Anar al contingut

Andorita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Andorite-190275.jpg
Andorita

La andorita era abans un mineral de la classe dels minerals sulfur, que hui no és acceptat per l'IMA,[1] sino que ho separa en dos espècies minerals distintes:[2]

  • Andorita VI: la andorita original també cridada senandorita, descoberta en 1892 en Romania,[3] nomenada com andorita en honor de Andor von Semsey, recolector de minerals hongarés. Se li va canviar el nom a andorita VI per a indicar les unitats múltiple de sis a lo llarc del seu eix-c cristalográfico.[2]
  • Andorita IV: també cridada quatrandorita, descoberta en 1893 en Bolívia.[4] Se li va canviar el nom a andorita IV per a indicar la fase de andorita en unitats múltiple de quatre a lo llarc del seu eix-c cristalográfico.[2]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Abdós minerals són un complex de sulfur i antimoniuro anhidro en cationes argent i plom, sent les seues fòrmules químiques les següents:[5]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: bismut, cinc, ferro i coure.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma en vetes contenint argent i estany d'orige sub-volcànic per alteració hidrotermal.[6]

Sol trobar-se associat a atres minerals com: estibina, esfalerita, barita, fluorita, siderita, cuarzo, cassiterita, arsenopirita, estannita, zinkenita, tetraedrita, pirita, alunita, pirargirita, estefanita o rodocrosita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Llesta oficial de la Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i Classificació.
  2. 2,0 2,1 2,2 (1954).American Mineralogist.39
    161-171.
  3. (1892).Matematikai és Természettudományi Értesitö.11
    119-122.
  4. (1893).Zeitschrift für Kristallographie.21
    193-199.
  5. (1984).Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte.1984
    175-182.
  6. Paar, W., Brodtkorb, M.K.de, Topa, D. i Sureda, R.J., (1996): «Caracterisació mineralógica i química d'algunes espècies metalíferas del jaciment Pirquitas, província de Jujuy, República Argentina. Part 1.» 3rd Congrés Geològic Argentí i 3rd Congrés d'Exploració d'Hidrocarburs, 3: 141-158.