La franckeíta és un mineral sulfosal de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la franckeíta”.[1] Va ser descoberta en 1893 en Chocaya, en el departament de Potosí (Bolívia), sent nomenada aixina en honor dels ingeniers de mines Carl Francke i Ernest Francke. Sinònims poc usats són: ilijteria o llicteria.

Franckeíta

Característiques químiques

És un sulfur-antimoniuro de ferro, estany i plom,[2] que cristalisa en el sistema triclínic pinacoidal.[3]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: cinc, argent, germani i indi.

Formació i jaciments

Apareix en Bolívia en depòsits d'alteració hidrotermal de minerals d'argent i estany, mentres que en Califòrnia (Estats Units) apareix en depòsits de roques metamòrfiques en el contacte en calcàrees.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: cilindrita, teallita, plagionita, zinkenita, cassiterita, wurtzita, pirrotina, marcassita, arsenopirita, galena, pirita, blenda, siderita o estannita.


Referències

  1. ↑ Palache, C.; Berman, H.; Frondel, C.(1944).«Dana’s system of mineralogy».v. I: 448–450.
  2. ↑ Coulon, M.; Heitz, F.; Li Bihan, M.T.(1961).«Contribution à l’étude structurale d’un sulfure de plomb, d’antimoine et d’étain: la frankeite [sic]».Bull. Soc. fr. Minéral..84: 350–354.(en francés)
  3. ↑ Makovicky, E.; Petříček, V.; Dušek, M.D.; Topa, D.(2011).«The crystal structure of franckeite, Pb21.7Sn9.3Fe4.0Sb8.1S56.9».Am. Mineral..96: 1686-1702.