Boulangerita
La boulangerita és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descoberta en 1837 en Molières-sur-Cèze en la regió Llenguadoc-Rosselló (França),[1] sent nomenada aixina en honor de Charles L. Boulanger, ingenier de mines francés. Sinònims poc usats són: bolidenita, embrithita, epiboulangerita, mullanita, orlandinita o yenerita.
Característiques químiques
És un sulfur de plom en aniones adicionals antimoniuro. Fàcilment confundible en la jamesonita, homeotipo de la lapatkaíta.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: coure, cinc, estany i ferro.
Formació i jaciments
Es forma en vetes hidrotermals en un mig de temperatures moderades a baixes.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: sulfosales de plom, galena, estibina, esfalerita, pirita, arsenopirita, siderita o cuarzo.
Referències
- ↑ Thaulow, M.C.J.(1837).«Analyse eines antimonerzes vom Nasafjeld in Lapland».Annalen der Physik und Chemie.41: 216-221.(en alemà)
- ↑ Skowron, A.; Brown, I.D.(1990).«Refinement of the structure of boulangerite, Pb5Sb4S11».Acta Crystallographica.C46: 531-534.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boulangerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.