Fosforilació

La fosforilacó és l'adició d'un grup fosfat a qualsevol atra molècula. El seu paper predominant en la bioquímica ho convertix en un important objecte d'investigació sobretot en la fosforilacó de proteïnes i de fructosa. És la reacció oposta a la fosfatacó. En el metabolisme, la fosforilacó és el mecanisme bàsic de transport d'energia des dels llocs a on es produïx fins als llocs a on es necessita. Aixina mateix, és un dels principals mecanismes de regulació de l'activitat de proteïnes en general i de les enzimes en particular.
Fosforilacó del ADP

La fosforilacó més important per al metabolisme és la fosforilacó de l'adenosín difosfat (ADP), és dir, l'adició d'un grup fosfat al ADP per a formar adenosina trifosfat (ATP):
El ATP aixina format transporta l'energia de l'enllaç convertint-se en la moneda de canvi energètica del metabolisme. Hi ha diverses vies que fosforilan ADP.
Fosforilacó a nivell de substrat
- Artícul principal → Fosforilacó a nivell de substrat.
La fosforilacó a nivell de substrat és la síntesis de ATP acoplada a una reacció exergónica sense intervenció de l'enzima ATP-sintasa. Està mediada per enzimes quinases i es produïx, per eixemple, en el cicle de Krebs o en la glucólisis; constituïx únicament una chicoteta part del total de ATP produït en la cèlula.
Fosforilacó per la ATP-sintasa
La ATP-sintasa és una enzima incrustada en la membrana interna de la mitocondria i en la membrana dels tilacoides dels cloroplasts. És capaç de fosforilar ADP en un fosfat inorgànic gràcies a l'energia dels protons que la travessen (quimiosmosis). La fosforilacó oxidativa mitocondrial i la fotofosforilacó dels cloroplasts són les dos principals vies a on actua la ATP-sintasa.
Fosforilacó oxidativa
- Artícul principal → Fosforilacó oxidativa.
l'oxidació de l'aliment durant la respiració llibera energia química potencial que és utilisada per a sintetisar ATP. El procés implica la fosforilacó oxidativa de molècules alimentícies com glucosa, àcit grassos o glicerina (les més comunes). Les molècules són descompostes durant una série de reaccions, i l'energia lliberada en certs estats del procés és utilisada per a produir ATP en reaccions de fosforilacó.
Es calcula que fins al 90% de l'energia celular en forma de ATP és produïda d'esta forma.[1]
Fotofosforilacó
- Artícul principal → Fotofosforilacó.
Es referix al procés de formació de l'ATP durant la fase lluminosa de la fotosíntesis. l'energia lumínica excita i desplaça electrons de la clorofila i uns atres pigments presents en les plantes, algues i cianobacterias. L'energia associada en els electrons excitats s'almagasena en el ATP en un procés que produïx més molècules d'este tipo a partir d'ADP i fosfat inorgànic.
Fosforilacó de proteïnes
- Artícul principal → Fosforilacó de proteïnes.
La fosforilacó de les proteïnes i, en especial, de les enzimes, és un dels principals mecanismes de regulació de la seua activitat. Les proteïnes quinasa són les encarregades de fosforilar proteïnes
Referències
- ↑ Chen, Jin-Qiang; Patrick R. Cammarata, Christopher P. Baines, James D. Yager(2009).«Regulation of mitochondrial respiratory chain biogenesis by estrogens/estrogen receptors and physiological, pathological and pharmacological implications».Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Molecular Cell Research.1793(10): 1540-1570.ISSN 01674889.doi:10.1016/j.bbamcr.2009.06.001.