Zinkenita
La zinkenita és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descoberta en 1826 en la mina Graf Jost-Christian, en Wolfsberg, Stolberg, massiç d'Harz, en l'estat de Sajonia-Anhalt (Alemània),[1] sent nomenada aixina en honor de Johann K.L. Zinken, geólogo de mines alemà. Sinònims poc usats són: zinckenita (per ser citat al principi erròneament com Zincken en lloc de Zinken).
Característiques físiques i químiques
[editar | editar còdic]És un antimonisulfur de plom; ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: argent, coure, ferro i arsènic..[2] Apareix com agregats subparalelos o divergents de cristals prismàtics allargats, en desenroll bacilar, acucular o capilar, de color gris acer
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma com un constituent de vetes per alteració hidrotermal. Sol trobar-se associat a atres minerals com: estibina, jamesonita, boulangerita, bournonita, plagionita, fuloppita, cassiterita, estannita, andorita, pirita, esfalerita, calcopirita, arsenopirita o galena. És un mineral poc freqüent, pero en algunes localitats es troba en cantitats importants. Una d'elles és la mina Sant Josep, en Oruro, Bolívia. També apareix este mineral en Saint-Pons, en els Alps de l'Alta Provença, França, com a cristals ben individualisats[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1826).Annalen der Physik und Chemie.7
- 91-96.
- ↑ (1976).Bull. Soc. fr. Minéral..99
- 351–360.
- ↑ «Zinkenite. Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zinkenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.