Fortalea de Sant Carlos de la Cabanya
La fortalea de Sant Carlos de la Cabanya, coneguda coloquialment com La Cabanya, és una fortalea del XVIII situada en l'entrada de la baïa de L'Habana, que junt a la fortalea de la Punta i el castell de la Real Força de L'Habana defenien la ciutat front a qualsevol atac enemic o pirata. Se situa en un tossal a 200 m s. n. m. junt al castell del Morro.
La Cabanya és la més gran edificació militar construïda per Espanya en Amèrica, cobrint un àrea de 700 m de llarc per 240 d'ample. Té forma de polígon, el qual està compost per baluarts, revellins, foss, camí cobert, quarters i almagasens. Té un disseny representatiu de l'alvanç en els sistemes defensius produïts durant el XVIII, ocorreguts pel desenroll de l'artilleria.
Història
Els anglesos varen prendre el casi inexpugnable Castell del Morro, principalment gràcies a que varen conseguir capturar la loma a on posteriorment s'edificaria la Cabanya, servint-se d'eixa privilegiada posició per a la seua artilleria quan varen invadir L'Habana. La varen restituir junt en la ciutat en 1763 a canvi de La Florida. Va escomençar a edificar-se en l'alt llitoral Est del port de L'Habana, baix l'orientació del brigadier Don Selvat Comprén. Els treballs varen finalisar en 1774. Actualment és un complex cultural i museístic. A les 9 de la nit es dispara el canó que antigament anunciava el tancament de les muralles de la ciutat com un ritual simbòlic en homenage al passat.
_(14766382862).jpg)
En ella s'estajaven les millors unitats de l'eixèrcit espanyol en Cuba. Durant les lluites independentistes del XIX, no pocs héroes cubans, entre ells José Martí, varen ser presoners de les seues reixes i molts varen ser eixecutats en el Fos dels Llorers. Des de la seua construcció va ser ocupada per forces militars, primer d'Espanya durant l'época colonial fins a 1898, i des de 1899 fins a 1902 per un eixèrcit d'ocupació nortamericana despuix de la derrota espanyola en la Guerra hispà-nortamericana de 1898. A partir de la fundació de la República de Cuba el 20 de maig de 1902, forces militars cubanes varen estar destacades en la fortalea, que també es va usar com a presó.
Els juïns de la Cabanya
Al triumfo de la Revolució cubana, el comandant Che Guevara va ocupar militarment La Cabanya el 3 de giner de 1959. Allí va establir la seua comandància i va supervisar personalment, en els primers dies de la revolució, molts dels fusilaments de partidaris de Fulgencio Batista acusats de crims de guerra durant el seu govern.[1][2] El Che presidia com el "fiscal suprem", durant els juïns que es varen celebrar en La Cabanya, 800 presoners varen ser enfeixats en celes de pedra dissenyades per a albergar solament a 300 presoners. Per a finals de giner, uns 100 lleals a Fulgencio Batista havien segut eixecutats.[3]
El dirigent de la revolució cubana, Che Guevara, va ser director de la presó de la Cabanya en 1959 i se li ha responsabilisat per les eixecucions d'eixe any en el penal, successos pels que també li'l va aplegar a conéixer com "el carnicero de la Cabanya",[4] encara que la majoria dels seus biógrafs insistixen que cal contextualizar aquells actes en la situació del moment.[5]
El 16 de març de 1960, 110 presoners varen ser varen traslladar completament nuets al pati del penal, obligats a permanéixer allí per més de 3 hores, mentres soldats i milicians saquejaven les seues pertinences. Açò va provocar protestes en el penal que varen deixar 60 ferits, tot açò va ocórrer al mando del capità Herman Marks.[6] El 18 d'abril de 1961 Eduardo Navarro Vitón és assessinat despuix d'intentar escapar i un milicià va assessinar a Rene Santana en acabant de que este orara a favor els rebels de l'Invasió de baïa de Cochinos.[7] Va ser un dels escenaris de la Massacre del 30 d'agost de 1962 en la que centenars de dissidents cubans varen ser eixecutats per planejar una conspiració per a derrocar la dictadura de Fidel Castro. Despuix de les eixecucions de la Causa d'Agost va haver una recessió en els fusilaments que varen reiniciar el 30 de maig de 1963 en l'eixecució de Ricardo Olmedo Moreno.[8]
Eixecutats famosos
- Jesús Moixa Blanco (18 de febrer de 1959).
- William Alexander Morgan (11 de març de 1961).
- Jesús Carreras Zayas (11 de març de 1961).
- Humberto Sorí Marín (20 d'abril de 1961).
- Manuel Puig Miyar (20 d'abril de 1961).
- Juliol Emilio Carretero (22 de juny de 1964).
- Nelson Rodríguez Leyva (1971).
Época recent
En 1986 es va iniciar la reparació de la Fortalea de la Cabanya, i l'accés públic se li va donar en 1991 com a component del Parc Històric Militar Morro-Cabanya.
Us i tradició
Actualment la fortalea és un museu que en el que s'exponen documents i testimonis del Che.
Esta fortalea està lligada des dels seus inicis a diverses costums i tradicions, com el Cañonazo de les Nou. En l'época colonial es disparava un cañonazo a les 4:30 a. m. i a les 9:00 p. m. des de la nau capitana en el port, per a informar l'obertura i tancament dels portones de la muralla que circundaba a L'Habana i la posada i retirada de la cadena que tancava l'entrada del port, ubicada entre els castells de la Punta i el Morro.
Esta cerimònia es realisa hui en dia per soldats vestits en paraments a l'estil del XVIII i constituïx una de les més agradades atraccions que oferix este recint als seus nocturns visitants. En ella se celebra també cada any la Fira Internacional del Llibre de Cuba.
Vore també
Referències
- ↑ Anderson, Jon Lee. Che Guevara: A Revolutionary Life, New York: 1997, Grove Press, p. 372 - p. 425
- ↑ Plantilla:PDFlink
- ↑ «The Butcher of Havana» (en en-us). The Atavist Magazine. Consultat el 2025-03-15.
- ↑ «[1]». Consultat el 28 d'agost de 2022.
- ↑ «La llegenda que encara dispara».
- ↑ Leovigildo Ruiz. «Diari d'una Traïció: Cuba 1960».
- ↑ Ruiz, Leovigildo (1972). Diari d'una traïció: 1961 (en és), Typesetting of Miami, p. 74.
- ↑ (1982) El Presidi polític en Cuba comuniste: testimoni (en és), ICOSOCV Edicions.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza de San Carlos de La Cabaña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.