Anar al contingut

Funció harmònica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Funcions harmòniques definides en la banda de l'anell.

En matemàtiques, siga f : DR (a on D és un subconjunt obert de Rn) una funció real de n variables, se li crida harmònica en D si sobre D té derivades parcials contínues de primer i segon orde i satisfan l'equació de Laplace:

en D. Açò se sol escriure com

2f=0 o també com  Δf=0.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Si treballem en una única variable real, les solucions a l'equació de Laplace són sempre sinusoides, és dir, combinacions llineals de sens i cosenos. En dimensions superiors i en variable complexa pot ser més complicat. Ací presentem uns eixemples:

Eixemples de funcions harmòniques de dos variables

[editar | editar còdic]

Eixemples de funcions harmòniques de n variables

[editar | editar còdic]

Conexions en l'anàlisis de funcions complexes de variable complexa

[editar | editar còdic]

La part real i imaginària de qualsevol funció holomorfa són funcions harmòniques. Açò es deriva de que tota funció holomorfa verifica les equacions de Cauchy-Riemann. En tal cas es diu que són harmòniques conjugades.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • L.C. Evans, 1998. Partial Differential Equations. American Mathematical Society.
  • D. Gilbarg, N. Trudinger Elliptic Partial Differential Equations of Second Order. ISBN 3-540-41160-7.
  • Q. Han, F. Lin, 2000, Elliptic Partial Differential Equations, American Mathematical Society