Anar al contingut

Equacions de Cauchy-Riemann

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Equacions de Cauchy-Riemann
Archiu:Cauchy-Riemann.png
Una representació visual d'un vector X en un domini multiplicat per un número complejo z, després assignat per f, en lloc de ser assignat per f i després multiplicat per z. Si abdós donen com a resultat que el punt termine en el mateix lloc per a tots els X i z, llavors f satisfà la condició de Cauchy-Riemann.

Les equacions de Cauchy-Riemann són dos equacions diferencials parcials que són bàsiques en l'anàlisis de funcions complexes de variable complexa, degut a que la seua verificació constituïx una condició necessària (encara que no suficient) per a la derivabilidad d'este tipo de funcions.

Siga una funció complexa f(z), en z=x+iy. Se sap que f(z) es pot descompondre en suma de dos funcions reals de dos variables u i v, de manera que f(z)=f(x,y)=f(x+iy)=u(x,y)+iv(x,y). Si la funció f(z) és derivable en un punt z0=x0+iy0 llavors deuen verificar-se les condicions de Cauchy-Riemann:

ux(x0,y0)=vy(x0,y0)

uy(x0,y0)=vx(x0,y0)


a on ux significa la derivada parcial de la funció u respecte a la variable x, usualment simbolisat ux. Análogamente per a uy, vx i vy.

Ademés es complix que el valor de la derivada en el punt, d'existir, deu ser:

f(z0)=ux(x0,y0)+ivx(x0,y0)=vy(x0,y0)iuy(x0,y0)

Les equacions de Cauchy-Riemann constituïxen una diferència fonamental entre la derivabilidad en el sentit complex i la derivabilidad de funcions de dos variables reals, encara que geomètrica i topológicamente i 2 siguen equivalents. En efecte, la funció complexa f(z)=z¯ o, equivalentement, f(x+iy)=xiy, no és derivable en el sentit complex, puix no satisfà les equacions de Cauchy-Riemann, com és fàcil comprovar. No obstant, la funció de dos variables reals que geomètricament fa lo mateix, açò és f(x,y)=(x,y), sí que és derivable, com també és senzill demostrar (puix no té que satisfer necessàriament estes equacions).

Demostració

[editar | editar còdic]

Siga f una funció de variable complexa:

f(z=(x,y))=u(x,y)+iv(x,y)

que és derivable en un punt z0:z0=(x0,y0)=x0+iy0. Ya que és derivable, sabem que:

limzz0f(z)f(z0)Δz=lim(x,y)(x0,y0)u(x,y)+iv(x,y)u(x0,y0)iv(x0,y0)(xx0)+i(yy0)

a on este últim és un llímit doble en el pla 2 per l'equivalència topològica existent entre i 2 en la distància euclídea. En tal cas, si existix el llímit doble, sabem que existixen els llímits direccionals i que coincidixen. En particular, existiran els llímits direccionals a lo llarc de x=x0 i de y=y0. Per tant:

1) f(z0)=lim(x,y0)(x0,y0)u(x,y0)+iv(x,y0)u(x0,y0)iv(x0,y0)(xx0)+i(y0y0)=
=lim(x,y0)(x0,y0)u(x,y0)u(x0,y0)Δx+ilim(x,y0)(x0,y0)v(x,y0)v(x0,y0)Δx=
=xu((x0,y0))+ixv((x0,y0))ux(x0,y0)+ivx(x0,y0)
2) f(z0)=lim(x0,y)(x0,y0)u(x0,y)+iv(x0,y)u(x0,y0)iv(x0,y0)(x0x0)+i(yy0)=
=lim(x0,y)(x0,y0)u(x0,y)u(x0,y0)iΔy+ilim(x0,y)(x0,y0)v(x0,y)v(x0,y0)iΔy=
=1iyu((x0,y0))+yv((x0,y0))vy(x0,y0)iuy(x0,y0)

Si ara igualem 1 i 2, es deduïxen de manera immediata les equacions de l'enunciat anterior, que es denominen equacions de Cauchy-Riemann.

Eixemple

[editar | editar còdic]

Vejam un eixemple de funció derivable en tot número complejo. Per lo tant, les equacions de Cauchy-Riemann es deuran verificar en qualsevol z=x+iy.

Considerem la funció f(z)=z2. Escrigam-la en coordenades cartesianas:

f(x+yi)=(x+yi)2=(x2y2)+i2xy.

Aixina, les parts real i imaginària de la funció són u(x,y)=x2y2 i v(x,y)=2xy respectivament. Derivat sobre x i y és immediat que

ux=2x=vy

i que

uy=2y=vx.

És dir, se satisfan les equacions de Cauchy-Riemann, com deu ser.

Per últim verifiquem la derivada obedix a la fòrmula de dalt. La derivada de f és f(z)=2z, puix les regles per a derivar funcions complexes són les mateixes que per a funcions de variable real ya que, formalment, les definicions de derivada en abdós casos són iguals (vore Funció holomorfa). Per lo tant,

f(x+iy)=2(x+iy)=2x+i2y=ux+ivx=vyiuy.

És dir, se satisfà la fòrmula enunciada per a la derivada en funció de les derivades parcials de les parts real i imaginària.

Referències

[editar | editar còdic]