. American Mathematical Society.
- D. Gilbarg, N. Trudinger Elliptic Partial Differential Equations of Second Order. ISBN 3-540-41160-7.
- Q. Han, F. Lin, 2000, Elliptic Partial Differential Equations, American Mathematical Society
- Este artícul conté una traducció derivada de «Función armónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.