Castell de la Punta

Castell de la Punta

El castell de Sant Salvador de la Punta (1589 – 1630) és una de les tres principals fortificacions de L'Habana junt en La Força i El Morro, aixina les tres resen en l'escut de la ciutat.

Història

La Punta, de la mateixa manera que El Morro, va ser dissenyada per a protegir l'accés a baïa de L'Habana dels freqüents atacs de corsarios i pirates. Inicialment, en 1559, es varen colocar vigías en esta zona. En 1582, el rei Felipe II d'Espanya, convençut de la necessitat de reforçar les fortalees i les flotes, va ordenar la creació d'un sistema de fortificacions en varis llocs d'Amèrica, centrat en L'Habana. Juan de Tejeda (1593 - 1602) va ser nomenat governador de l'illa per la seua experiència en fortificació. Va dur en si a l'ingenier italià Giovanni Battista Antonelli, considerat el professional més renomenat que va treballar en Cuba en el XVI. Els treballs varen escomençar al voltant de 1590 i varen alvançar llentament. En 1595, un huracà va danyar severament la fortalea, entre atres raons, per la primea de les seues parets, que varen ser reconstruïdes en major solidea. Per a 1602, hi havia tant retart en la construcció que l'ingenier va decidir convertir la fortalea en un bastió que albergara de 10 a 12 peces d'artilleria. Finalment, en el pas dels anys, va ser desmantellada, quedant solament 3 baluarts.

En 1630, per la curta distància entre La Punta i El Morro i per a aumentar la protecció de la baïa, es va tendir una pesada cadena de coure entre ells. Es pot vore esta cadena en algunes de les gravacions de l'época.

En 1762, l'expedició britànica contra Cuba va causar estralls en totes les fortalees. Les cortines de seguritat i els baluarts de la Punta varen ser destruïts durant l'invasió. En eixe moment es va tendir una cadena que es ramificaba en vàries direccions i se sostenia en pesades voltons de fusta. Els seus extrems estaven nugats a canons colocats en La Punta i El Morro. Alguns fragments d'esta peça encara permaneixen.

Més tart, en els espanyols de nou en el poder, va aplegar un nou governador, que va fixar i va ampliar el sistema de fortificacions. En el XIX es varen realisar alguns canvis, com les 4 esplanades construïdes per a acomodar un número corresponent de peces d'artilleria, que es varen afegir en La Punta.

Fotografia de 1905.

En 1851, els espanyols varen eixecutar a la majoria dels presoners que tenien en La Punta, inclós l'aventurer veneçolà Narciso López, despuix d'un intent fallanc de lliberar a Cuba per a la seua posterior anexió a Estats Units.

En el sigle XX La Punta va tindre diverses funcions; va ser sèu de l'Estat Major de la Marina de Guerra entre 1915 i 1953, i Lloc Naval entre 1953 i 1959.

Despuix de 1959, es va convertir en Escola de Milícies, i en la década de 1970, va ser sèu de l'Institut Cubà de Hidrografia.

En 1982 l'Unesco declara al centre històric i al sistema de fortificacions de L'Habana com Patrimoni de l'Humanitat. A finals dels anys 90, l'Oficina del Historiador de la ciutat es va encarregar d'una intervenció que va tornar elements originals per a recuperar la fortalea. En el treball arqueològic realisat, es varen rescatar peces valioses que quedarien expostes quan va obrir les seues portes com a museu en 2003.

Arquitectura

Baluart oest.

D'estil renaixentista, segons els plans dissenyats per Bautista Antonelli, la planta del castell s'adapta a les irregularitats del terreny, adoptant una forma trapezoidal. Els murs estan construïts en pedres tallades en sellars, sent amples i inclinats. Les muralles alcancen una altura de 15 peus i una gruixa d'entre dèu i dotze peus, en un terraplé de vint peus. El Castell conta en tres baluarts: els de Antonelli i Quintanilla que donen cap a la terra, i el de Tejeda que s'enfronta al mar. Ademés, posseïx dos semibaluartes, Sant Vicente i Sant Lorenzo, que terminen en els secs. En el seu interior, conta en instalacions per a una guarnició de xixanta hòmens, aixina com un pabelló per a oficials, una cuina, la vivenda del capità, un aljibe, un almagasén d'artilleria en cinc peces, calabossos i una capella. Ademés, dispon d'aigua corrent provinent de la Chorrera fins a l'interior del fort.

Despuix de la reconstrucció portada a terme per Cristóbal de Rodas, l'estructura del castell va quedar configurada de la següent manera: es conforma un quadrilàter en quatre baluarts en cada cantó i els seus flancs de forma regular. Dos d'estos baluarts s'orienten cap a la mar, Sant Lorenzo i Tejeda, i els atres dos cap a terra ferma, Antonelli i Quintanilla. Les cortines intermiges, o llenços, tenen aproximadament quaranta vares de llarc. La cortina que mira cap a la mar, ubicada entre els baluarts Tejeda i Sant Lorenzo, s'adinsa més cap a l'interior del terreny. Es conserven instalacions com el habitació del comandant, estage per a xixanta hòmens, capella i calabós.

A l'esquerra de l'accés principal, que conduïx a la plaça d'armes, es troba un cos de guàrdia. Des d'ací s'accedix a varis locals, incloent un de forma allargada, cobert per una robusta volta de pedra en respiraders, possiblement destinat a ser un almagasén de pólvora, aixina com una rampa que du al terrado.

En el segon nivell, es troba un espai cobert per un sostre de fusta i teixixques de fanc, utilisat com a estage per a la guarnició en temps de pau. Un parapete en esclafidors llimita exteriorment el terraplé.

El Castell de la Punta està rodejat per un fos poc profunt excavat en la roca costera, de la mateixa manera que els canals que conduïxen aigua al castell, duta des de la vila per la Sanga Real. L'entrada, d'estil adintelado, destaca pel seu almohadillado.