Fortalea del Real Felipe
La Fortalea del Real Felipe és una fortificació construïda en el XVIII en la baïa del Callao (Perú), durant els governs dels virreyés José Antonio Manso de Velasco i Manuel de Amat i Junyent, per a defendre el port contra els atacs de pirates i corsarios.
És una de les poques obres d'arquitectura militar que existixen en el Perú i és una de les més grans que varen construir els espanyols en Amèrica.[1] Va ser coneguda durant l'época virreinal, en conjunt en els forts «Sant Rafael» i «Sant Miguel», com els «Castells del Callao».
El seu nom va ser elegit en honor del rei Felipe V de la casa de Borbón, que havia fallit en 1746. Posteriorment va ser renombrada per José de Sant Martín com «Castell de l'Independència» en iniciar-se l'etapa republicana, recuperant el seu nom original en 1925.
Té la forma d'un pentàgon irregular ocupant un àrea de 83 000 m², en un baluart en cada u dels seus cinc vèrtiços. Els baluarts duen els noms del Rei, la Reina o la Pàtria, el Príncip, Jonte o Sant Felipe, la Princesa, la Tàpia o Sant Carlos i Sant Josep o la Natividad. Ademés d'ells dispon de dos torreones: el Rei i la Reina (este últim torreón mira cap a la mar, en direcció oest), aixina com cinc muralles: la del Camí Real, de la Marina, Camí de Chucuito, la Marcelosa i la de Camí de la Magdalena. Posseïx dos portes: la Principal, que està en la muralla del Camí Real, i la del Perdó, que està en la muralla Camine de Chucuito. En direcció nort des de la fortalea es trobava el Fort Sant Miguel i al sur es trobava el Fort Sant Rafael.
Actualment el seu us és turístic, servint com a sèu del Museu del Eixèrcit del Perú.
Descripció
[editar | editar còdic]La frontera principal té un frontón triangular. Davant d'esta hi ha un pont levadizo simbòlic precedit per dos garitas, a on estan els centinelas de la Guarnició. La fortalea és d'estil Vauban i té forma pentagonal.
La fortalea té la forma d'un pentàgon irregular ocupant un àrea de 70 000 m². En cada u dels seus cinc vèrtiços es va edificar un baluart, que varen ser batejats en els noms de «El Rei», «La Reina», «Sant Felipe», «Sant Carlos» i «Sant Josep».
El recint posseïx dos entrades. La «Principal» o «d'Honor» s'ubica en el tram de la muralla comprés entre els baluarts de «El Rei» i «Sant Josep». Es trobava orientada cap a l'antic «Camí Real» de Llima al Callao (hui avingudes Sáenz Penya i Óscar R. Benavides). Contava en un pont levadizo per a creuar el fos d'aigua que originalment rodejava a la fortalea. En l'actualitat front a ella es troba la «Plaça Independència». La secundària, situada en la part posterior de la fortalea, és coneguda com la «Porta del Perdó», puix va ser utilisada durant el lloc del Callao pels desertor que es passaven al costat patriota.
El «Torreón del Rei» es troba en el baluart del mateix nom. Conta en tres nivells, en dos dels quals hi ha plataformes en canonsː la primera en vintiquatre de fierro i la segona en huit de bronze. L'interior era un búnker laberíntico que posseïa tot lo adequat per a resistir qualsevol atac. Un pont levadizo completava la seguritat, puix era l'únic accés que posseïa cada torreón. De la mateixa manera que el torreón de la "Reina", el de el "Rei" va ser modificat durant la guerra del Pacífic, reemplaçant-se els nivells superiors per dos plataformes per a canons giratoris.[2]
El «Torreón de la Reina», ubicat en el baluart homònim, estava equipat en depòsits de municions, recaptes i un pou en aigua. Posseïx un calabós semicircular en el que els detinguts permaneixien de peu tot el temps. Inicialment el torreón contava en dos nivells en plataformes de canons, pero es va modificar en la guerra en Chile, eliminant-se el nivell superior, a on es varen preparar quatre plataformes per a canons giratoris Vavasseur, un dels quals encara existix en el museu.[3] Abdós torreones eren considerats com dos fortalees dins de la mateixa, puix si el recint principal era ocupat pels invasores, s'alçaven els ponts, que eren l'únic accés als torreones, permetent-los aïllar-se de l'exterior per a continuar la lluita des d'allí.
La «Casa del Governador» era el lloc d'estage del cap militar de la plaça. Es va construir en el vèrtiç del baluart de «Sant Carlos» i tenia tallats en el seu frontis els escuts dels reis d'Espanya. Hui s'exhibixen allí objectes pertanyents a diferents époques militars, des de l'incaica fins a l'etapa republicana.
El «Cavaller dels Dotze Canons»[n. 1] està ubicat en la part alta de la «Casa del Governador». Va ser construït durant el govern del virrey Amat.[4] De la mateixa manera que els torreones, tenia capacitat de convertir-se en un fort impenetrable en cas de l'ocupació de l'atacant, al com se li podia contraatacar des d'allí. El seu nom es deu al armamento que utilisava: dotze canons que apuntaven cap als quatre costats; ademés de tres llínees de retirada, cada una en canons apuntant contra els invasores.[5]
En la part baixa del baluart de «Sant Carlos» es varen construir quatre «casamatas»[n. 2] destinades inicialment com a almagasens pero que després serien usades com presons.[4]
En una sala a banda es troba «La Casa de la Dòna» que rendix homenage a la dòna peruana per la seua participació en temps de guerra.[1] Al costat, a on estava antigament la cisterna, destaca la «oploteca», açò és, la colecció d'armes portàtils del museu. S'exhibixen armes de puny (pistolas i revòlverés), de llarc alcanç (fusilés i carabinas) i d'acompanyament (ametralladoras, lanzagranadas i morters).
Dins del recint es troba també el Parc de Vehículs Blindats, a on s'exponen tancs de distinta procedència; i el Parc d'Artilleria, en el que es mostren canons utilisats per l'eixèrcit en diverses etapes de la seua història.[6][7]
També s'exhibix una rèplica de la part frontal de la «Casa de la Resposta», existent en la ciutat d'Arica, en la que el coronel EP Francisco Bolognesi va donar la seua célebre resposta. Al costat d'esta rèplica es troba el «Monument al Soldat Desconegut», que representa a tots aquells que en honor a l'eixèrcit varen sacrificar la seua vida per la pàtria.[8]
Des de 2008 la fortalea posseïx un Centre de Convencions en el seu interior, que conta en un auditori en capacitat per a 1500 assistents, ademés d'una sala de prensa, restaurants i stands per a la venda de artesania.
Història
[editar | editar còdic]
Antecedents
[editar | editar còdic]Durant el Virreinato del Perú, El Callao era el port per a on s'embarcaven les riquees de la regió en rumbo a Espanya. Per esta raó va ser víctima d'un constant atac de part de corsarios i pirates.[9] Per a protegir el port, el virrey Pedro de Toledo i Leiva va dispondre la seua fortificació, construint entre 1640 i 1647 les murallas que varen rodejar l'entorn de la ciutat.[10] Pero un terremot en 1746, al que va seguir pocs minuts despuix un maremoto, va destruir gran part del port, deixant-ho desprotegit. És llavors que el virrey José Antonio Manso de Velasco, comte de Superunda, va ordenar la construcció d'una fortalea.
Construcció
[editar | editar còdic]El 29 de decembre de 1746 es va aprovar el disseny presentat pel matemàtic i arquitecte francés Luis Godin i els espanyols José Amich i Juan Francisco Rossa.[1][11] El 21 de giner de 1747 es varen iniciar els treballs en el cavat de les sangas i l'1 d'agost del mateix any es va portar a terme la colocació de la primera pedra. Va ser una de les més grans obres d'arquitectura que va realisar Espanya, en un cost de tres millons de pess. Per a esta es varen utilisar blocs de pedra duts de les pedreras de l'illa Sant Lorenzo i dels restants desenterrados de les antigues murallas destruïdes per les catàstrofe. Estos blocs composts de quarsita i arenisca varen ser reforçats en «calicanto».[n. 3][1] El nom va ser elegit en honor de Felipe V de la casa de Borbón, que havia fallit per eixos dies. L'edificació va finalisar durant el mandat del virrey Manuel de Amat i Junient en 1774.
En 1782, el virrey Manuel Guirior va notar que la fortalea era vulnerable a un «colp de mà»[n. 4] pels seus flancs. Per això va decidir construir dos menuts forts, cridats «Sant Miguel» i «Sant Rafael», que es trobaven a curta distància cap a abdós costats del recint completant el sistema defensiu anomenat «Els Castells del Callao».[12]
Durant l'independència
[editar | editar còdic]La fortalea va permanéixer sense majors incidents fins a 1806 quan es va escomençar a gestar l'independència del Perú. Va ser llavors quan el virrey José Fernando d'Abascal i Sousa va ordenar construir un almagasén per a les armas i l'artilleria, aixina com una cisterna que poguera contindre aigua per a abastir a dos mil hòmens per quatre mésés d'ocórrer un lloc a la fortalea.[13]
l'Almirant Guillermo Brown va realisar un bloqueig al port del Callao el 21 de giner de 1816. Al mando d'una floteta, Brown va capturar alguns barcos espanyols i va bombardejar el port sense causar majors danys. Varen ser contestats pels canons dels castells i de les bateries terrestres, que varen obligar a retrocedir als atacants.[14]
El 16 de giner de 1819, la fortalea va rebujar l'atac de l'esquadra anglesa del almirant Lord Thomas Cochrane durant el govern del virrey Joaquín de la Pezuela. Eixe intent infructuós va obligar al general José de Sant Martín a entrar a la capital per Pisco i no pel Callao. Una volta declarada l'independència, es va ordenar el lloc del fortín, que es trobava baix domini espanyol al mando del general José de la Mar. El 19 de setembre de 1821, al vore l'escassea d'aliments i l'amenaça d'epidèmia que sofrien les seues tropas, La Mar va decidir entregar la plaça i unir-se a les forces independentistes. Sant Martín llavors renombró la fortalea batejant-la com «Castell de l'Independència».[15]
La fortalea va tornar a domini espanyol despuix de la Sublevació del Callao realisada pel sargent Dámaso Moyano en 1824, prenent el mando d'esta el brigadier espanyol José Ramón Rodil i Campillo, qui, negant-se a reconéixer la capitulació de Ayacucho, va resistir el sege de les forces patriotes al mando del general Bartolomé Salom fins al 22 de giner de 1826, en que va entregar la plaça al vore que l'ajuda d'Espanya no aplegava.[16] Esta acció va ser el fi del Imperi espanyol en Amèrica del Sur, puix el mateix dia es jurava l'independència de Chiloé, que va ser anexionado a Chile en la firma del Tractat de Tantauco una semana abans.[17]
En la República
[editar | editar còdic]De 1826 a 1833, la fortalea del Real Felipe va servir com presó política.
En 1834 va servir de refugi al recent elegit president Luis José de Orbegoso i Moncada, en sospitar d'un colp d'Estat de part de l'expresident Agustín Gamarra.[18] A l'any següent, el president Orbegoso es va dirigir al Cusco en un intent per frenar les accions revolucionàries del mariscal Gamarra en el sur del país. En la seua absència, el sargent Pedro Becerra es va amotinar en el Callao, en la matinada de l'1 de giner de 1835, apoderant-se de la fortalea. No obstant, la tumult va ser sofocada als pocs dies pel general de divisió Felipe Santiago Salaverry.[19]
El 21 d'agost de 1838 les tropes de Manuel Bulnes varen derrotar en la batalla de Portada de Guies a les forces de Orbegoso, conseguint ocupar Lima i establir un govern provisional al mando d'Agustín Gamarra. Després es va procedir el 31 d'agost a sitiar en part de l'eixèrcit el Castell del Callao en el que forces lleals a Santa Creu s'havien guarnit al mando del coronel Manuel de la Guarda. Les potències estrangeres impedien un bloqueig eficaç del port lo que permetia a les forces confederadas del port reabastecerse fàcilment i resistir el sege. Finalment, l'eixèrcit de Bulnes no va poder derrotar a les tropes atrincherades en la Fortalea del Real Felipe.
El 10 de maig de 1839, la fortalea va ser convertida en aduana, per decret del president Agustín Gamarra per ad açò es va desmantellar el Castell, destinant els seus edificis a l'objecte indicat i es varen vendre àrees de terrenys veïns a privats.[20][21]
En 1866, durant el combat de 2 de maig, el fort va ser una de les llínees defensives peruanes contra la flota espanyola al mando de l'almirant Cast Méndez Núñez.
L'últim succés militar de la fortalea va ser durant la Guerra del Pacífic, en la qual la fortalea va impedir el desembarc de l'esquadra chilena al mando del almirant Galvarino Riveros Cárdenas en el Callao.[22] El castell va sobreviure a la guerra, pero no va succeir lo mateix en els forts «Sant Rafael» i «Sant Miguel», que varen anar completament destruïts per les tropes chilenes.[23] Despuix de la guerra, la fortalea va seguir funcionat com Aduana fins a 1934, any en que l'aduana es trasllada al seu nou, i actual, local ubicat en el terminal marítim del Callao.
En 1925, per disposició del president Augusto Leguía, es varen realisar els treballs de restauració del recint reprenent el nom original de Fortalea del Real Felipe.[24]
El 20 de febrer de 1931 es va produir en la fortalea una sublevació militar–policial encapçalada pel general de Brigada EP Pedro Pablo Martínez i Ledesma contra el president Luis Miguel Sánchez Cerro. El general Martínez va intentar en un discurs obtindre el respal del poble del Callao, pero no va obtindre èxit. Despuix de vàries hores de lluita els rebels es varen rendir luego que aeroplanos de l'eixèrcit bombardejaren el lloc.[25][26]
Des de 1934, la fortalea del Real Felipe ha tingut distints usos. En les seues diverses instalacions ha estajat a les oficines d'Ampara, Capitania de Port i fins a una Comissaria del Cos de Seguritat de la República, havent-se establit en el sector a on va funcionar la Comissaria una presó per a presos polítics. Fins al 31 de decembre de 1945 va ser sèu de l'Escola de Suboficials del Cos Aeronàutic del Perú, havent funcionat ademés depòsits del Ministeri d'Aeronàutica.
Va ser declarada «Monument Històric Nacional» el 19 de maig de 1952 per la Llei N.° 11841 donada pel Congrés de la República i promulgada pel president Manuel Odría. Es va convertir en sèu del «Museu de l'Eixèrcit Peruà».[18]
En 1962, el diputat pel Callao Víctor Pérez Santistevan presenta un proyecte per a la fortalea del Real Felipe. El proyecte de restauració de la fortalea va ser portat a terme en 1962, sent dirigit per l'arquitecte Víctor Pimentel Gurmendi.
El Castell del Real Felipe va ser quarter del Batalló d'Infanteria Paracaigudista "3 d'Octubre" N.º 39 del Eixèrcit del Perú fins a 1980 i des de juny de 1980 fins a 1983 el Batalló d'Infanteria de Comandos "Guàrdia Chalaca" N.º 40 va tindre la seua sèu allí. A partir de 1984 fins als nostres dies, ho ocupen el Batalló d'Infanteria Motorisada "Legió Peruana" N.º 1 i la Bateria d'Artilleria Volant de la "Legió Peruana de la Guàrdia" de l'Eixèrcit del Perú.
En la fortalea va ser reclós per prop de tres anys el general Jaime Salines Va sedar en ser capturat després del seu intent per restablir l'orde democràtic en el país despuix del Autogolpe de 1992 durant el govern d'Alberto Fujimori.[27]
En 2007 baix el segon govern d'Alan García es va iniciar una nova restauració de part del Servici d'Ingenieria de l'Eixèrcit, en coordinació en la Direcció de Museus de l'Eixèrcit i baixe la Supervisió del Institut Nacional de Cultura. Esta refacción va ser en motiu de la realisació del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic del 2008, a on la fortalea va ser una de les sèus de l'event.
En 2016 el museu va ser novament restaurat aixina com moltes peces de la seua colecció, com a trages militars i cartes manuscrites de Bolognesi. L'equip de l'historiadora de l'art Costarricense Eugenia María Abadia González i els restauradores peruans Roxiemiro Fernández i Carlos Huallpa varen ser els responsables per la restauració de les obres i del museu.
Des del 2023 es realisaren treballs d'excavació, allí es varen trobar els vestigis un pis de rajola que seria de el XVII, fragments de ceràmiques, implementos de guerra i pedres precioses.[28]
Vore també
[editar | editar còdic]- Corsarios en l'independència argentina
- Turisme en el Perú
- Virreinato del Perú
- Sublevació del Callao
- Castells del Callao
- Rebelió del Callao de 1948
- Guerra del Pacífic
- Primer Lloc del Callao
- Segon Lloc del Callao
- Tercer Lloc del Callao
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Nacional de Cultura. «Guia de Museus del Perú». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2004. Consultat el 18 de març de 2009.
- ↑ Eixèrcit del Perú. «Museu del Real Felipe: Torreón del Rei». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ Eixèrcit del Perú. «Museu del Real Felipe: Torreón de la Reina». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 Regal, pág. 13.
- ↑ Eixèrcit del Perú. «Museu del Real Felipe: El Cavaller dels Dotze Canons». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ Eixèrcit del Perú. «Museu del Real Felipe: Parc de Vehículs Blindats». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ Eixèrcit del Perú. «Museu del Real Felipe: Parc d'Artilleria». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2007. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ Eixèrcit del Perú. «Museu del Real Felipe: La Casa de la Resposta». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ Humberto Vedats. «Història, Gent i Tradició: Pirates en el Callao». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2009. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ Regal, pág. 2
- ↑ Regal, pág. 5
- ↑ Regal, pág. 19.
- ↑ Regal, pág. 24.
- ↑ Regal,pág. 29
- ↑ Regal, pág. 40.
- ↑ Regal, pág. 58.
- ↑ Armada de Chile. «Lliberació de Chiloé (22 de giner de 1826)». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2009. Consultat el 18 de març de 2009.
- ↑ 18,0 18,1 «Història referida als successos ocorreguts en el port del Callao» (PDF). Consultat el 18 de març de 2009.
- ↑ Regal, pág. 76
- ↑ Regal, pág. 83
- ↑ «Fortalea del Real Felipe». Callao.org. Consultat el 29 de març de 2021.
- ↑ Regal, pág. 98.
- ↑ Regal, pág. 99.
- ↑ Regal, pág. 71.
- ↑ El Temps. «Va fracassar completament el moviment revolucionari contra el govern peruà». Consultat el 6 de maig de 2014.
- ↑ El Temps. «Va fracassar completament el moviment revolucionari contra el govern peruà». Consultat el 6 de maig de 2014.
- ↑ El Comerç. «Fiscal demana 20 anys per a Fujimori per seqüestre de Salines Va sedar». Consultat el 29 d'octubre de 2017.
- ↑ «Troben en fortalea Real Felipe vestigis del Callao previ al tsunami de 1746». Andina. Consultat el 8 d'abril de 2024.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- "Colecció “Documental del Perú”, Província Constitucional del Callao, Volum VII, novembre de 1967, LA FORTALEZA DEL REAL FELIPE, pàgines 39-44.
- "Colecció “Documental del Perú”, Enciclopèdia Nacional Bàsica, Edició actualisada, Callao, Tom XXIV, LA FORTALEZA DEL REAL FELIPE: L'últim reducte, per Rodney Espinel, pàgines 17-24.
- "Atles Regional del Perú”, Llima - Callao, EL CALLAO EN LA COLONIA - LA FORTALEZA DEL REAL FELIPE, Editorial PEISA i el Grup La República, pàgines 134-135.
- “ITINERARIOS DE LIMA” per Héctor Velarde, Patronat de Lima, Segona Edició, 1990, La Fortalea del Real Felipe, pàgines 119-122.
- “Cartes de Lima” per Alfonsina Barrionuevo, artícul: El Real Felipe, pàgines 208-212, Editorial Univers, 1981.
- “LIMA, PASEOS POR LA CIUDAD I SU HISTORIA", Guies Expresse, editat pel Diari Expresse de Lima i el Banc Suramericà, pàgines 111 i 428.
- "Guia Museográfica de Lima" per Pedro Alarcon Vásquez i César Cerdan Creuat, EDUSMP, Museu Històric Militar Real Felipe, pàgines 75-76.
- GUIDE TO PERU, Handbook for travelers, 6th. Edition, by Gonzalo de Reparaz Ruiz, Edicions d'Art Rep, Llima - Perú, Llibre editat en idioma anglés pel Fondo de Promoció Turística del Perú - FOPTUR, pàgines 114-115.
- EL REAL FELIPE MUESTRA FORTALEZA, artícul publicat en el Diari "El Comerç" de Lima el dumenge 2 de juliol de 1995, Secció F, Especial, pàgina F3.
- ENTRE TORREONES I BALUARTES, artícul publicat en el Diari "El Comerç" de Lima el dumenge 28 d'abril de 1996, Secció G, pàgina G14.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fortalea del Real Felipe.- Mapa interactiu de la Fortalea
- Fotografia satelital de la Fortalea del Real Felipe en el Callao
- Recorregut Virtual Centre de Convencions del Real Felipe - Callao
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza del Real Felipe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Fortificacions de Perú
- Fortificacions del Virreinato de Perú
- Llocs relacionats en la pirateria
- Turisme en Perú
- Callao
- Centres de convencions de Perú
- Districte de Callao
- Bens inscrits en la Llista Indicativa de Perú
- Arquitectura de Perú del sigle XVIII
- Arquitectura de 1774
- Patrimoni de l'Humanitat
- Pàgines en erros de referència